19.08.2023 - 21:40
Amb el toc de campanes que anuncia les 18.00, la porta del Monestir de
Pedralbes s’obre. Com cada divendres, i també els dimarts, fins el 15 de setembre, el cenobi de les clarisses convida a gaudir de la pau, bo i aprofitant el capvespre, en una visita lliure i de franc, per a passejar, seure i llegir, o, senzillament, reposar el cos i la ment durant la davallada de la calor amb la posta de sol. D’aquesta ocasió especial de portes obertes en diuen “L’hora màgica”, tot rescatant una expressió de sor Eulàlia Anzizu, religiosa, escriptora i historiadora que va viure al monestir durant vint-i-sis anys, com a monja clarissa de clausura d’una comunitat que encara avui, tot i que molt més petita, hi roman.
Ja fa uns quants anys que el monestir ofereix aquesta possibilitat a qualsevol persona, de manera autònoma, de descobrir l’encant d’aquest racó de la ciutat que habitualment tanca les visites al públic a les 17.00. De les 18.00 fins les 21.00 (s’hi pot accedir fins les 20.30), és l’ocasió d’entrar en aquest claustre gòtic de tres pisos, un dels més grans del món. Als passadissos laterals s’hi poden veure petites estances amb diferents usos i alguns bancs de pedra per a seure a contemplar el conjunt arquitectònic que envolta un jardí que és ple de símbols. Dos punts d’aigua en fonts circulars, un pou envoltat de bancs de pedra, xiprers, flors, gespa i un petit espai de terra on creixen plantes remeieres donen per a molta contemplació, inspiració i pau.
Visites guiades
L’hora màgica és aquest convit a disposar de tres hores per a estar-se al claustre sense pressa ni neguit, per a desconnectar del soroll de la ciutat o d’uns altres destorbs
mentals més propis. Quan les campanes del monestir toquen dos quarts de set,
tant el dimarts com el dijous, es pot assistir a una de les visites temàtiques que
acompanya un guia. Per a cada dia n’hi ha una de preparada i convé, en arribar-hi,
comprar l’entrada, de 2,5 € els dies de l’hora màgica, la meitat del preu habitual.
Fins el quinze de setembre, últim dia de portes obertes en aquesta hora màgica,
hi haurà vuit oportunitats de participar en alguna de les quatre visites guiades amb una temàtica particular. El pròxim dimarts, 22 d’agost (també el 29 d’agost i el 5 i 12 de setembre), es farà un recorregut temàtic que parteix de l’hort medieval del monestir. Amb el títol “De l’hort a la taula”, de les 18.30 a les 19.30, es donaran a conèixer els trets principals de l’alimentació medieval i, més concretament, la dieta de les monges clarisses de Pedralbes a l’edat mitjana. L’espai viu de l’hort mostrarà els productes que durant l’any la comunitat plantava i les tècniques emprades per al cultiu i recol·lecció. Eren fruits pre-colombins, no hi trobarem, per tant, ni tomàquets ni patates, que fins el segle XV, després de la conquesta d’Amèrica, no van arribar aquí.
La visita continuarà a l’espai de les procures, on es conservaven i emmagatzemaven
els aliments. També ens durà a la cuina, on s’expliquen algunes receptes que es feien
amb els productes de l’hort, i al refetor, on acaba la visita, es donen a conèixer les
pràctiques ascètiques vinculades a l’alimentació en el món cristià medieval i més
concretament en l’àmbit conventual femení.
El fil de l’aigua
Divendres 25 d’agost, i també divendres 8 de setembre, l’aigua guiarà la visita. Es
donarà a conèixer la manera d’abastir-se del monestir d’aquest bé tan preuat i vital.
L’aigua és absolutament necessària per al desenvolupament de la vida monàstica, a la
vegada que té un fort component simbòlic en espais sagrats cristians com ara l’església i el claustre. Durant el recorregut, es parlarà del sistema d’abastament d’aigua i el recorregut des de la mina, el pas pel claustre, la cuina, el refetor, la cuina de la infermeria i l’hort. Així, es donaran a conèixer també detalls i curiositats de la vida quotidiana de la comunitat. Aquesta visita, de nom “El fil de l’aigua”, ens durà pels espais vinculats a l’aigua al claustre, la cuina, el claustre dels gats i l’hort medieval del monestir.
