Descobreixen que la història epigenètica d’un limfoma pot predir-ne l’evolució clínica

BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)

Investigadors de l’Hospital Clínic i de l’Insitut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han descobert que la història epigenètica –estudi de l’expressió dels gens– del limfoma de les cèl·lules del mantell, un tipus de càncer agressiu derivat de les cèl·lules del sistema immunitari anomenades limfòcits B, poden predir-ne l’evolució clínica.

En declaracions a Europa Press, el coordinador de l’article –publicat a ‘Cancer Cell’– i investigador de la Universitat de Barcelona (UB), Iñaki Martín-Subero, ha explicat que aquesta troballa “permet estimar el comportament i l’evolució clínica del pacient” afectat per la malaltia, que en el 90% dels casos s’expressa de manera agressiva.

“Quan mires la metilació de l’ADN –el principal mecanisme epigenètic–, obtens informació de l’origen de la cèl·lula i quant ha progressat”, ha manifestat l’investigador, que sosté que han trobat dos tipus de comportament en els 82 pacients estudiats que mostren les diferents gravetats del càncer.

D’una banda, els científics han descobert que els tumors més agressius són els que provenen del limfòcit B “més immadur” en la cèl·lula d’origen, mentre que, de l’altra, han observat que els càncers que són més favorables tenen limfòcits B més madurs, ha precisat Martín-Subero.

A més del factor d’origen, una altra raó que explica el comportament del limfoma és l’evolució: el grup de limfòcits més madurs –els més favorables– “poden allunyar-se molt de la cèl·lula i arribar a tornar tan agressius com els primers”.

“L’origen determina com de maligna serà la cèl·lula i, després, com més evoluciona epigenèticament, més forta es fa, més resistent als tractaments, i el pronòstic és francament molt dolent”, ha manifestat l’investigador.

Martín-Subero, que també és investigador a l’Idibaps, ha destacat que les marques epigenètiques són “reversibles”, fet que pot obrir la porta al desenvolupament de fàrmacs epigenètics en uns cinc anys per tractar aquesta patologia, ha pronosticat, i ha agregat que seguiran treballant per poder tenir un ‘kit’ de predicció sobre aquesta malaltia.

ADN TRIDIMENSIONAL

Els investigadors també han descobert que la conformació tridimensional de l’ADN canvia en els limfomes i dóna lloc a l’activació de gens del càncer.

“El comportament clínic d’aquests pacients també s’associa a un oncogen –l’SOX11–, un gen del càncer que tenen els casos més agressius”, ha sostingut l’investigador, que ha afegit que els limfomes més malignes expressen el gen en un bucle tridimensional.

Aquest estudi s’emmarca en el projecte ‘Blueprint’, el finança la UE amb 30 milions d’euros i forma part del Consorci Internacional de l’Epigenoma Humà (IHEC), que ha generat un mínim de 100 epigenomes de referència de les cèl·lules sanguínies de persones sanes i amb diferents malalties associades com leucèmies, limfomes i malalties autoimmunes.

El treball forma part d’un conjunt de 42 articles de diversos consorcis membres de l’IHEC que es desenvolupen a Alemanya, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, Japó, Singapur i la UE, que han seqüenciat l’epigenoma de diversos tipus cel·lulars i malalties.