Descobreixen a Ullastret la porta d’accés principal més gran d’una ciutat ibera

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha descobert a Ullastret (Baix Empordà) la porta més gran d’accés principal a una ciutat ibera. La troballa, que és una de les més importants dels darrers anys, s’ha fet al jaciment de l’illa d’en Reixac, que només està excavada en un 5%. L’excavació ha permès de confirmar l’existència d’aquesta porta, que s’havia localitzat el 2012 gràcies a la prospecció geofísica, una tècnica que fa una radiografia del terreny per saber què hi ha al subsol. L’excavació d’aquesta porta d’accés, que s’ha fet durant tot el mes de juny, s’ha pogut executar gràcies al projecte Sistemes Poliorcètics d’Accés als Hàbitats Ibèric del MAC, subvencionat per la Generalitat.

Les excavacions a l’illa d’en Reixac, que han permès descobrir la porta d’accés a una ciutat ibera més gran mai descoberta, van començar el 6 de juny. Els treballs inicials es van poder fer amb maquinària i, després, els arqueòlegs han estat tres setmanes més fins al 30 de juny per desenterrar la part superficial del portal que ara és visible.

Es tracta d’una “troballa monumental” que dóna accés a un carrer de quatre metres d’amplada amb dos braços de 2,25 metres cadascun a cada costat col·locats perpendicularment a la muralla que ressegueix la ciutat. A més, és l’únic portal d’entrada a aquesta ciutat. Fins al segle XIX, quan es va desviar el curs del riu Daró, l’illa d’en Reixac era envoltada per l’estany d’Ullastret.

Segons detalla la directora d’excavacions de l’illa d’en Reixac, Laia Muntaner, el més sorprenent de la troballa ha estat “descobrir que els braços estan cremats”. “Creiem que ho van fer abans d’abandonar la ciutat perquè ningú més l’ocupés”, diu. També han trobat l’entrada tapiada, però això ja havia passat també en els portals d’accés a la part alta de la ciutat d’Ullastret ubicada al Puig de Sant Andreu.

Prospecció geofísica

La porta d’accés a la ciutat ibera de l’illa d’en Reixac s’ha pogut localitzar en mig del que actualment són camps gràcies a la tècnica de la prospecció geofísica. Es tracta d’un sistema que tal com detalla el responsable de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Gabriel de Prado, “permet de fer una radiografia del subsol des de l’exterior abans de començar a excavar”.

Anys abans l’Institut Arqueològic Alemany havia descobert un camí artificial d’accés a l’illa que travessava l’estany per poder accedir-hi. Aquest indici, conjuntament amb la prospecció geofísica, va permetre definir més concretament l’espai on es creia que seria la porta d’accés a la ciutat i on finalment s’ha acabat descobrint. A banda de la importància de la troballa, fer-ho en el moment actual “permetrà extreure’n més informació” perquè, com explica de Prado, es podrà “estudiar amb la metodologia actual”. Tot i això, Muntaner alerta que “fins que no es pugui excavar més, no es podrà explicar amb profunditat”.

Setanta-cinc anys d’excavacions a Ullastret

Aquesta és una de les troballes més important des que es va començar a excavar a Ullastret ara fa setanta-cinc anys. Les primeres actuacions es van fer el 1947 i mai no s’ha aturat l’activitat al jaciment. Els treballs que s’han fet aquest mes de juny al quadrant nord-oest de l’illa d’en Reixac s’han pogut executar gràcies a una subvenció de la Generalitat i en el marc del projecte de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya SPAHI.