10.10.2018 - 22:00
Estimada Marta:
Fa poques setmanes, vaig tenir el goig de poder visitar-te a Ginebra i compartir amb tu moments de conversa mentre passejàvem a la riba del llac Léman, amb altres companys alcaldes i alcaldesses, i entremig de les teves acurades explicacions sobre la història de la ciutat, vam parlar també, inevitablement, de la situació del nostre petit país.
Vas haver de marxar sobtadament i forçadament i amb aquesta carta et vull agrair que ho fessis, que renunciessis a la teva vida a Catalunya, que renunciessis a la teva estimada ciutat i la teva estimada comarca. Vull agrair-te que te n’anessis a l’exili, tot i les dificultats que comporta, per continuar guiant el nostre partit, perquè tots nosaltres continuéssim tenint un referent en llibertat, per mantenir-te ferma i digna, treballant des del país helveci, garant de la neutralitat i dels refugiats, i d’aquesta manera, defensar els nostres drets i llibertats més fonamentals i bàsics com a país i com a societat.
Ens van arrabassar la sobirania, ens van perseguir, ens van pegar, ens van reprimir, però mai no podran prendre’ns la dignitat ni la lluita per defensar una causa justa i legítima com és el dret d’autodeterminació del nostre país.
Som on som, més a prop que mai d’assolir plenament la República, gràcies a vosaltres setze. Gràcies a persones com vosaltres que vau anteposar la llibertat del país a la vostra. Avui dia, en aquest món embogit en què ens ha tocat viure, hi ha poques persones disposades a pagar un preu tan alt per la llibertat del seu poble. És per tot això que mai us agrairem prou tot això que heu fet i feu per tots i cadascun de nosaltres.
A Arenys de Mar, cada vespre des que hi ha preses i presos polítics i exiliats i exiliades, a les vuit del vespre, plogui, nevi, faci fred, sigui cap d’any, nit de reis o festa major, un grup espontani de músics de la vila i un nombrós grup d’arenyencs ens reunim per reivindicar la vostra llibertat, i ho continuarem fent fins que sigueu plenament lliures, perquè això voldrà dir que haurem guanyat la llibertat i que haurà imperat la democràcia.
Des dels municipis, continuarem lluitant perquè es restableixin la democràcia, els drets fonamentals i les llibertats públiques. Això ens portarà a la República plena, a la llibertat del nostre país, i no defallirem fins a aconseguir-ho, darrere vostre hi ha tot un poble disposat a defensar la llibertat. Recorda que nosaltres ens recolzem sobre espatlles de gegants i, com diu el nostre estimat Oriol Junqueras, som el fruit de moltes derrotes, però la llavor de totes les victòries.
I t’escric des de Sinera, des de la terra del gran poeta nacional Salvador Espriu, que entre 1957 i 1958 escrigué en la seva obra La pell de brau:
‘V
Si corres sempre endins
de la nit del teu odi,
cavall foll Sepharad,
el fuet i l’espasa
t’han de governar.
No pot escollir príncep
qui vessa sang,
qui ha traït o roba,
qui no va alçar
a poc a poc el temple
del seu treball.
Amb el foc primer cremes
la llibertat.
Atansa’t a mirar-te
en aquest glaç,
aprèn el veritable
nom del teu mal:
en el rostre de l’ídol
t’has contemplat.’
I recorda, Marta, les paraules de l’Espriu: ‘Els homes no poden ser si no són lliures’ i ‘ens mantindrem per sempre més al servei d’aquest poble’.
Som amb tu, no defalleixis, com no defallim nosaltres, perquè no serà sense perseverar que assolirem la llibertat!
Visca la República Catalana!
Visca Catalunya!
