Desallotjament de Can Rova: trenta reallotjats després de ser forçats a abandonar el campament

L’Ajuntament de Santa Eulària ha reallotjat aquest matí unes trenta persones, entre adults i menors, que van ser desallotjades per la força del campament de Can Rova, on vivien fins a quatre-centes persones en caravanes, furgonetes i tendes de campanya. El desallotjament s’ha fet per ordre judicial.

En un comunicat emès a la mitjanit del dimecres, el consistori va informar que, després del desallotjament, “un grup nombrós” de persones havia tornat a la zona de Can Bufí, on era l’assentament. Això va activar novament l’equip dels serveis socials per a “determinar la situació de vulnerabilitat i veure com se’ls podia ajudar”.

Gràcies a la coordinació amb Càritas, es va aconseguir allotjar deu persones, entre dones i infants, al Centre d’Acollida Nazaret, tres homes adults al Centre de Baixa Exigència de sa Joveria i vint adults al poliesportiu del CEIP S’Olivera.

L’ajuntament havia informat que només dues de les tretze famílies amb les quals havien estat en contacte els serveis socials havien demanat ajuda econòmica per pagar la fiança d’un habitatge. Els serveis socials creien que la seva tasca informativa havia donat resultats positius, ja que els grups més vulnerables semblaven haver acudit a la xarxa d’ajuda per si mateixos. “No obstant això, no ha estat així”, van reconèixer des del consistori.

El desallotjament es va saldar amb sis detinguts per resistència a l’autoritat, quatre homes i dues dones, i va comptar amb més de cinquanta agents, entre policia local, Guàrdia Civil i antiavalots. Tot i que molts habitants havien decidit de sortir voluntàriament, mig centenar d’adultes amb divuit menors van resistir i van ser desallotjades per la força. Alguns afectats van denunciar haver estat colpejats en l’acció policial. El desallotjament va concloure amb el tall de l’autovia de Sant Antoni durant uns minuts en protesta per l’operatiu.

Els habitants de Can Rova pagaven lloguer a un dels propietaris del terreny per instal·lar-hi la seva caravana, tenda de campanya o construir-se una barraca. El desallotjament es va executar per ordre judicial una volta que l’Audiència provincial donés la raó als germans propietaris de la finca, que havien denunciat “ús abusiu” del terreny amb activitats “il·legals i perilloses, contràries al seu destí”.