Descobreixen una espècie única de caragol d’aigua diminut al riu Fluvià

L’Associació Catalana de Malacologia (ACM) ha descobert un caragol aquàtic diminut endèmic de la conca del riu Fluvià. La troballa s’ha fet a Vilert, un poble dins el terme municipal d’Esponellà (Pla de l’Estany) i en honor al qual els investigadors han decidit anomenar-lo Vilertia. Tal com ha confirmat un laboratori alemany, no és solament una espècie nova, sinó també d’un gènere nou –categoria que agrupa espècies semblants. Un dels responsables del descobriment, Sergio Quiñonero, explica que va ser una troballa casual. “Pots intuir que hi pot haver alguna cosa, però no ho saps mai del cert”, aclareix. A més, diu que és endèmic perquè no s’ha trobat enlloc més.

El Vilertia viu en aigües subterrànies d’almenys dues fonts del municipi i ha estat difícil de localitzar per la seva mida i també pel seu hàbitat. Per una banda, els exemplars més grans d’aquest caragol fan 1,5 mil·límetres, un aspecte que en dificulta la detecció i captura i, per una altra, que visqui en aigües subterrànies el situa en un indret de difícil accés. “En aquest cas, s’han pogut trobar, fotografiar i estudiar”, detalla orgullós Quiñonero, que afegeix que els exemplars es van descobrir a Vilert després del temporal Glòria. Un fenomen meteorològic que Quiñonero està convençut que va contribuir en la detecció del caragol perquè va fer pujar els aqüífers i això va expulsar les closques.

Fruit de l’estudi posterior, s’ha pogut determinar que el caragol és cec perquè no té ulls i també que és un bon bioindicador. Això vol dir que les fonts estan netes perquè és una espècie que no tolera la contaminació. En aquesta línia, l’ACM demana ara que es preservin les fonts d’Esponellà en el seu estat original i no s’hi faci cap actuació per afavorir aquesta espècie. “Qualsevol acció podria fer desaparèixer el Vilertia”, alerta Quiñonero.

Al Vilertia l’han definit com a caragol endèmic de la conca del Fluvià perquè no se n’ha trobat cap més exemplar enlloc, a banda d’aquestes dues fonts de Vilert. Del seu aspecte morfològic, segons que descriu Quiñonero, en destaca la mida, però també la closca, que és circular i tendeix a plana. Respecte del nom, el membre de l’ACM detalla que els va semblar adequat de posar-li el del primer lloc on va ser descobert.