Descobreixen l’exoplaneta habitable més pròxim a la Terra

Un equip d’astrònoms del European Southern Observatory ha trobat evidències que existeix un planeta amb una òrbita al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més propera a la Terra. L’equip està dirigit peel català Guillem Anglada-Escudé, de la Universitat Queen Mary de Londres

Es tracta d’un planeta rocós i una mica més gros que la Terra que ha estat batejat com a Proxima B. La principal característica, però, és que té una temperatura que permetria l’existència d’aigua líquida a la seva superfície. Per tant, s’obre la porta a la possibilitat que s’hi desenvolupés vida i es converteix en el planeta habitable més pròxim a la Terra.

Durant el primer semestre de 2016, Proxima Centauri va ser observada amb regularitat amb l’espectrògraf HARPS, instal·lat al Telescopi de 3,6 metres en La Silla, a Xile, i monitorizada simultàniament amb altres telescopis d’arreu del món. Es buscava la petita intermitència que, a causa de la força de la gravetat, provocaria la presència d’un planeta orbitant en la brillantor de l’estel.

L’astrònom Enric Marco al seu bloc de +VilaWeb, ‘Pols d’estels’, explica: ‘Proxima B és, podem afirmar-ho, un planeta real amb una massa mínima de 1,27 masses terrestres (un 27% més massiu que la Terra), un període orbital d’11,186 dies (el seu any dura uns 11,2 dies) i situat a un 7,5 milions de quilòmetres de la seua estrella, el nan roig Proxima Centauri.’

En comparació, Mercuri gira al voltant del Sol en 88 dies.

Marco afegeix: ‘Semblen molt pocs dies per a un planeta interessant des del punt de vista biològic, però cal recordar que el nou planeta gira al voltant d’un nan roig,  molt més petit que el Sol i, per tant, també més fred. Així que Proxima b orbita en la zona habitable de la seua estrella. La zona habitable es defineix com el rang de distàncies a una estrella, on no fa massa fred ni massa calor i que, en conseqüència, un planeta situat en aquesta zona puga mantindre aigua líquida en la superfície, tot esperant l’existència d’una atmosfera. Aquesta definició ve a ser una manera burda, i de moment única, de classificar planetes amb possibilitat d’albergar vida tal com la coneixem, encara que siga microscòpica.’

A més, segons explica Marco, ‘també s’han realitzat estudis fotomètrics tot tractant de detectar un trànsit del planeta sobre l’estrella, de la mateixa forma com fa la missió Kepler. Si una estrella té un planeta i aquest passa per davant del disc estel·lar vist des de la Terra, el que s’anomena un trànsit, es produirà una petita baixada de la seua brillantor. L’observació fotomètrica de Proxima Centauri no ha descobert cap baixada significativa de brillantor. No ha trànsits sembla. Una llàstima. No es pot tindre tot. El pas de Proxima b sobre el disc de Proxima Centauri haguera estat essencial per determinar el diàmetre del planeta i la possible existència d’una atmosfera. En no conéixer el diàmetre no podem dir res de moment sobre la seua densitat. Tanmateix altres estudis suggereixen que Proxima b seria un planeta rocós.’

Respecte l’habitabilitat del planeta descobert, diu Marco que  ‘cal tenir en compte que l’estrella Proxima Centauri emet gran quantitat de radiació ultraviolada i radiació X que pot ser unes 400 vegades la que rep la Terra del Sol. Sense la presència d’un fort camp magnètic que el protegesca, malgrat trobar-se en la zona d’habitabilitat, el planeta tindrà moltes dificultats per mantindre una biosfera. A la pàgina web del projecte s’hi pot trobar un extens informe en català sobre l’interessant problema de l’habitabilitat de Proxima b.’