Descobreixen una galàxia molt semblant a la Via Làctia als confins de l’univers

Un equip científic internacional ha descobert una galàxia espiral barrada anàloga a la Via Làctia. La ceers-2112, tal com ha estat denominada, és la galàxia més llunyana mai observada i la seva existència desafia els models actuals de formació i evolució galàctica. El modern telescopi James Webb ha estat clau en la troballa, ja que ha detectat una llum emesa fa 11.700 milions d’anys. Per tant, l’estudi publicat per la revista Nature demostra que ja existien galàxies molt semblants a la nostra en aquell moment, trencant amb les teories que s’acceptaven fins ara. La ceers-2112 és la galàxia semblant a la Via Làctia més llunyana que es coneix.

Així doncs, aquesta galàxia espiral barrada presenta la mateixa massa que havia de tenir la Via Làctia en aquest instant de l’univers. “Sorprenentment, demostra que quan l’univers encara era molt jove, l’evolució d’aquesta galàxia estava dominada pels barions, la matèria ordinària de la qual estem formats, i no per la matèria fosca”, assenyala Jairo Méndez Abreu, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC). La troballa desmunta la concepció que l’estructura de les galàxies espirals, com la Via Làctia, no s’hauria consolidat fins que l’univers va assolir la meitat de la seva edat actual.

Les estrelles de ceers-2112 posseeixen una massa total equivalent a 3.900 milions de masses solars, dimensions que coincideixen amb les simulacions de com era la Via Làctia en aquell moment.

En l’astrofísica, l’estudi de l’estructura de les galàxies a diferents distàncies, és a dir, a diferents edats de l’univers, és essencial per a reconstruir la història de la formació i evolució de la Via Làctia. A l’univers proper, la majoria de les galàxies espirals massives mostren a les seves regions centrals una estructura allargada en forma de barra, igual que la nostra. Aquestes barres tenen un paper fonamental en l’evolució galàctica, ja que afavoreixen la mescla d’elements, essencial per a la formació d’estrelles. No obstant això, segons les prediccions dels models teòrics, les condicions físiques i dinàmiques de l’univers primigeni no afavorien la formació de barres en les galàxies més joves i llunyanes. Per això, es pensava que l’estructura de les galàxies espirals com la Via Làctia no es consolidava fins que l’univers tenia la meitat de la seva edat. El descobriment de la ceers-2112 trenca amb aquest paradigma.

“Per primera vegada, amb el telescopi James Webb tenim la tecnologia i la instrumentació necessàries per estudiar en detall la morfologia de galàxies molt llunyanes, de manera que esperem, en els pròxims anys, una transformació sense precedents en el nostre coneixement sobre els processos de formació i evolució galàctica”, ha indicat Marc Huertas-Company, també investigador de l’IAC.