Els divendres 1 i 15 de setembre –darrera oportunitat de gaudir del claustre per lliure i de franc al capvespre–, es farà la visita guiada centrada en el mateix espai del claustre. “El claustre del monestir: jardí simbòlic” esprem tots els elements de l’espai obert central del monestir per endinsar-nos a la vida en ell i el sentit de cada elecció, des del punt de vista arquitectònic, floral i funcional de la vida al cenobi.
A quatre anys de celebrar els set-cents anys de la fundació –l’any 1327, per la reina Elisenda de Montcada–, les visites guiades al Monestir de Pedralbes ens ajuden a situar-nos en el context històric d’una de les poques construccions monàstiques on han viscut, pràcticament de manera ininterrompuda, les monges clarisses, la branca femenina de l’orde de sant Francesc, fins l’any 1983. Actualment, les germanes de la comunitat que encara hi viuen ho fan en un edifici adjacent al monestir.
Sobre la vida de clausura, els guies com l’Agnès Villamor, antropòloga, expliquen singularitats i molts dels perquès de les seves maneres de fer. Els símbols del jardí es desvetllen a la visita centrada en el claustre, tot començant per la tria dels xiprers, l’arbre d’on va sortir la fusta per a fer la creu de Jesucrist, símbol de transcendència, pau i tranquil·litat. Pot ser que, tot sentint les campanes ben de prop, ens arribi també l’olor d’orenga, alfàbrega i marduix, que són en l’espai del jardí reservat per al cultiu de plantes amb moltes funcions, sobre el qual també ens en parlen. “Les flors de violeta –comenta la guia– guarien el mal d’enyorament” que podien tenir les monges, sobretot al començament, quan hi entraven, algunes en plena adolescència, tot abandonant la família, la casa natal i els amics. La tomba de la reina Elisenda de Montcada, en un dels laterals, és el punt de partida de la passejada pel claustre que acompanya l’Agnès Villamor. És una tomba amb dos vessants, ens diu, l’un que dóna al claustre on som i l’altre a l’interior de l’església del monestir. La reina Elisenda, casada amb el rei Jaume II, va aconseguir la protecció del monestir per part del Consell de Cent i, encara avui –ens expliquen a la visita guiada–, un cop l’any la sala capitular del cenobi rep la visita d’una delegació de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta visita amb epicentre al claustre del monestir també ens situa en la distribució dels diferents espais a partir d’aquest jardí central. Això dóna peu a continuar desgranant com era la vida diària de les monges. La seva consigna i missió monàstica benedictina d’ora et labora la contextualitza bé una altra de les visites guiades amb tema propi dins el monestir, de les quals n’hi ha una dimarts 5 de setembre a les 18.30: “El treball a l’hort medieval”.
L’hort del monestir és en un pis inferior al claustre, en un lateral exterior a l’edifici. I en la visita específica es donen a conèixer de manera experiencial les tècniques de l’agricultura medieval i les similituds que té amb l’agricultura ecològica i la permacultura contemporànies. És una activitat per a aprendre com era l’alimentació a l’edat mitjana i experimentar amb els cinc sentits un ecosistema en què tots els organismes vius que hi són presents contribueixen a generar un equilibri. Durant la visita es pot participar d’algunes tasques, segons el moment de l’any.
Totes aquestes visites es poden fer en determinats dimarts i divendres que coincideixen amb les portes obertes de “L’hora màgica” al monestir. Però durant tot l’any se’n fan en diferents dies i horaris, que es poden consultar a la pàgina web. Una és “Herbarius: Plantes remeieres de l’hort medieval”, que és visita i alhora taller, a l’hort, per aprendre sobre les plantes aromàtiques i medicinals que s’hi cultiven i la simbiosi amb la verdura i el llegum. Ensenyen a identificar els productes de l’hort a les diferents estacions i preparen receptes ancestrals, com pot ser un ungüent de pericó, alcohol de romaní o bé una infusió freda de tarongina i alfàbrega.
Les herbes remeieres no hi faltaven mai, en un monestir medieval, que ja triaven enclavaments amb espai per a fer-hi horts i, si era possible, bons aires i paratges a l’entorn. Diuen que abans de construir el de Pedralbes, la reina Elisenda va fer posar pernils tendres al voltant de la ciutat i allà on hi va haver el millor assecat, va ser el lloc triat per a fer el monestir. Potser ara sembla massa lluny de la ciutat, però hi connecten bé els autobusos de TMB H4, V5, 63, 68, 75 i 78, que arriben molt a prop de l’entrada al monestir, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a l’estació de Reina Elisenda, les estacions de metro Palau Reial i Maria Cristina i el bus turístic.
