11.08.2016 - 17:20
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
Un equip de científics ha descobert que, fa 300 milions d’anys, existia un tauró caníbal, capaç de menjar-se les seves pròpies cries. Aquesta troballa es basa en l’anàlisi d’un excrement fòssil d’un adult d”Orthacanthus taurons’, en què s’ha pogut trobar dents petites dels menors.
Segons apunten els experts, aquests temibles depredadors marins utilitzaven les llacunes costaneres per criar els seus nadons, però sembla que també van recórrer al canibalisme amb ells quan altres fonts d’aliments van començar a escassejar.
Fa 300 milions d’anys, Europa i Amèrica del Nord estaven cobertes per jungles, però els depredadors superiors d’aquesta zona no eren els animals terrestres, sinó enormes taurons que caçaven a les aigües olioses que existien als pantans costaners.
L’evidència fòssil que aquests taurons practicaven el canibalisme prové de copròlits distintius en forma d’espiral, que es troben a la conca carbonífera de Minto, al Canadà. Es tracta d’excrements coneguts per haver estat excretats per ‘Orthacanthus’, que tenia un aspecte especial, semblant a un llevataps, que en facilita la identificació.
Segons les anàlisis d’aquestes restes, publicades a ‘Antropology’, els científics han determinat l’existència de les dents de d”Orthacanthus’ juvenil, cosa que ha confirmat que aquests taurons s’alimentaven dels seus propis nadons. Això es coneix com a “canibalisme filial”.
Un dels responsables de l’estudi, Aodhan Ó Gogáin, ha explicat que aquest animal “era un tauró de tres metres de llarg amb espina dorsal, semblant a l’anguila i amb les dents tricúspides”, a més, ha apuntat que “s’alimentava d’amfibis i altres peixos, però aquesta és la primera evidència que també van menjar els joves de la seva pròpia espècie”.
El coautor de l’estudi, Mike Benton, ha indicat que, “en la mesura que els paleontòlegs no poden observar les relacions depredador-presa directament, com ho faria un zoòleg, aquest ha d’utilitzar altres mètodes per interpretar les xarxes alimentàries antigues”. “Un dels mètodes és sondejar el contingut de copròlits –fòssils d’excrements– com s’ha realitzat en aquest estudi”, ha apuntat.
Els experts apunten que no se sap per què ‘Orthacanthus’ va recórrer a menjar els seus propis descendents. Tot i això, el període carbonífer en què van viure era un moment en què els peixos marins començaven a colonitzar pantans d’aigua dolça en gran nombre i, segons la seva opinió, és possible que aquesta espècie utilitzés les vies navegables per mantenir els seus nadons, però després els consumissin com a aliment quan altres recursos van començar a escassejar.
“‘Orthacanthus’ va ser probablement semblant al tauró toro modern, ja que va ser capaç de viure entre els pantans costaners i mars poc profunds. Aquesta adaptació ecològica inusual pot haver jugat un paper important en la colonització cap a la terra i cap a ambients d’aigua dolça”, ha apuntat Ó Gogáin.
