12.02.2018 - 19:11
|
Actualització: 12.02.2018 - 20:17
La plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha fet un acte d’homenatge amb una ofrena floral als deportats als camps nazis al monument del carrer Jaume II de Lleida. L’homenatge s’ha fet també per a denunciar la ‘falta de respecte’ que suposa que aquest memorial estigui a menys de 50 metres de l’avinguda de l’alcalde Areny, dedicada a Ramon Areny, que va ser batlle de Lleida del 1939 al 1941 i que va col·laborar directament signant depuracions, afusellaments i deportacions, recorda la portaveu de la plataforma, Rosa Peñafiel.
L’acte ha estat també un acció prèvia al judici contenciós pel nomenclàtor franquista que tindrà lloc el 15 de febrer i que esperen guanyar. Lleida Lliure de Franquisme acusa l’Ajuntament de Lleida d’incomplir la llei de Memòria Històrica amb el nomenclàtor de nou carrers de la ciutat dedicats a personalitats de la dictadura i demana que se’n canviï el nom per a ‘restablir la dignitat de les víctimes del franquisme’.
El fill d’un represaliat pel franquisme, Pere Culleré, ha participat també en l’acte d’homenatge a les víctimes de l’holocaust i ha insistit que cal que desapareguin del nomenclàtor de Lleida els noms de persones relacionades amb el franquisme. Culleré ha lamentat que el dia en què es va inaugurar aquesta escultura hi havia representants del PP de l’Ajuntament de Lleida ‘que mai han condemnat el franquisme i que encara és hora que demanin perdó’.
L’escultura FITA està dedicada al record de les víctimes de l’Holocaust, dins del projecte Stolspeinstein i dels actes de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, que se celebra el 27 de gener. És obra de l’artista de Puigverd d’Agramunt Àngel Eroles i es va instal·lar aquest 2018, a l’altura del número 55 del carrer Jaume II, davant la passarel·la del Liceu Escolar.
L’escultura té com a objectiu manifestar la importància que la memòria no caigui en l’oblit i vol convertir-se en una fita del lloc i el moment en el qual es posa de manifest la voluntat de recordar les persones que van ser oblidades en el seu exili i posterior confinament en camps de concentració.
A judici el nomenclàtor de nou carrers de Lleida
Lleida Lliure de Franquisme va presentar la demanda al jutjat el 8 de setembre de 2017 i el judici tindrà lloc a les 12 del migdia del 15 de febrer de 2018 al jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Lleida. Volen que es canviïn els noms dels carrers Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya.
En cas que la sentència els hi sigui favorable, qui té la potestat per a decidir els nous noms dels carrers és el batlle de la ciutat. Hi ha grups polítics com ERC o la Crida, però, que n’han proposat alguns: Guillem Agulló (militant independentista assassinat per un grup de militants d’extrema dreta el 1993), el represaliat del franquisme Antonio Cantano (avi de Rosa Peñafiel), Elvira Godàs (pedagoga republicana exiliada) o Navidad Yarza (primera batllessa catalana d’esquerres, del municipi de Bellprat).
La plataforma va aportar 45 documents per acreditar la denúncia com ara que des de fa més de deu anys, diverses entitats han demanat a la Paeria que canviés els noms d’alguns carrers relacionats amb el franquisme, fins i tot abans que s’aprovés la llei de memòria històrica, sense obtenir resposta positiva per part del consistori. També es van presentar documents que acreditaven que les persones que donen nom a aquests nou carrers van participar de manera activa en delictes contra la humanitat i per tant no poden tenir un carrer dedicat ja que incomplex de ple la llei.
La Plataforma, en la seva demanda, també sol·licita que es demani al Tribunal Militar tercer de Barcelona documents de consells de guerra que encara custodia i que l’alcalde Areny signa l’odre d’execució d’alguns lleidatans.La demanda va ser presentada per la Plataforma i diversos signants. Són la Comissió de la Dignitat, Acaba amb la Placa, Dones de Lleida, La Baula, La Crida-CUP per Lleida, el Comú de Lleida, ERC, CGT, ICV, Intersindical-CSC, Podem, SEPC i Arran.
