Descobreixen una mar subterrània al Segrià que pot transformar la gestió de l’aigua de Ponent

Una immensa massa d’aigua subterrània de més de 80 km² pot canviar la situació hídrica de Ponent. Ho explica el diari Segre, que ha informat que s’havia descobert durant les tasques inicials del nou pla hidrològic de l’Ebre, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

L’enorme bossa d’aigua, que ocupa una extensió de 81,62 km², entre Alfarràs, Raimat, Alcarràs i el Pla de la Font, ha estat anomenat Planes de Raimat-Monreal. La major part és sota les localitats de Gimenells i el Pla de la Font, un 38,4%, i Almacelles (35,8%), però també ocupa parts d’Alfarràs, Almenar, Alguaire, Lleida i Alcarràs. Fins ara no se sabia que hi hagués cap aqüífer, i menys d’aquestes dimensions, al Segrià.

La recàrrega del magatzem d’aigua subterrània es produeix principalment per infiltració de la pluja i per retorns de reg; i les descàrregues es fan als  brolladors perifèrics (als glacis) i a la xarxa fluvial, especialment cap a la Clamor Amarga, que desemboca al riu Cinca.

Així és el 'mar subterrani' de Lleida: descobreixen un immens dipòsit d'aigua de més de 80 km²
Ho explica @e_bayona a https://t.co/Qw4S05KXLG pic.twitter.com/vhcQqurES6

— SEGRE (@SEGREcom) March 17, 2025

Tot i l’aïllament respecte de les altres masses d’aigua, s’ha detectat que els abocaments urbans i industrials n’han afectat la qualitat. En algunes àrees hi ha contaminació, però en més d’un 90% amb impacte moderat.

El descobriment implica ara la necessitat d’aplicar mesures de conservació d’una massa d’aigua que podria transformar la gestió de l’aigua a la zona i esdevenir una font de proveïment fonamental. “No es té prou informació per a elaborar un pla d’acció” sobre l’aqüífer, assenyala la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre; i la documentació inicial del nou pla hidrològic de l’Ebre indica que no se’n saben les característiques hidrològiques, ni els riscs ni la capacitat. Les dades sobre la magnitud de l’aqüífer s’obtindran en futurs estudis específics, que es faran entre el 2028 i el 2033.

Quina grandària té?

Ara com ara, no se’n sap la capacitat d’aigua, però sí la grandària, i es pot comparar amb les altres masses d’aigua. Tal com detalla el Segre, el llac de Banyoles (Pla de l’Estany) té una superfície d’1,18 km²; el pantà de Santa Anna (Llitera), de 7,68 km²; el de Rialb (Noguera), de 15 km²; i el de Sant Antoni i Talarn (Pallars Jussà), de 9,2. Això encara demostra més clarament que aquesta mar subterrània de 81,62 km² podria canviar la situació hídrica de la regió.

Com de gran és el gran 'mar subterrani' de Lleida? Hem fet la comparativa amb els grans pantans més propers de la província de Lleida. Per @joanteixidopau i @e_bayona a https://t.co/XZYyqfLuAs

— SEGRE (@SEGREcom) March 18, 2025

Una xarxa fluvial prehistòrica

L’àrea on se situa l’aqüífer presenta proves que es va formar a partir d’un antic sistema fluvial, de procedència pirinenca. Això confirma l’existència d’un curs d’aigua en aquesta regió fa milions d’anys. Segons els estudis, aquesta zona ha experimentat una tectònica de compressió des del final de l’Oligocè –fa entre 23 milions d’anys i 34 milions–, que ha originat una sèrie d’estructures plegades i falles inverses que afecten els sediments.

Tot i que aquesta àrea era estepària fins a l’arribada del regadiu, els elements demostren que tenia un ambient de plana d’inundació i dipòsits d’un sistema fluvial de tipus trenat de procedència pirinenca previ a l’actual “encaixament” de la xarxa fluvial.