Descobreixen un nou mecanisme contra els bacteris resistents als antibiòtics

  • La proteïna TomB, que actua com a antitoxina, destrueix una altra proteïna que quan és massa abundant és tòxica per als bacteris

VilaWeb

Europa Press

09.12.2016 - 22:00

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert un nou mecanisme que podria servir com a diana terapèutica contra els bacteris resistents als antibiòtics, ha informat aquest divendres el centre en un comunicat.

El treball, publicat en la revista ‘Nature Communications’, descriu com la proteïna TomB, que actua com a antitoxina, destrueix una altra proteïna que quan és massa abundant és tòxica per als bacteris.

El nou sistema està implicat en la regulació de les biopel·lícules, comunitats de bacteris que participen en el 80% de les infeccions bacterianes en éssers humans i que confereixen resistència als antibiòtics.

Segons els investigadors del treball, liderat per Miquel Pons, catedràtic de Química Orgànica i director del Grup d’Investigació de Ressonància Magnètica Nuclear de Biomolècules (BioNMR), “inhibir aquest mecanisme podria ajudar a frenar aquesta resistència”.

En l’estudi també hi han participat investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, la Universitat Estatal de Pennsilvània i la Universitat de Göteborg.

Els sistemes toxina-antitoxina són mecanismes comuns de regulació de les comunitats bacterianes, i habitualment l’antitoxina està unida a la toxina i així evita la seva toxicitat.

En determinades condicions, l’antitoxina es destrueix i la toxina actua i atura el creixement o mata el bacteri: “El sistema que hem descobert actua per un mecanisme totalment diferent”.

“La toxina només és tòxica quan augmenta la concentració, i només ho és per als bacteris que no tenen accés a l’aire”, ja que l’antitoxina utilitza l’aire per destruir la toxina, segons l’investigador del BioNMR Oriol Marimón i primer autor de l’estudi.

Proteïnes associades al càncer
L’estudi s’ha centrat en proteïnes ‘Escherichia coli’ i ‘Yersinia’, però aquest sistema de regulació també és present a més microorganismes, molts d’ells patògens: “El mecanisme químic pel qual l’antitoxina utilitza directament l’oxigen de l’aire tot i que és desconegut”.

Tot i això, estudiar-lo podria ajudar a descobrir més exemples en altres àmbits relacionats amb la salut humana, cosa que els investigadors del treball ja estan estudiant en proteïnes associades al càncer, segons ha destacat Miquel Pons.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor