Una descoberta de la UPF facilitarà la creació de nous fàrmacs contra la metàstasi

  • S'ha descobert una peça clau que genera metàstasi en el cervell

VilaWeb
ACN
05.02.2018 - 21:05
Actualització: 06.02.2018 - 07:45

La metàstasi al cervell és freqüent en el càncer de mama i una de les causes més comunes de les morts per càncer. Per arribar fins al cervell, les cèl·lules del càncer de mama han de migrar des del tumor on s’originen, entrar al torrent sanguini i travessar una altra barrera que protegeix especialment el cervell, de manera que la majoria es mor abans d’implantar-s’hi. Per a envair el cervell, doncs, cal que les cèl·lules compleixin un seguit d’alteracions mecàniques, com ara l’alliberament de proteïnes que permeten de desfer les barreres. Aquest és el cas de les cèl·lules de càncer de mama que metastatitzen en el cervell, que necessiten unes proteïnes, les serpines, que anul·len les defenses naturals del cervell i permeten el creixement del tumor a la nova localització.

Un estudi del Laboratori de Fisiologia Molecular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitats Pompeu Fabra (UPF), encapçalat per Miguel Ángel Valverde, ha descobert que un nivell baix de la cadena Piezo2 dificulta la secreció de serpines, la invasió i la proliferació, mentre que un nivell alt l’afavoreix. L’objectiu dels investigadors era esbrinar de què depèn que les cèl·lules del càncer de mama que produeixen metàstasi al cervell alliberin les serpines, i n’han descobert el mecanisme.

En el treball, fet amb cultius cel·lulars de càncer de mama, es va analitzar la presència de nombrosos canals iònics que poguessin servir per a explorar l’entorn físic de les cèl·lules i es va descobrir que les cèl·lules de càncer de mama que específicament metastatitzen al cervell presenten nivells més alts del canal Piezo2 que no pas les cèl·lules que no presenten predilecció per aquest lloc de metàstasi.

Els canals iònics són portes selectives per on els ions entren i surten de la cèl·lula. En el cas dels canals Piezo, la seva obertura permet el flux de calci quan la cèl·lula detecta canvis en la rigidesa de l’entorn, o quan travessa espais excessivament estrets. Per això, l’estudi pot servir per a convertir els canals en l’objectiu de nous fàrmacs que disminuïssin el risc de metàstasi.

La investigació ha estat finançada, entre més fonts, per fons FEDER, pel programa Maria de Maeztu per a les unitats d’excel·lència en investigació i desenvolupament i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor