Desconcert a la premsa espanyola per mirar de justificar l’escàndol del Catalangate

Una setmana després de l’esclat d’espionatge contra l’independentisme, la premsa espanyola publica alguns detalls del Catalangate per mirar de donar una explicació a l’escàndol de la trama que afecta pel cap baix més d’una seixantena de persones. En aquest sentit, el diari El País cita fonts del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) que admeten seguiments individualitzats de dirigents independentistes, però no pas massius, i que diuen que tenen l’aval judicial del Tribunal Suprem.

El mirall de Mèxic, o per què les mesures del govern espanyol amb Pegasus són paper mullat I Anàlisi de Josep Casulleras 

Aquestes mateixes fonts –que no s’identifiquen en cap moment i que són presentades com l’única comunicat ara per ara que ha fet el CNI– no expliquen quantes persones es van espiar, però menystenen la informació publicada per CitizenLab. De fet, asseguren que el nombre de víctimes del Catalangate és “molt inferior” a la seixantena i neguen que s’infectessin amb Pegasus mòbils institucionals com és el cas, per exemple, de Ferran Bel, Albert Botran, Jon Inarritu, Laura Borràs i Míriam Nogueras. O fins i tot el de professionals com el doctor Elías Campo, que disposa d’un mòbil corporatiu de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Així mateix, justifiquen les intervencions perquè algunes de les víctimes van tenir “contactes amb grups violents”, en referència als CDR, i perquè el CNI disposa d’una Unitat de Protecció dels Principis Constitucionals que es dedica a la recopilació d’informació i dades sobre organitzacions independentistes. És una unitat creada el 2015, amb Mariano Rajoy a la presidència del govern espanyol i en un moment en què el PP va engegar tota una sèrie de reformes organitzatives i legislatives per a combatre l’independentisme. Unes reformes que el govern del PSOE i d’Unides Podem no ha revertit. I amb aquest excusa, els serveis secrets espanyols admeten que han espiat entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

Les mateixes fonts del CNI afirmen que es van intervenir els mòbils amb Pegasus perquè el programari permet de fer seguiment en directe de les víctimes més enllà de les fronteres espanyoles, a diferència de la intervenció clàssica de les comunicacions a través de la teleoperadora. D’acord amb això, El País diu l’ús de Pegasus va ser fonamental en la detenció del president Carles Puigdemont a Slesvig-Holstein el 2018.

Quan van provar Pegasus en un intent de detenció exprés de Puigdemont I Anàlisi de Josep Casulleras 

D’altra banda, El Español publica que el CNI mai ha demanat autorització judicial per a fer espionatge massiu en contra de l’independentisme amb el programari Pegasus. “Així ho asseguren diferents magistrats del Tribunal Suprem que han tingut a càrrec seu el control previ de les sol·licituds dels serveis secrets per intervenir comunicacions o entrar en domicilis”, diu l’article.

Malestar al CNI amb el govern espanyol

L’esclat de l’escàndol també té una derivada interna, segons que informa El Mundo. En aquest sentit, els serveis secrets expressen el seu malestar amb el govern de Pedro Sánchez, a qui retreu que els hagi deixat “exposats” davant de l’opinió pública, sobretot després de la reunió a Barcelona entre el ministre de Presidència espanyol, Félix Bolaños, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. “L’intent d’apaivagar els seus aliats per part de l’executiu aquest cap de setmana ha causat un profund malestar en el CNI”, detalla l’article.

Un intermediari va facilitar el programari a la cúpula policíaca espanyola

Un empresari israelià hauria exercit d’intermediari de l’empresa NSO Group, propietària del sistema d’espionatge Pegasus, i hauria subministrat el programari a membres de la policia espanyola, segons que publiquen El Periódico i El Periódico de España. Aquest últim ha tingut accés a una carta d’invitació del 31 de juliol del 2014 de l’empresari Matian Caspy dirigida al director adjunt operatiu de la policia durant el mandat de Mariano Rajoy, Eugenio Pino.

En la missiva es fixava una cita per a l’11 d’agost per fer una “prova de camp” que incloïa una demostració en viu d’un “sistema GSM passiu tàctic”. Un altre document apuntava que el lliurament es faria en un hotel de Barcelona. A més, es concreta també que el material seria introduït primer per l’Aeroport de Barajas. En la carta s’especifica que l’oferiment es feia després de les trobades i demostracions que s’havien fet abans amb la cúpula policíaca.

L’octubre del 2017, el que era cap d’Assumptes Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín–Blas, va denunciar en un jutjat madrileny que membres del CNI havien estat enregistrats sense ordre judicial. El Periódico apunta que en la denúncia, Martín–Blas assegurava que tant Pino, com el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, disposaven des del 2014 de la tecnologia per poder interceptar i enregistrar converses de telèfons “sense autorització judicial a conseqüència d’haver-la adquirit a l’empresa israeliana Rayzone Group“, de Matian Caspy.