Descobreixen enterraments humans en l’excavació de la muralla islàmica de València

Les excavacions arqueològiques per a la restauració de la muralla islàmica de València no deixen de sorprendre. Els arqueòlegs municipals remouen el subsol de la plaça de l’Àngel per a recuperar el llegat històric de la ciutat. Entre les últimes troballes que han comunicat hi ha fragments de paviment del segle XI. També s’han desenterrat 15 metres de l’antic fossat de la muralla i s’esperen més novetats a partir d’ara.  Avui, però, els arqueòlegs s’han sorprés amb la troballa de les restes d’infants soterrats al segle XIII.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha explicat als mitjans la teoria actual. “Correspondrien a la població musulmana que, atés que la ciutat estava assetjada per les tropes de Jaume I, no podria eixir a soterrar els morts extramurs de la ciutat. Així que aprofitaven aquesta zona protegida entre la muralla i la barbacana per dur a terme els soterraments infantils”, ha dit.

El redescobriment del llegat islàmic

Fins ara, l’equip d’arqueòlegs ha desenterrat quinze metres de l’antiga fossa islàmica i es preveu que pròximament s’excave la zona interior del mur per a poder veure la muralla íntegrament. Data del segle XI i s’ha trobat en molt bon estat de conservació. Al segle XV, després de la conquesta cristiana, va perdre el seu ús defensiu i la fosa es va convertir en un abocador que més tard per conveniència va acabar cobert i que funcionava com una canonada.

Amb l’entrada de Jaume I, s’hi van connectar les séquies de Rovella i de Favara per a canalitzar les aigües residuals. Era habitual que el veïnat hi llançara el fem i animals morts i per aquest motiu el Consell de la ciutat vigilava i sancionava als que l’embrutaven. Perquè no s’acumularen les deixalles, la ciutat també obria les séquies l’últim dissabte del mes perquè l’aigua netejara el fossat. Finalment, amb el pas dels anys, per evitar males olors, molèsties i per poder edificar-hi damunt el van tapar. El vall cobert va estar en ús fins a la construcció de les clavegueres modernes, a finals del segle XIX.

D’altra banda, el paviment d’intramurs de grava compactada, també del segle XI, s’ha localitzat i es preveu la seua conservació i restauració. Una volta acabades les obres quedarà visible al projecte museogràfic definitiu.