Descobreixen unes neurones defectuoses al cervell dels esquizofrènics

Un grup d’investigadors ha identificat un defecte en una línia concreta de neurones com a possible origen de la disfunció que pateixen els esquizofrènics, cosa que obre la porta a desenvolupar nous fàrmacs.

L’estudi, publicat avui per la revista científica European Psychiatry, l’han fet investigadors de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital del Mar i del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM).

El cervell de les persones amb esquizofrènia no és capaç de filtrar correctament la informació que li arriba de l’exterior, i això causa una visió distorsionada de la realitat.

Per estudiar l’origen d’aquesta anomalia, l’equip de recerca ha analitzat mapes funcionals del cervell generats amb ressonància magnètica de vuitanta-set persones amb esquizofrènia i els ha comparat amb mapes funcionals de cent trenta-set controls sense malaltia. A grans trets, al cervell hi ha dues menes de neurones segons la seva funció: les activadores (les més nombroses) i les inhibidores. En aquestes segones, en concret en dos subtipus, els investigadors han observat una alteració que coincideix amb les zones del cervell afectades a les persones amb esquizofrènia. Així, els investigadors han pogut comprovar que la distribució de les àrees que no funcionen correctament en els pacients que tenen la malaltia coincideix amb la de les neurones inhibidores.

Aquestes neurones es troben a totes les entrades sensorials del cervell: el sistema visual, auditiu, el gust, l’olfacte i el tacte, així com al sistema emocional –que gestiona les emocions– i a l’àrea on es desenvolupa el pensament raonat i la part encarregada del llenguatge. La seva disfunció fa que les persones amb esquizofrènia tinguin una percepció distorsionada de la realitat i no puguin gestionar-la correctament.

Aquesta és la primera vegada que aquest defecte s’identifica com a possible origen de l’esquizofrènia, cosa que obre la porta al desenvolupament de nous tractaments centrats en l’anomalia del comportament de les neurones inhibidores. “Això pot explicar gairebé tota la constel·lació de símptomes de l’esquizofrènia”, ha explicat el doctor autor principal del treball i director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar, Jesús Pujol.

Actualment, els tractaments existents són efectius, però alteren la funció global del cervell i afecten la capacitat de la persona en el seu dia a dia. Segons la doctora del mateix hospital, Anna Mané, l’estudi dona pas a la possibilitat que nous tractaments englobin la totalitat dels símptomes associats a la malaltia, amb una incidència baixa d’efectes secundaris.

L’esquizofrènia és un trastorn mental que afecta vint-i-quatre milions de persones al món. Causa al·lucinacions, idees delirants, alteració de la conducta o trastorns del moviment. També pot derivar en l’aïllament social, la pèrdua de resposta emocional i la intensitat de l’expressió.