Descobreixen el forat negre més pròxim a la Terra observat fins ara

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral ha descobert un forat negre a mil anys llum de la Terra, el més pròxim al Sistema Solar que s’ha observat mai. És un forat negre que es pot veure a simple vista des de la Terra. Els investigadors van trobar proves de la presència d’aquest objecte en un sistema triple a la petita constel·lació del Telescopi, visible des de l’hemisferi sud a ull nu en nits fosques i de cel net sense necessitat de prismàtics ni de telescopi.

En un principi, l’equip investigava el sistema HR 6819, com a part d’un sistema de dues estrelles. Però quan van analitzar les observacions que havien fet, van quedar sorpresos de veure que hi havia un tercer cos que fins ara es desconeixia: un forat negre. Les observacions amb l’espectògraf FEROS, instal·lat al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres a l’Observatori la Silla de Xile, van mostrar que una de les dues estrelles visibles orbitava al voltant d’un objecte invisible cada quaranta dies, i en canvi la segona estrella romania a una gran distància d’aquest parell d’objectes.

Per comprovar aquest període de quaranta dies d’òrbita, els investigadors van haver d’allargar les observacions uns quants mesos. El forat negre ocult d’HR 6819 és un dels primers de massa estel·lar descoberts que no interactuen violentament amb el seu entorn. Això en dificulta l’observació, però els investigadors van detectar-lo i determinar-ne la massa. ‘Un objecte invisible amb una massa de quatre vegades el Sol, com a mínim, només pot ser un forat negre’, diu Thomas Rivinius, director de l’estudi que s’ha publicat aquesta setmana a la revista Astronomy & Astrophysics.

Fins ara, els astrònoms han detectat només una vintena de forats negres a la Via Làctia, i gairebé tots interactuen amb el seu entorn i es manifesten amb la projecció de potents raigs X. Però sospiten que hi ha un gran nombre d’estrelles a la galàxia que van acabar col·lapsant i esdevenint forats negres quan es van morir. ‘Hi deu haver centenars de milions de forats negres allà fora, però en coneixem molt pocs. Saber què hem de cercar hauria d’ajudar-nos a trobar-los’, diu Rivinius. Consideren, doncs, que aquest descobriment pot ser la punta de l’iceberg d’un volum enorme de forats negres ignorats fins ara.

El següent pas en la descoberta de l’iceberg sencer pot ser el sistema binari (de dues estrelles) LB-1, que es troba a la constel·lació dels Bessons, visible a l’hemisferi nord. Perquè els astrònoms sospiten que també és un sistema triple, que és una mica més lluny que l’HR 6819 però encara força a prop en termes astronòmics. El descobriment d’aquesta mena de sistemes triples amb dues estrelles internes i una altra de més allunyada pot donar pistes sobre les violentes fusions còsmiques que alliberen ones gravitacionals prou poderoses per a ser detectades des de la Terra. Això podria haver passat en aquests sistemes triples en què en el parell intern d’estels hi pot haver un forat negre i un estel de neutrons o dos forats negres. L’objecte exterior més distant podria influir gravitacionalment en el parell intern de manera que podria desencadenar una fusió i l’alliberament d’ones gravitacionals. Heus ací la hipòtesi. Ni l’HR 6819 ni l’LB-1 són sistemes amb dos forats negres ni tenen cap estrella de neutrons, però poden ajudar a entendre com pot haver-hi aquestes col·lisions estel·lars en sistemes triples d’estrelles.