13.07.2016 - 12:16
El patró utilitzat en la composició de la relíquia i la inscripció és un dels quatre identificats per Franz Rziha al segle XIX
VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
El catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) Gabriel Songel ha trobat el patró de disseny amb el qual es va compondre la relíquia del Sant Calze que es guarda a la Catedral de València des del segle XV, ha informat la institució acadèmica.
El professor Songel va aconseguir esta troballa estudiant les marques de picapedrer a la ciutat de València, en un detallat estudi de catalogació i investigació dels antecedents del disseny de marques. En este treball, l’investigador de la UPV va comptar amb la col·laboració de la del Consell Metropolità de València.
Al llarg de la seua trajectòria professional, el catedràtic de disseny Songel, expert en la gestió del disseny de marques i nous productes, ha treballat a l’anàlisi prospectiva i de tendències del disseny, així com l’estudi retrospectiu dels antecedents de les marques en arxius històrics i documentals.
En 1960, el catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Saragossa, Antonio Beltrán va deduir que el conjunt del calze ha estat muntat entre els segles XII i XIII. “Les anàlisis compositives realitzades partint dels patrons utilitzats en l’Edat Mitjana per a les marques de picapedrer vénen a demostrar que l’orfebre que va fer aquella relíquia coneixia els cànons de disseny i els va utilitzar per a la seua composició. Esta hipòtesi es confirma encara més en comprovar que la inscripció que es troba en la base del calze va ser feta seguint un altre dels patrons de disseny de marques de picapedrer medievals”, destaca Songel.
La rellevància de la investigació rau en l’anticipació medieval de vincular el dibuix en tres àrees: el disseny d’objectes, el disseny de marques i la cal·ligrafia. D’altra banda, esta investigació és la primera que revela el criteri compositiu d’esta relíquia, subratlla la UPV en un comunicat.
El patró utilitzat en la composició del Sant Calze i en la inscripció en la seua base és un dels quatre patrons identificats per Franz Rziha al segle XIX en un estudi comparatiu de 9.000 marques de picapedrer al centre d’Europa fetes entre el segle XII i XIII seguint els patrons dels constructors de les catedrals gòtiques. Estes marques les va classificar d’acord amb quatre tipus de patrons compositius basades en el quadrat, el triangle i cercles organitzats entorn al quadrat i al triangle.
SOBRE LA INSCRIPCIÓ
“La inscripció s’ha interpretat des del professor Beltrán fins a l’actualitat com àrab en escriptura i vindria a significar “per al que relluïx”. Després, en els anys 70, Oñate, consultant en l’École Biblique de Jerusalem, van pensar que podria ser hebreu, però al no conèixer el seu significat, van mantindre la versió àrab”, explica Gabriel Songel.
D’altra banda, el catedràtic de la UPV afirma que el fet que la inscripció s’inscriga en un dels patrons medievals, i que es llija en vertical, invita a pensar que es puga llegir com una imatge especular, donat el coneixement dels patrons de disseny i el domini de les simetries per l’artesà.
En esta versió es poden vore la WH que apareixen en una de les formes que en hebreu s’escriu la paraula “déu” JHWH. Esta particularitat de l’hebreu de no incloure vocals, i d’escriure de dreta a esquerra compartida amb l’àrab, afegida a la prohibició d’esmentar el nom de déu en hebreu, remet als 72 noms que l’Antic Testament utilitza per a designar-ho. Entre els quals hi ha el de Yoshua Yahweh. “Podríem abstreure –expliquen– que l’autor va superposar el començament de les dues paraules per la seua coincidència gràfica, reforçant el significat que volia donar-li a la inscripció: Jesús és Déu”.
ALTRES CONCLUSIONS
De l’estudi, el professor Songel, es deriven també altres “interessants conclusions”, entre les quals destaca la constatació que les marques de picapedrer són la prehistòria del disseny de marques o l’existència de patrons geomètrics complexos de disseny en els segles XII i XIII. Alhora, Songel destaca la “universalitat” de les marques de picapedrer, presents per tota la geografia espanyola i europea.
“A més, estes marques demostren les influències artístiques i de transferència del coneixement i la tecnologia de la construcció a l’edat Mitjana”, apunta l’especialista.
Per portar a terme el seu estudi, el professor Songel va recopilar informació de l’Arxiu de la Catedral de València, així com del departament d’inscripcions del Museu d’Israel a Jerusalem, revisant la bibliografia més especialitzada en art medieval.
