Descobreixen el mecanisme d’infecció del paràsit de la malària al sincrotró Alba

  • Un equip internacional de científics ha descobert la manera com actua el paràsit de la malària --plasmodium falciparum-- una vegada ha infectat els glòbuls vermells en el marc d'un estudi dut a terme en el sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

VilaWeb

Redacció

04.10.2017 - 15:06

CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 4 (EUROPA PRESS)

Un equip internacional de científics ha descobert la manera com actua el paràsit de la malària –plasmodium falciparum– una vegada ha infectat els glòbuls vermells en el marc d’un estudi dut a terme en el sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

S’ha fet gràcies a la combinació de dues tècniques modernes de microscòpia: la de fluorescència de rajos X i la tomografia de rajos X tous, aquesta última duta a terme a les instal·lacions vallesanes, i que podrien permetre nous tractaments contra la malària, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat.

La troballa, liderada per Sergey Kapishnikov de la Universitat de Copenhagen, ha calculat per primera vegada el procés de cristal·lització del paràsit, un mecanisme que fa servir per evitar l’afectació de molècules hemo –residus de ferro que es produeixen en digerir-la– i que no li suposi una amenaça, amb imatges del paràsit congelat in vivo.

L’estudi ha proposat un nou model en el qual hi hagi un mecanisme que controli i reguli la velocitat de degradació d’hemoglobina i així, limiti l’alliberament de grups hemo.

El treball l’han qualificat d'”útil” de cara al disseny de nous fàrmacs per sabotejar el procés de gestió de residus, ja sigui impedint la reacció que empaqueta els hemo tòxics o que s’acumulin molts d’ells atacant el sistema de coordinació entre tots dos passos -degradació i cristal·lització–, d’aquesta manera, acabi ofegant-se en els seus propis enderrocs acumulats.

En el sincrotró Alba s’ha treballat en la línia de llum Mistralenca permetent obtenir imatges d’alta resolució en 3D de cèl·lules, mentre que en el de Berlín, ‘Bessy-II’, s’ha estudiat el primer glòbul vermell infectat i a l’ESRF de França ha apuntat cap a trobar elements com ferro, potassi i sofre dins de la cèl·lula.

La investigació ha estat una cooperació entre, a més del centre català, el Niels Niels Bohr Institute de la Universitat de Copenhagen, el Helmholtz Research Center de Berlín, el Paul Scherrer Institute de Suïssa, el Weizmann Institute of Science d’Israel, el sincrotró suís SLS i l’europeu ESRF a França.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor