10.02.2025 - 21:40
The Washington Post · Sabrina Rodriguez i Reshma Kirpalani
Doral, Florida, Estats Units. Ronald Bellorin va decidir de fugir cap als Estats Units durant la primera legislatura Trump, convençut que el president protegiria els veneçolans que s’havien convertit, com ell, en el blanc d’un règim autoritari.
Ara a aquest professor universitari li preocupa que el govern de Trump el deporti al seu país d’origen. D’ençà de la presa de possessió del president, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units ha cancel·lat l’estatus de protecció temporal concedit a milers de veneçolans arribats al país aquests darrers anys. El permís de treball de Bellorin als Estats Units caduca a l’abril, i a partir del setembre ja podria ser legalment deportat.
“Avui sento el mateix que vaig sentir a Veneçuela: que vindran i se m’enduran a un lloc del qual no podré escapar”, explica amb llàgrimes als ulls. “És terrible sentir-se així ací, als Estats Units.” Fa una pausa per asserenar-se, i afegeix: “Pensava que ací estaríem segurs.”
La decisió de suspendre l’estatus de protecció temporal (TPS) de centenars de milers de veneçolans ha escampat la por, la confusió i la indignació en aquest suburbi de Miami, que es coneix informalment com “Doralçuela”. Ací, els veneçolans van ser un dels grups que va fer campanya de manera més fervent per Trump. Molts veneçolans –fins i tot els qui no tenen dret de vot– han assistit a actes de campanya de Trump, n’han penjat material electoral als jardins de casa seva o bé hi han donat suport a les xarxes. A tots els unia un convenciment: que, com a president dels Estats Units, Trump prioritzaria la defenestració del govern de Nicolás Maduro.
Molts veneçolans han rebut la decisió de Trump sobre els TPS com una traïció en tota regla. “La comunitat veneçolana va oferir tot el seu suport al president Trump”, explica John de la Vega, un advocat d’immigració veneçolà-americà. “No vaig pensar mai que això acabaria així”, afegeix.
Potser no hi ha un indret, en tots els Estats Units, on la petjada de la immigració veneçolana sigui tan evident com a Doral. A les classes de la ciutat abunden els alumnes nascuts a Veneçuela, o bé de pares veneçolans. Molts restaurants familiars que van tancar a Caracas han reobert als centres comercials de la ciutat. Empresaris, advocats i metges han refet les respectives carreres professionals ací, tot convertint aquest suburbi en una de les comunitats de l’àrea metropolitana de Miami que més ha crescut els darrers anys.
La ciutat també acull un camp de golf i un complex turístic de Trump, i el president sovint va visitar Doral durant el seu primer mandat –també durant la campanya electoral, la tardor passada– per reunir-se amb representants de la comunitat veneçolana i reivindicar els seus esforços per a combatre el règim de Maduro.
Doral, on vora un 40% dels residents tenen arrels veneçolanes, és un cas paradigmàtic de l’afinitat creixent entre els votants llatinoamericans i Trump. El president va perdre la ciutat en les eleccions del 2016, i la va guanyar per ben poc quatre anys després. Però, en les eleccions del novembre passat, Trump va obtenir ni més ni menys que un 62% del vot a la ciutat, tot superant Kamala Harris per vint-i-cinc punts percentuals.
Andrea Gabriela Rangel Walther, de 29 anys, és un dels votants que van confiar en Trump amb l’esperança que el president protegiria els veneçolans de la deportació. Explica que la immensa majoria dels seus amics i familiars van fer costat a Trump a les eleccions –incloent-hi el seu pare, que ara podria ser expulsat del país.
Rangel Walther era plenament conscient que Trump havia promès de deportar els immigrants que cometessin delictes, com ara, els membres de la banda veneçolana Tren de Aragua, i hi estava d’acord. Però no esperava que Trump confondria aquests criminals amb veneçolans corrents, com els seus pares o el seu germà petit. “Ha estat a Doral, ha estat a Miami. Sap que tots els veneçolans no són Tren de Aragua”, diu.
Rangel Walther explica que el seu marit, ciutadà nord-americà d’origen veneçolà, va votar Harris a les darreres eleccions, i que ara retreu al seu pare que fes costat a Trump. “El meu marit sovint etziba al meu pare: ‘Tu volies votar Trump, i ara mira’l’.”
