Increpat per un guàrdia civil al registre civil d’Elda perquè li parlava en català

Plataforma per la Llengua ha rebut la queixa d’un ciutadà que denuncia que un guàrdia civil el va increpar al registre civil d’Elda per haver-s’hi adreçat en català i ja ha presentat una reclamació a la subdelegació del govern espanyol a Alacant. L’entitat vol que s’investiguin els fets i es depurin responsabilitats i ha demanat, també, a l’Oficina de Drets Lingüístics que intervingui en el cas. Els fets van passar el 18 de novembre, quan el ciutadà, que havia anat a inscriure el fill, es va deixar la manteta del nen a dins i va voler tornar a entrar al registre. En aquell moment, l’agent de la porta li va dificultar l’entrada al·legant que no entenia el que li deia en català i el va acusar de maleducat.

Tot i que finalment va poder accedir al registre, quan en va sortir, el mateix guàrdia civil el va continuar increpant i li va dir que li estava faltant al respecte. La víctima va defensar el seu dret legal d’expressar-se en català, però l’agent el va ignorar i li va exigir que se n’anés. Davant d’aquests fets, el ciutadà va demanar el full de reclamacions i el policia el va fer esperar mentre feia telefonades dient-li, en castellà, “espera’t, que està de camí”. Després de demanar el full de reclamacions fins a tres vegades i de rebre la mateixa resposta per part de l’agent, la víctima va haver-se’n d’anar sense aconseguir-lo.

La plataforma ha presentat una reclamació perquè considera que el guàrdia civil va limitar dos drets del ciutadà: el d’expressar-se en català i el de presentar una reclamació, fet que contradiu la llei lingüística i l’estatut, que reconeixen l’ús normal i oficial de la llengua, i pot ser objecte de sanció.

Segons el règim disciplinari del cos, la discriminació o l’assetjament per raó de llengua, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social suposa una infracció molt greu, ja que els agents han de respectar la llei i han d’actuar “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió”. A més, en qualsevol cas, cap treballador públic no té dret de prohibir que un ciutadà parli en una llengua oficial ni pot privar-lo d’un servei per aquesta raó.

Els policies, responsables de la meitat de les discriminacions lingüístiques de les administracions

Plataforma per la Llengua elabora anualment un informe sobre les discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions a l’Estat espanyol. En la darrera edició, la del 2020, l’informe va registrar fins a 52 discriminacions, de les quals 25 van ser perpetrades per cossos policials, tant de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, com també dels Mossos d’Esquadra i de les policies locals. Per l’ONG això és preocupant perquè indica que el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d’intimidar els ciutadans.