Descobreixen que els salzes nans als Apenins tenen més de dos mil anys d’antiguitat

Els salzes nans (Salix herbacea) dels Apenins, a Itàlia, són més antics del que es pensava. Una recerca encapçalada per la doctoranda de la Universitat de Lleida (UdL) i membre del grup de recerca de Producció Forestal d’Agrotecnico-CERCA, Giada Centenaro, determina que tenen entre dos mil anys i set mil. L’estudi, publicat a la revista American Journal of Botany, afirma que són els exemplars més antics d’aquest arbre dels quals es té constància. Fins i tot amb l’estimació d’edat més conservadora, aquests arbres ja creixien al Mont Prado durant l’imperi romà. La longevitat i l’enorme grandària dels exemplars estudiats als Apenins aporten claus sobre com aquesta espècie vulnerable a l’escalfament global s’ha adaptat fins a l’actualitat.

El salze nan és una de les plantes llenyoses més petites del món, d’entre un centímetre d’alçada i sis que es troba en zones àrtiques i muntanyenques com el Pirineu o els Apenins, sempre a més de mil cinc-cents metres sobre el nivell de la mar. Utilitza la propagació clonal, una reproducció asexual a partir d’estructures que no siguin llavors, com ara estolons, bulbs o rizomes, per a sobreviure o fins i tot per colonitzar noves àrees. Cada planta clonal (o genet) pot tenir multitud de subunitats (o ramets) que no reflecteixen l’edat real. Calcular l’edat d’aquesta mena de plantes és un “repte” perquè no es poden comptar senzillament els anells d’un ramet, explica Centenaro.

L’equip format per investigadors de l’Institut de Biociències i Biorecursos de Florència (Itàlia) i les universitats de Parma (Itàlia), Cambridge (Regne Unit), Lancaster (Regne Unit) i Suceava (Romania) ha analitzat la variabilitat de la taxa de creixement longitudinal anual (LAGR per les sigles en anglès) al llarg dels ramets de tres genets de ‘Salix herbacea’ i ha descobert que mesurar-los al coll de l’arrel permet obtenir una estimació més acurada de l’edat de la planta. També ha determinat que les branques creixen majoritàriament de manera horitzontal, en totes direccions, resultant en formes arrodonides que poden arribar fins a 60 metres de diàmetre.

La investigadora també explica que la combinació d’eines moleculars i dendrocronològiques és un enfocament prometedor per refinar el coneixement sobre l’edat dels clons grans. La seva recerca conclou que les tres genets de salze nan dels Apenins van començar a créixer fa entre 2.100 anys i 70.000, la qual cosa els converteix en els clons més antics coneguts.