Tot i la decisió de cancel·lar el TPS de milers de veneçolans, Rangel Walther explica que el seu pare continua donant suport al president. “Diu que Trump fa allò que creu que és bo per al seu país, que [els veneçolans] hem envaït la seva terra i que ell simplement la defensa”, diu.
Els seus pares, explica, demanaran asil polític, un procés que no havien encetat fins ara perquè sol ser altament costós. L’esperança de Rangel Walther és que la tramitació d’una petició d’asil polític els permeti de romandre als Estats Units fins que ella aconsegueixi la ciutadania nord-americana, previsiblement l’any vinent, i així pugui provar de reclamar-los.
En un moment de la conversa amb Rangel Walther se sent, de fons, un home que lamenta que Trump s’hagi girat d’esquena a una comunitat que li ha donat tant de suport. “És més fals que un bitllet de mil dòlars”, lamenta.
“Ho veus?”, diu Rangel Walther. “Tothom està en xoc.”
Els advocats d’immigració de la ciutat, incloent-hi De la Vega mateix, expliquen que d’ençà de la presa de possessió de Trump han rebut allaus i allaus de trucades i correus electrònics d’immigrants nerviosos. Alguns d’aquests immigrants són pares que pregunten si continuava essent segur anar a la feina o portar els fills a l’escola. Uns altres pregunten si han de demanar asil per a continuar residint als Estats Units, i si hi ha el perill de ser deportats.
Com molts dels seus veïns, De la Vega també es mostra sorprès per la decisió de Trump de rescindir l’estatut de protecció temporal als veneçolans. Es calcula que uns 600.000 dels seus compatriotes s’han beneficiat del TPS, cosa que converteix els veneçolans en el grup més beneficiat per l’estatut, amb escreix. Durant la seva presidència, Biden va ampliar el programa dues vegades, el 2021 i el 2023.
L’estupor de De la Vega va donar pas a la ira quan va llegir els arguments amb què la secretària de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kristi L. Noem, justificava la rescissió –per exemple, que els veneçolans ja no necessitaven la protecció del govern nord-americà perquè al seu país d’origen hi havia hagut “millores notables en diferents àmbits, entre els quals, l’economia, la salut pública i la seguretat”.
“Trump sap què passa a Veneçuela, i per tant ha de ser conscient que aquest argumentari és completament inconsistent amb la realitat”, diu. En aquest sentit, l’advocat adverteix que el canvi de postura del president tindrà conseqüències a les urnes. Molts beneficiaris del TPS tenen familiars que són ciutadans nord-americans de ple dret i que, en conseqüència, poden votar a les eleccions. Sense anar més lluny, De la Vega diu que la decisió sobre el TPS influirà en el sentit del seu vot a les eleccions de mitjan mandat, previstes per al 2026, i també en les pròximes eleccions presidencials. “Hi ha molta gent ací que es pregunta: com pot ser que nosaltres donéssim el vot a Trump i ara ens ho compensi d’aquesta manera?”.
Bellorin, el professor universitari que va fugir de Veneçuela l’any 2018, diu que no va voler abandonar mai el seu país natal. Li encantava ensenyar tecnologia electrònica a la universitat, i no podia imaginar-se una vida lluny de Puerto La Cruz, una ciutat portuària idíl·lica envoltada de platges. Encara que durant anys s’havia manifestat en contra del govern del país, explica que no va sentir que la seva vida perillava fins que Nicolás Maduro va arribar a la presidència i va empoderar les bandes favorables al règim perquè perseguissin l’oposició.
Bellorin va sol·licitar asil polític tan bon punt va arribar a Miami. És un procés que pot dilatar-se anys, per això el 2021 va demanar l’estatus de protecció temporal. El govern nord-americà va denegar-li la sol·licitud d’asil l’any 2023, tot al·legant que, si bé el seu testimoni era creïble, els esdeveniments que descrivia no eren “prou greus per a elevar-se a la categoria de persecució política”, segons consta en els documents judicials que comparteix amb The Washington Post.
Bellorin medita ara de contractar un advocat perquè l’ajudi amb el seu cas, i explica que escriurà una petició als representants del seu districte per demanar-los ajuda. Sigui com sigui, explica que no està segur de quines opcions li queden. Les amenaces que van empènyer-lo a fugir del seu país, diu, persisteixen. El professor obre el telèfon i repassa publicacions a les xarxes socials de companys de professió desapareguts o detinguts pel règim.
“No sé què fer”, sospira Bellorin. “Però sé que tornar a Veneçuela no és una opció.”
Dan Keating ha contribuït a aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
