12.01.2022 - 19:50
|
Actualització: 12.01.2022 - 20:15
Es pot dir més alt, però no pas més clar. Catalunya necessitarà 67.071 MW de potència instal·lada l’any 2050 per a tenir un model elèctric cent per cent renovable. Són molts, però hem de pensar que els projectes sense resoldre representen ara com ara el 94,5% de la capacitat energètica que s’hauria d’instal·lar d’aquí al 2030. Tot això ho explica el full de ruta que ha presentat la aquest matí Cambra de Comerç, que demana simplement d’accelerar i estudiar a fons aquests projectes, atès que podrien ser la primera pedra per a començar a fer realitat l’horitzó necessari.
Les conclusions del monogràfic “La descarbonització i transició energètica a Catalunya. Full de ruta per assolir la plena descarbonització del país el 2050” ens diuen que el desafiament que hem d’encarar per a atènyer la neutralitat climàtica és gegantí i es tradueix en dos objectius principals.
D’una banda, hem de complir els objectius de reducció d’emissions en els horitzons marcats per la UE, cosa que ens exigirà un esforç tecnològic, d’inversions i de canvis del model actual de producció i consum energètic. Un canvi que afecta directament els sectors de la producció energètica, la indústria, el transport i l’edificació, a més del conjunt de la població. I, d’una altra banda, hem de trobar la fórmula per a aconseguir un canvi de model econòmic en el nou context de la neutralitat climàtica. Aquest canvi hauria de permetre un balanç cost-benefici positiu, derivat del guany per la generació de nous llocs de feina –qualificats i de més valor afegit– associats al nou model, i l’augment del benestar de la societat.
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha dit: “Cal trencar amb la dinàmica històrica a Catalunya pel que fa a la implantació de nous projectes d’energies renovables. No pot ser que no s’hagin obert nous parcs des del 2013, amb 13 GW de projectes pendents sobre la taula. Cal accelerar i estudiar a fons aquests projectes.”
Hi estic d’acord, però penso sincerament que tenim mala peça al teler. L’oposició de molta gent i molts municipis a aquesta instal·lació i una passivitat inaudita de les administracions ens fan ser una de les comunitats més endarrerides en aquest camp dins els estats de referència europeus. N’hi ha prou de recordar que el pes de les renovables representa a Catalunya el 20% de la producció total, en contrast amb el 44% de l’estat espanyol.
La cambra considera que, una vegada validat pel parlament el decret llei de la modificació de la norma actual, és vital i urgent que es consolidi el nou marc legislatiu que ha de definir i detallar els objectius i la planificació del desplegament de renovables a Catalunya. Això inclou la tramitació de la llei de transició energètica i del pla territorial sectorial d’energies renovables.
Dels molts càlculs que inclou l’estudi, en destacaria uns quants, que donen una idea de la magnitud de la feina que ens espera. Catalunya l’any 2050 hauria de disposar d’una potència instal·lada en energies renovables de 67.071 MW (l’any 2030, 17.849 MW). Això vol dir un augment de 62.980 MW de fotovoltaica i eòlica addicionals, respecte dels 4.092 MW de potència instal·lada en energies renovables l’any 2020. Per materialitzar-ho, cal invertir 59.024 milions d’euros entre el 2022 i el 2050. L’evolució de la inversió no ha de seguir, segons la Cambra, una trajectòria lineal, perquè es preveu una inversió inicial de 789 milions el 2022 i de 3.038 milions el 2050.
Per il·lustrar l’esforç enorme que implica aquest desemborsament de recursos, diguem que Catalunya hauria de dedicar cada any, de mitjana, l’equivalent al 0,67% del PIB per disposar d’un sistema elèctric 100% renovable l’any 2050. Ben entès que, com apunta l’estudi, aquesta estimació no inclou la suma addicional d’inversió que es requerirà en capacitat d’emmagatzematge d’energia, per poder acoblar la nova capacitat de generació amb la demanda, atès el caràcter discontinu de les fonts renovables.
La presidenta Mònica Roca ha estat concloent en parlant de la situació d’immobilisme actual, que, si no canvia el rumb, ens durà a la dependència forana en energia renovable, provinent de l’Aragó o d’un altre lloc. “Permetre d’arribar a aquesta situació seria un error històric per a Catalunya. Hem de tenir la màxima sobirania possible en aquest camp. L’objectiu que ens hem de proposar és precisament aquest.” I ha demanat un esforç de tots: “Empreses, societat i sector públic –ha dit– han d’actuar conjuntament amb un full de ruta clar, transversal i comú que contribueixi a fer realitat aquests propòsits a un cost assumible per tots.”
Per fer-ho possible ha afegit que calia un marc normatiu apropiat, per tal que els consumidors, i molt especialment les empreses i la indústria, puguin prendre decisions estratègiques per a transformar-se energèticament. “Una de les vies que requereixen la implantació d’una regulació realment favorable –ha afegit– és la producció distribuïda o autoconsum. Demanem a les administracions de fomentar-ne la introducció, creant línies de subsidis més àmplies que les actuals, atorgant incentius fiscals i establint polítiques decidides que n’incentivin la implantació.”
I, en l’àmbit pràctic, ha dit que una de les vies per a activar-ho és facilitar i flexibilitzar la figura de les comunitats energètiques, a l’entorn urbà residencial i comercial i en polígons d’activitat econòmica que avui dia només poden donar cobertura a un radi de 500 metres d’on es produeix l’energia.
Crec, en definitiva, que calen estudis com aquest per a arribar a superar l’escull més gran amb què topa el creixement de les renovables, és a dir, la inconsciència que sembla haver-hi avui en part de la població i les administracions. Caldria divulgar-lo al màxim per arribar a fer-nos una idea clara de la necessitat i la urgència a què ens encarem avui com a país. No adquirir a temps la consciència necessària ens duria a tots plegats a un atzucac, del qual no podríem sortir ben parats.
