Un descobriment excepcional situa l’origen de Castelló d’Empúries en època romana

Els treballs arqueològics als túnels de l’església del convent de Sant Antoni han permès de fer un descobriment excepcional que situa l’origen de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) en època romana. Dins el projecte de recerca, han pogut datar la construcció de tres galeries soterrades. Els arqueòlegs han recuperat una mostra de carbó de la capa de reparació del morter del revestiment de la galeria i l’anàlisi radiocarbònica la situa al segle II aC (entre els anys 198 i 42).

Fins ara, les referències més antigues de les quals es tenia constància al municipi eren fonts documentals del segle IX. Els arqueòlegs creuen que les galeries eren unes cisternes amb capacitat per a uns quatre-cents mil litres d’aigua que podien abastir un enclavament militar.

Les darreres excavacions han permès de confirmar les sospites i certificar l’origen de Castelló d’Empúries en època romana. La directora de les intervencions arqueològiques al convent de Sant Antoni, Anna Maria Puig, ha subratllat que és un descobriment excepcional perquè data d’una època de la qual hi ha pocs vestigis o mostres: la de l’inici de la romanitat. Va ser aleshores quan, després de les Guerres Púniques, Roma començà a expandir-se per la Mediterrània per tenir-ne el control comercial. Una època durant la qual hi va haver enfrontaments amb els poblats indígenes.

Al soterrani de l’església hi ha tres galeries que han tingut diferents usos al llarg dels anys, per exemple, van servir de refugi durant la guerra del 1936-1939 o també per a cultivar-hi xampinyons. Els treballs han permès de descobrir que en realitat són unes cisternes que s’han datat entre començament del segle II i la primera meitat del segle I aC.

La construcció se situa en el moment d’expansió del domini romà a la península Ibèrica, quan l’actual territori català s’incorpora a la província romana de la Hispania Citerior. Un moment de conquesta territorial per part dels romans i de revolta de la població indígena, que va acabar sotmesa. L’any 195 aC les tropes de Marc Porci Cató van desembarcar a Emporion i ja s’havia consumat la destrucció de la ciutat de Rhode (Roses). Tot plegat, va desembocar en la batalla d’Emporion, per acabar amb les revoltes indígenes.

Les cisternes fan quaranta metres de llargada, tres d’amplada i 4,5 d’alt. Segons els arqueòlegs, podia emmagatzemar uns quatre-cents mil litres d’aigua que sospiten que podien servir per a abastir enclavaments, probablement, de caràcter militar. Segons ha explicat Puig, els romans solien aixecar construccions de defensa que duien per nom ‘castela’, que evoca clarament el nom de Castelló.

La directora general de Patrimoni, Marina Miquel, ha exposat que és un descobriment important. De fet, d’aquesta cronologia poc coneguda només hi ha mostres al jaciment d’Empúries i la troballa d’una petita fortificació i un camp de sitges a Peralada datat entre el 150 i el 50 aC. La prospecció arqueològica, que va acabar al desembre, s’emmarca dins el projecte de recerca dirigit per l’Institut d’Estudis Empordanesos. Aquesta darrera campanya ha comptat, també, amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. El projecte, que porta per nom “La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virigini Christi al territori o pagus Petralatense. La població altmedieval al voltant de l’estany de Castelló”, és inclòs dins el Pla de Recerca encapçalat pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic.

Els arqueòlegs consideren que, més enllà de les cisternes, hi ha prou indicis per a considerar que no va ser una construcció aïllada, sinó que era al centre d’un espai urbanitzat, organitzat i ordenat a parir de l’encreuament d’eixos en sentit nord-sud i est-oest, que amb el pas dels segles han quedat “fossilitzats” i integrats en la topografia urbana.

El batlle de Castelló d’Empúries, Salvi Güell, ha recordat que el projecte d’excavacions s’allargarà fins al 2025 i concreta que, entre els objectius, hi ha el de continuar investigant l’època romana de la població, ara que se n’ha constatat l’origen amb proves.

El nucli antic de Castelló d’Empúries compta amb molts edificis d’origen medieval i s’articulà al voltant de l’església de Santa Maria, d’estil gòtic, coneguda com la Catedral de l’Empordà. El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny.