Una de les grans novetats del nou govern encapçalat per Salvador Illa és la creació del Departament d’Esports i l’Activitat Física, una competència que fins ara depenia de la Vice-presidència i del Departament de Presidència. Segons el decret de la Generalitat que en recull la creació, s’encarregarà de la direcció de polítiques esportives, l’impuls al foment de l’activitat física, la promoció dels agents associatius i del teixit esportiu i la potenciació del dret de l’esport per a afavorir la inclusió social. Tradicionalment, això ho feia una secretaria general, que és un estament inferior que penja directament d’un departament, però el president de la Generalitat ha decidit d’elevar-ne el rang, cosa que dóna resposta a una reivindicació del sector de fa anys.

Al capdavant de la nova conselleria hi haurà l’ex-jugador de bàsquet Bernardo Álvarez, conegut en el món de l’esport com a Berni Álvarez. Va jugar vuit anys a la primera divisió del bàsquet espanyol, cinc al València Bàsquet, amb què va guanyar una copa, i tres al Lleida. Va tancar la seva carrera al CB Tarragona, on s’havia format com a jugador. Immediatament després d’haver-se retirat, es va convertir en l’entrenador del club tarragoní i s’hi va estar un total de tretze temporades. El 2014, mentre encara feia de tècnic, va començar a treballar en el comitè organitzador dels Jocs Mediterranis del 2018. El 2019, va començar en el món de la política i es va convertir en regidor del PSC a l’Ajuntament de Tarragona. L’any passat, va passar a ser segon tinent de batllia i coordinador de l’àrea d’Esports, Educació i Turisme Esportiu de l’ajuntament.

Els departaments d’esports al món

Malgrat que és la primera vegada que les competències esportives són en mans d’una conselleria de la Generalitat, hi ha uns quants països on ja fa anys que funciona així. L’exemple més pròxim és el del govern francès, que té un Ministeri d’Esports, rebatejat fa poc com a Ministeri d’Esports i Jocs Olímpics i Paralímpics arran de l’organització dels jocs d’aquest estiu a París. Després de molts anys en què les competències esportives passaven de ministeri en ministeri, sempre limitades a una secretaria general, el 2017, el president Emmanuel Macron va decidir de crear-ne un propi, molt centrat a dissenyar l’estratègia esportiva per a l’organització dels jocs a París.

Ara bé, els estats pioners en els departaments d’esports són el Canadà i Nova Zelanda. El Canadà el va crear el 1961, en un intent de promoure l’esport amateur. D’ençà de la seva creació, l’activitat sempre va anar estretament relacionada amb les polítiques de salut i benestar i, per aquest motiu, el 1976 es va acabar integrant en el Ministeri de Salut Pública. Gairebé quaranta anys després, el 2015, després de la victòria electoral de Justin Trudeau, es va recuperar com a Ministeri d’Esports i de Persones amb Discapacitat. Finalment, el 2023 va ser rebatejat com a Ministeri d’Esports i l’Activitat Física. A Nova Zelanda, el 1972 es va crear el Ministeri d’Esports i Activitats Recreatives i d’ençà de llavors ha treballat ininterrompudament per a promocionar l’activitat física i donar suport a l’esport d’elit del país.

Quant a les competències d’aquests ministeris, tots tres combinen la promoció de l’esport i l’activitat física entre la població, el finançament d’iniciatives esportives i l’organització i impuls econòmic de l’esport d’elit i professional. Per tant, tenen atribucions ben semblants a les que tindrà el nou departament creat per Illa.

Un altre país amb ministeri d’esports és Rússia. Va ser creat el 1954 com a Comitè Estatal d’Esports i Educació Física de l’URSS i el 1991, després de la desintegració soviètica, es va reciclar en el Comitè Estatal d’Esports i Educació Física de Rússia. Malgrat el nom, el cap del comitè era conegut com el ministre d’esports. Per això, el 2008, Vladímir Putin va rebatejar la institució com a Ministeri d’Esports. L’ens governamental va quedar embrutat per la corrupció quan es va destapar un esquema de dopatge d’estat entre el 2011 i el 2015, per mitjà del qual funcionaris antidopatge transformaven resultats positius en negatius. El Comitè Olímpic Internacional va sancionar el país sense participar en les competicions esportives internacionals durant quatre anys.

A Sud-amèrica també existeix una certa tradició de ministeris esportius. Països com Xile i Colòmbia en tenen actualment, i n’hi ha d’altres, com Bolívia, l’Equador i el Brasil, que n’han tingut durant alguns anys.

Reviscolar les seleccions catalanes

Les seleccions esportives catalanes van tenir el punt àlgid la primera dècada dels anys 2000. Partits de futbol contra el Brasil de Ronaldinho en un Camp Nou ple o la selecció masculina d’hoquei patins guanyant el campionat del món B de Macau en són bons exemples. Però d’aleshores ençà han anat perdent pistonada progressivament fins a jugar amistosos gairebé invisibles, com el que va empatar 2-2 contra el Panamà el 29 de maig a l’estadi Nova Creu Alta de Sabadell, on hi havia menys de sis mil assistents.

En aquest sentit, l’acord d’investidura entre ERC i el PSC incorpora la creació d’una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l’Esport, amb la missió de promoure seleccions esportives catalanes. De fet, recull que l’executiu “promourà la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i el reconeixement de les seleccions esportives catalanes”.

El text especifica que una de les vies amb què ho farà és invocant l’article 48.2 de la llei de l’esport espanyola, que diu que les federacions esportives existents constituïdes abans de la federació estatal tenen dret de competir d’acord amb el seu arrelament social i històric. L’acord també assegura que aquesta oficina de nova creació treballarà amb les autoritats esportives espanyoles per aconseguir aquest reconeixement.

Per tant, l’ex-regidor del PSC, Berni Álvarez, que va vestir els colors de la selecció catalana de bàsquet i també els de l’espanyola durant la seva carrera, haurà de donar compliment a aquest objectiu de reviscolar les seleccions catalanes i lluitar per la seva oficialitat.

Una antiga reivindicació del sector

Durant les negociacions entre el PSC i ERC per al pacte d’investidura, bona part dels ex-secretaris generals de l’esport, independentment del color polític dels respectius governs, van signar una carta demanant a Salvador Illa la creació d’un departament exclusiu per a les competències esportives. Eren Fidel Sust, Pere Sust, Joan Anton Camuñas, Josep Maldonado, Rafel Niubó, Anna Ciruela, Lolo Ibern, Ivan Tibau i Gerard M. Figueras. Tots els qui han ocupat el càrrec menys Josep Lluís Vilaseca i Guasch, que va morir el 2020, i Anna Caula, que l’ocupava en aquell moment.

En el text, argumentaven que l’esport és un sector que agrupa milers de persones en un teixit associatiu i empresarial que facilita una activitat declarada essencial per les institucions i que, per tant, mereix “el reconeixement que li correspon”. Finalment, després d’anys de lluita, el president Illa els ho ha concedit.