25.08.2016 - 10:55
MÚRCIA, 25 (EUROPA PRESS)
Un equip multidisciplinari de científics, integrat per investigadors de diferents nacionalitats i dirigits per l’espanyol Juan Carlos Izpisua, professor del Laboratori d’Expressió Gènica de l’Institut Salk dels EUA i catedràtic extraordinari de Biologia del Desenvolupament de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM), han desenvolupat un nou mètode que permet generar una font inesgotable de cèl·lules progenitores renals humanes, el que denominen “la clau de l’eterna joventut”, com a mínim pel que fa a un tipus de cèl·lules progenitores del ronyó humà.
En concret, l’equip està integrat per investigadors espanyols, entre els quals hi ha de la UCAM, Clínica Centre de Madrid i Hospital Clínic de Barcelona, així com turcs, xinesos, estatunidencs i japonesos, segons informa la institució docent.
Segons l’opinió d’Izpisua, investigador principal de l’estudi, “tenir una font inesgotable de cèl·lules progenitores de ronyó podria ser el punt de partida per generar òrgans funcionals en el laboratori, així com una forma de començar a aplicar teràpies cel·lulars a ronyons la funció dels quals està disminuïda”.
Per aquesta raó, la vicerectora d’Investigació de la UCAM, Estrella Núñez, ha destacat que estudis d’aquesta envergadura “poden portar-se a terme gràcies a la col·laboració de científics de diferents centres d’investigació a tot el món i dins l’estratègia d’investigació de la UCAM, la col·laboració amb investigadors i centres de prestigi d’altres països és una de les nostres línies prioritàries”.
Cal posar de manifest, segons la UCAM, que “intents previs per mantenir en cultiu cèl·lules progenitores de nefrona van fracassar, ja que les cèl·lules morien o perdien gradualment la seva capacitat de desenvolupament”.
Tot i això, mitjançant cultiu en 3D i utilitzant un nou medi de cultiu, aquest grup d’investigadors ha aconseguit capturar-les i mantenir-les en cultiu en el laboratori.
Aquest tipus de cèl·lules presents en la fase inicial del desenvolupament del ronyó es podrien utilitzar per generar teixit renal, amb la finalitat d’estudiar la fisiologia del propi ronyó o qualsevol malaltia que afecti aquest òrgan.
Cèl·lules progenitores de les nefrones (NPC) només existeixen, com a mínim en éssers humans, durant una breu etapa inicial del desenvolupament embrionari, ja que més tard evolucionen per donar lloc a nefrones, que són les unitats funcionals del ronyó i responsables de la filtració de la sang i excreció de l’orina.
Per tant, en éssers humans adults, en no existir cèl·lules NPC, no hi ha possibilitat de generar teixit renal nou que pogués substituir al teixit renal danyat després d’una malaltia. Aquests científics creuen que el cultiu “in vitro” d’aquestes cèl·lules NPC proporciona una nova plataforma científic-tecnològica per estudiar tant el desenvolupament del ronyó, com el tractament de malalties renals.
Aquest grup de científics van treballar en un primer moment amb cèl·lules NPC aïllades d’embrions de ratolí per desenvolupar les condicions que els permetés mantenir-les en cultiu “in vitro” al seu estadi progenitor.
Així, van descobrir que, cultivant-les en 3D, en lloc de fer-ho en placa bidimensional, i utilitzant una nova barreja de molècules i factors de creixement, podien capturar-les, mantenir-les vives i dividir-les en el laboratori indefinidament. Seguidament van demostrar que aquestes cèl·lules així cultivades podien ser induïdes i convertir-se en nefrones funcionals que es comporten com tals tant en el laboratori, com quan són transplantades en animals.
El coneixement adquirit inicialment amb cèl·lules de ratolí va permetre, en una fase posterior, el desenvolupament de metodologies per a l’obtenció de cèl·lules progenitores renals humanes.
La generació de progenitors renals humans obre les portes al desenvolupament de noves teràpies destinades a reemplaçar òrgans malalts, així com la simulació i estudi de malalties humanes en el laboratori, com ja es demostra a la investigació ara publicada.
Mitjançant la introducció de mutacions relacionades amb una malaltia en aquestes cèl·lules es podrà estudiar l’aparició i progressió de la malaltia, així com descobrir nous fàrmacs per al seu tractament.
De fet, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, s’estan començant a desenvolupar els primers protocols preclínics per al possible trasllat d’aquests coneixements a l’estudi de determinades malalties renals.
A més, actualment aquest equip investigador està treballant en el cultiu d’altres tipus de cèl·lules progenitores, necessàries per generar un ronyó complet.
Tal com diu Toshi Araoka, coautor de l’estudi i lligat a la UCAM i a l’Institut Salk, “hi ha molts tipus de cèl·lules progenitores que han de treballar juntes per generar un òrgan funcional. Si podem cultivar diferents tipus de cèl·lules progenitores estarem molt més al voltant de generar ronyons transplantables”.
Un altre dels components de l’equip d’investigació, també associat a la UCAM i al Salk, Jun Wu, apunta que “l’estratègia de cultiu en 3D utilitzada en aquest estudi també es pot utilitzar per cultivar progenitors d’altres línies cel·lulars”.
De fet, ha avançat, “ja estem treballant en col·laboració amb la Clínica Centre de Madrid, en la generació de cartílag, un tipus cel·lular clau donada l’alta prevalença de lesions en esportistes i malalties osteo-articulars durant l’envelliment”.
