16.10.2023 - 20:18
|
Actualització: 17.10.2023 - 22:59
Científics de la Universitat de Califòrnia a San Francisco han descobert un bucle de retroalimentació centrat en una única proteïna immunitària anomenada IL-31 que causa la necessitat de rascar-se i controla la inflamació pròxima. Això constitueix un avanç que podria transformar la manera en què els metges tracten afeccions que van des de l’èczema fins a les al·lèrgies.
Les troballes, publicades en la revista ScienceImmunology, estableixen les bases per a una nova generació de fàrmacs que interactuin de forma més intel·ligent amb la capacitat innata de l’organisme per a autoregular-se. Plantejaments anteriors suggerien que l’IL-31 assenyala la picor i promou la inflamació de la pell. Però l’equip de la UCSF va descobrir que les cèl·lules nervioses, o neurones, que responen a aquesta proteïna, desencadenant un gratat, també impedeixen que les cèl·lules immunitàries reaccionin de manera exagerada i causin una irritació més generalitzada.
“Tendim a pensar que les proteïnes immunitàries com la IL-31 ajuden les cèl·lules immunitàries a comunicar-se entre si, però en aquest cas, quan l’IL-31 es comunica amb les neurones, aquestes li responen. És la primera vegada que veiem que el sistema nerviós reprimeix directament una resposta al·lèrgica”, explica la doctora Marlys Fassett, catedràtica de dermatologia de la UCSF i autora principal de l’estudi.
Els experts auguren que el descobriment podria arribar a canviar el tractament de l’asma, la malaltia de Crohn i altres malalties inflamatòries, a causa de la presència d’IL-31 en tot l’organisme. “L’IL-31 causa picor en la pell, però també és present en els pulmons i en l’intestí. Ara tenim una nova pista per a combatre les nombroses malalties que afecten tant el sistema immunitari com el nerviós”, assenyala el doctor Mark Ansel, catedràtic d’Immunologia de la UCSF i autor principal de l’estudi.
La IL-31 és una de les diverses “citocines de la picor” per la seva capacitat per a instigar-la en animals i persones. Fassett, dermatòloga i investigadora, ha volgut saber per què des que va arribar a la UCSF en 2012, pocs anys després del seu descobriment. Es va posar en contacte amb Ansel, antic col·lega i expert en asma, que la va acollir en el seu laboratori.
En primer lloc, Fassett va extreure el gen IL-31 de ratolins i els va exposar als àcars de la pols domèstica, un al·lergogen comú que causa picor. “Volíem imitar el que ocorre en les persones exposades crònicament a al·lergògens ambientals. Com esperàvem, l’àcar de la pols no causava picor en absència d’IL-31, però ens va sorprendre veure que la inflamació augmentava”, apunta.
Per què hi havia inflamació però no picor?
Davant aquesta pregunta, Fassett i Ansel van descobrir que un grup de cèl·lules immunitàries havia entrat en acció en absència de la citocina de la picor. Sense IL-31, l’organisme lliurava una guerra immunològica a cegues.
Es van centrar llavors en les cèl·lules nervioses de la pell que rebien el senyal de l’IL-31. Van observar que les mateixes cèl·lules nervioses que estimulaven el gratat també esmorteïen qualsevol resposta immunitària posterior. Aquestes cèl·lules nervioses eren essencials per a mantenir la inflamació sota control, però sense IL-31, deixaven que el sistema immunitari es desboqués.
Els resultats coincidien amb el que els dermatòlegs observaven cada vegada més amb un nou fàrmac, el nemolizumab, que bloquejava l’IL-31 i s’havia desenvolupat per a tractar l’èczema. Encara que els pacients dels assajos clínics van observar que la pell seca i desigual de l’èczema remetia amb el fàrmac, a vegades es produïen altres irritacions cutànies i fins i tot inflamacions pulmonars.
“Quan s’administra un fàrmac que bloqueja el receptor de l’IL-31 en tot l’organisme, es modifica el sistema de retroalimentació i es frenen les reaccions al·lèrgiques a tot arreu”, explica Ansel. També van descobrir que aquestes neurones alliberaven el seu propi senyal, denominat CGRP, en resposta al senyal de picor, la qual cosa podria ser responsable d’esmorteir la resposta immunitària.
“La idea que els nostres nervis contribueixen a l’al·lèrgia en diferents teixits canvia les regles del joc. Si podem desenvolupar fàrmacs que actuïn sobre aquests sistemes, podrem ajudar de veritat als pacients que empitjoren després del tractament de la pruïja”, afirma Fassett.
De fet, Fassett ha fundat recentment el seu propi laboratori en la UCSF per a desentranyar aquestes paradoxes de la biologia que compliquen els bons resultats en la clínica. I Ansel s’interessa ara pel que aquesta citocina de la picor fa més enllà de la pell. “No hi ha picor en els pulmons, així que la pregunta és què fa l’IL-31 allí o en l’intestí, però sembla tenir un efecte sobre la inflamació al·lèrgica pulmonar. Ens queda molta ciència per davant, amb un immens potencial per a millorar les teràpies”, reconeix Ansel.
