10.08.2016 - 02:00
Les persones que han perdut funcionalitat a les mans a conseqüència d’una lesió medul·lar tenen una mica més a prop la possibilitat de recuperar la mobilitat gràcies a un nou enginy que els darrers anys s’ha anat provant amb pacients de l’Institut Guttmann de Badalona. Es tracta d’una mà robòtica que llegeix els senyals del cervell i els extreu per traduir-los en ordres informàtiques que n’activen el mecanisme. Aquesta ortesi simula el comportament fisiològic del cos i funciona sense cap comandament extern, únicament amb la interpretació de l’activitat cerebral del pacient. El projecte, en fase de prototip, l’impulsen investigadors dels centres de recerca de la universitat alemanya de Tübingen i de l’escola superior Santa Anna, a Pisa.
‘El cervell estimula una sèrie de músculs que fa que puguem interaccionar amb els objectes, però quan hi ha una lesió a l’àmbit nerviós aquest estímul no es pot aconseguir. Ara demostrem que podem extreure els comandaments neuronals i que, una vegada processats, podem controlar un sistema robòtic.’
El cap de l’oficina de recerca de l’Institut Guttmann, Eloy Opisso, resumeix així la fita que implica el nou invent, encara en fase de prototip. Es tracta d’una mà artificial que pot millorar la qualitat de vida de les persones que, com en Sergio, han perdut la funcionalitat d’algunes de les seves extremitats a causa d’un accident. El seu va ser un accident de cotxe, ara fa quatre anys.
Ell és un dels pacients de l’Institut Guttmann, que el setembre del 2014 va provar la mà, una vegada fets els darrers ajustaments pel grup de recerca que l’havia desenvolupat. El doctor Surjo R. Soekadar, de la universitat alemanya de Tübingen, explica que amb aquesta mà robòtica, ‘si el pacient pensa que vol tancar la mà, la pot tancar i agafar qualsevol objecte’.
Per a assolir aquest grau d’integració entre els senyals neurològics i el moviment del robot, cal abans fer un calibratge individualitzat per a cada cas. El pacient, connectat en uns sensors que capten el comportament del seu cervell, imagina el moviment de la mà. Aquests impulsos es tradueixen informàticament i es traslladen a la mà artificial en forma de comandament.
El doctor Eloy Opisso afirma que aquesta combinació de totes dues tecnologies significa anar ‘un pas més enllà’ de les solucions que existeixen actualment al mercat perquè en aquest cas no hi ha cap comandament extern que activi l’ortesi, sinó que és el pacient mateix el qui obre i tanca la mà quan decideix.
La personalització de l’ortesi no es fa només des del punt de vista informàtic, ans aquest disseny permet també d’adaptar-la a la mida de cada pacient. Mario Cortese, de l’escola superior Santa Anna, explica que aquesta mà artificial ‘augmenta la comoditat’ respecte de solucions existents. A més, afegeix, ‘pesa poc i és compacta’ per a portar-la on es vulgui.
El prototip que s’ha desenvolupat preveu, de moment, que el pacient pugui moure amb comoditat el dit polze i índex, de tal manera que faciliti qualsevol acció que impliqui agafar un objecte, com ara menjar, beure i escriure. I és que segons que expliquen els experts, una de les afectacions principals de les lesions medul·lars és la limitació de la funcionalitat d’extremitats superiors.
