Descobreixen una gran residència aristocràtica indigeta al jaciment d’Ullastret

Les excavacions al poblat ibèric d’Ullastret (Baix Empordà) han localitzat una gran residència aristocràtica construïda a finals del segle V o principis del IV aC. L’edifici s’ubica en una zona de set-cents vint-i-cinc metres quadrats en un espai d’expansió urbana del nucli original del segle VI aC del Puig de Sant Andreu i, fins ara, s’han excavat sis recintes fins a nivells d’abandonament de la segona meitat del segle II aC. L’objectiu és de continuar l’excavació en un futur per entendre l’origen, l’evolució i el final de la trama urbana així com del sistema defensiu d’aquesta zona de la ciutat. També és previst adequar-la per a la visita.

L’accés a aquest edifici es feia a través d’una porta secundària, oberta directament a la muralla, al costat de la qual es varen trobar l’any 1969 diversos cranis i armes a l’interior d’una sitja. La troballa d’aquestes restes es vincula a la pràctica ritual que consisteix en l’exhibició del cap i les armes de l’enemic vençut com a un trofeu de guerra. Els investigadors creuen que probablement aquesta troballa dels anys seixanta estigui relacionada amb aquest edifici aristocràtic, tot i que al seu interior encara no s’hi han localitzat restes arqueològiques d’aquesta mena.

La troballa s’emmarca en la campanya d’excavacions que s’han fet al jaciment entre gener i febrer. Concretament a la zona de l’istme de l’assentament indiget del Puig de Sant Andreu per part del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució social (GRACPE-Protohistòria, Món Antic i Colonitzacions) de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Els treballs van començar el 2017 amb la realització d’una prospecció geofísica i van continuar el 2018 amb l’estudi de les estructures i dels materials mobles exhumats durant les intervencions del Dr. M. Oliva a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX.