Una desena de policies espanyols de l’1-O demanen el blindatge de l’amnistia

Una desena d’agents de la policia espanyola investigats per les càrregues de l’1-O a Barcelona han demanat al jutge que els apliqui l’amnistia perquè, a parer seu, “en cap cas” no van cometre actes de tortura ni tractes inhumans o degradants, algunes de les excepcions que fixa la llei per a quedar-ne fora.

Ho sol·liciten els advocats de nou policies del mig centenar que investiga el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona per les ràtzies de l’1-O. Els agents en qüestió van actuar als instituts Pau Claris –quatre d’ells–, Prosperitat, Àgora, Dolors Monserdà, Infant Jesús i Mediterrània.

Representats pels advocats Javier Aranda i Sandra Melgar, del despatx Aranda, Melgar & Tasies Advocats, sol·liciten que, d’acord amb la llei d’amnistia, s’arxivi el seu procediment i s’extingeixi la seva responsabilitat penal perquè consideren que no se’ls poden aplicar les exclusions que preveu la norma.

L’escrit destaca que “pràcticament la totalitat” dels policies van actuar l’1-O en defensa de la legalitat i de l’ordre constitucional espanyols, “en compliment de les seves funcions” i actuant amb la “proporcionalitat i la mesura necessària”, d’acord amb una “complexa situació” i amb els “escassos mitjans de què van ser dotats”, per evitar “l’acció de milers de ciutadans congregats als centres de votació”.

Precisament, l’entitat Irídia, que exerceix d’acusació popular i particular, va anunciar ahir que s’oposarà que s’amnistiïn els agents perquè considera que els seus actes podrien ser constitutius de tortura o tracte inhumà o degradant.

La defensa dels agents ressalta que el preàmbul de la llei deixa que no es pretén la criminalització dels funcionaris que van actuar per evitar l’1-O i, a més a més, especifica que el seu objectiu és “alleujar” la situació processal dels investigats. En aquest sentit, els advocats asseguren que els agents són investigats sobre la base “de simples fotografies, sense acreditar-ne l’autoria, o per una aplicació de l’ús de la força en la seva mínima expressió, de més que dubtosa il·licitud, ja no penal, sinó fins i tot administrativa”.