El descobriment de noves restes de fòssils reescriuen la història de l’evolució dels dinosaures

El dinosaure depredador més llarg conegut fins ara, el Spinosaurus aegyptiacus, tenia una cua adaptada al medi aquàtic i la utilitzaven com a mètode de propulsió per a caçar dins de l’aigua. El descobriment, publicat a la revista Nature, es basa en una investigació multidisciplinària de l’únic esquelet d’aquest dinosaure existent en el món, trobat a la regió de Kem Kem del Sàhara.

L’equip, dirigit pel doctor Nizar Ibrahim, explorador de National Geographic i paleontòleg de la Universitat de Detroit Mercy, ha prosseguit la investigació sobre aquest dinosaure al lloc on es van descobrir part de l’esquelet per primera vegada el 2008.

En un estudi anterior, ja havia estat identificat com un dinosaure que s’alimentava a base de peixos amb un estil de vida amfibi, amb els membres posteriors relativament curts, peus amples, ossos densos i mandíbules allargades tatxonades amb dents còniques. Tanmateix, la possibilitat que fos un dinosaure que es trobava a l’aigua es va trobar amb una forta oposició, en gran part perquè l’esquelet parcial va proporcionar poca o cap evidència de l’estructura propulsora necessària per moure un dinosaure tan gegant a través de l’aigua.

Entre el 2015 i el 2019, l’equip d’Ibrahim va recuperar molts més fòssils de l’esquelet, inclosa una cua notablement completa, amb forma d’aleta, capaç d’un ampli moviment lateral i caracteritzada per espines extremadament llargues. Després de preparar tots els fòssils, l’equip va usar fotogrametria per capturar digitalment l’anatomia de la cua.

Per avaluar quantitativament el rendiment de la cua, un equip d’investigadors de Harvard va fer un model flexible i ho va unir a un sistema robòtic que imita els moviments de natació. Després van comparar el rendiment de natació de la cua model Spinosaurus amb la cua model d’altres animals, inclosos cocodrils, tritons i altres dinosaures.

Els resultats van ser totalment consistents amb la idea d’un ‘monstre de riu’ propulsat per la cua i que habita a l’aigua. El descobriment contradiu la idea que els dinosaures no aviaris mai van viure a l’aigua i reescriu la història de l’evolució dels dinosaures.