22.04.2020 - 13:27
El jutjat d’instrucció de Manresa ha refusat la querella del vice-president Oriol Junqueras pel missatge de l’oficina de premsa del Tribunal Suprem espanyol que amenaçava els funcionaris de les Juntes de tractament de les presons per impedir que els presos polítics passessin el confinament a casa i no a les presons, on hi ha més risc de contagi per la densitat de persones. La querella de Junqueras era pels delictes d’amenaces, coaccions, usurpació de funcions administratives i contra l’exercici de drets fonamentals, però el jutjat de Manresa l’ha refusat perquè entén que l’autoria del missatge és dels membres del Tribunal Suprem, que estan aforats i, per tant, un jutjat d’instrucció no pot investigar-los.
El Suprem va enviar el missatge a la premsa el mateix dia que la consellera de Justícia, Ester Capella, va explicar que estudiaven la possibilitat de permetre que els presos polítics tornessin a casa atesa l’emergència sanitària. Aquesta recomanació ja l’havia fet l’Alta Comissionada de l’Organització de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, que va instar els governs a examinar com podien alliberar els presos polítics, els menys perillosos o els detinguts sense motius jurídics suficients. Al comunicat, el Suprem deia que, si s’autoritza, identificaria els funcionaris que ho haguessin permès per a investigar-los per un delicte de prevaricació. Dos dies després de l’amenaça, les juntes de tractament dels Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric van impedir que els presos als quals s’aplica l’article 100.2 del règim penitenciari poguessin tornar a casa.
Llegiu ací el comunicat sencer del Tribunal Suprem:
‘En el cas que la junta de tractament de les presons on es troben els presos de la causa del procés n’acordi l’excarceració per a complir el confinament en els respectius domicilis, el Tribunal Suprem es dirigirà a cadascuna d’aquestes juntes de règim general i al director dels centres respectius perquè expliquin, com més aviat millor, el fonament jurídic que justifica aquesta decisió i identifiquin de manera nominal els funcionaris que han donat suport a aquest acord. Això s’emmarcaria en l’exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d’un delicte de prevaricació.’
