Descobreixen a la badia de Blanes vint-i-sis noves espècies marines amb un paper crucial

Un equip de científics de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), conjuntament amb altres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de València (UV) han descobert a la badia de Blanes vint-i-sis noves espècies marines, que són rellevants pel manteniment dels ecosistemes marins. Es tracta de bacteris que, segons l’estudi, juguen un rol crucial en els cicles de carboni, nitrogen, fòsfor i hidrogen dels oceans. Això fa que participin en la fixació del carboni, la desnitrificació o l’oxidació de compostos de sofre. L’estudi s’ha publicat a la revista Frontiers in Microbiology.

Per a l’elaboració de l’estudi, els investigadors han treballat amb mostres de la badia de Blanes (Girona), on l’ICM té un punt de mostreig permanent. Les dades s’han pres al llarg de les quatre estacions de l’any, amb l’objectiu d’analitzar com varia la comunitat microbiana al llarg de l’any. En concret, van examinar la morfologia i la fisiologia dels bacteris, i se’n van seqüenciar els genomes per caracteritzar-ne la funció i classificar-los taxonòmicament. Segons els estudis genòmics, aquests nous bacteris podrien exercir rols crucials en els cicles de carboni, nitrogen, sofre, fòsfor i hidrogen en els oceans, un fet rellevant perquè es tracta d’un procés determinant per assegurar el manteniment dels ecosistemes marins.

A banda, la investigació també va revelar que aquests grups de bacteris estan distribuïts en tots els mars i oceans. Entre tots ells, els que pertanyen a la família dels Flavobacteriaceae són els més abundants i estesos. La troballa va ser possible gràcies també a l’accés als metagenomes de l’expedició Tara Oceans, que proporcionen informació sobre les seqüències de tots els genomes presents en una mostra i permeten comparar les seqüències dels genomes dels nous bacteris per calcular-ne l’abundància a cada mostra analitzada.

A la majoria dels nous bacteris els han assignat noms que fan referència al lloc on han estat trobats. Per exemple, el blandensis, que fa referència al nom de Blanes en llatí. Tot i això, cinc més van rebre noms en honor a destacades microbiòlogues com Zoe Rosinach Pedrol, Ruth Patrick, Katrina Edwards, Isabel Esteve i Pepita Castellví, que va ser directora de l’ICM-CSIC i la primera dona a dirigir una base científica a l’Antàrtida. Aquest gest és especialment significatiu, ja que actualment el 84,4% dels noms de bacteris que honren persones són masculins.