31.05.2020 - 20:05
Un grup d’investigadors ha demostrat l’eficàcia de la immunoteràpia en solitari en un subtipus de càncer colorectal metastàtic, el que presenta inestabilitat de microsatèl·lits. És el primer cop que un tractament que no inclou quimioteràpia es mostra eficaç en aquest tipus de pacients, més que una teràpia estàndard. Aquest estudi, on hi ha participat el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), podria suposar un canvi de paradigma de tractament d’aquests pacients. La qüestió s’ha tractat, de fet, en una sessió plenària del congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica, que aquest any se celebra de manera virtual.
La inestabilitat de microsatèl·lits és un canvi que ocorre en l’ADN de certes cèl·lules en què el nombre de repeticions de microsatèl·lits –unes seqüències curtes i repetides d’ADN– és diferent del nombre de repeticions que hi havia a l’ADN quan va ser heretat. La causa d’aquesta inestabilitat pot ser un defecte en la capacitat de reparar els errors comesos quan l’ADN es copia en la cèl·lula. Al voltant d’un 15% dels tumors colorectals presenten aquesta alteració molecular. Quan la malaltia és metastàtica, és a dir, disseminada, aquest percentatge és inferior però també podria suposar un pronòstic pitjor.
Com a conseqüència d’aquesta inestabilitat dels microsatèl·lits es produeix un alt nivell de mutacions, que donen lloc al que es coneix com a tumors hipermutats. Aquests tumors responen molt bé a la immunoteràpia.
Anteriorment ja es va comprovar com el pembrolizumab en monoteràpia ja tenia resultats positius en pacients amb càncer colorectal metastàtic amb inestabilitat de microsatèl·lits refractaris a altres tractaments. Ara es veu que com a primera línia també pot ser una alternativa molt eficaç i amb un molt bon perfil de tolerància.
L’estudi, en què han participat un total de 307 pacients amb càncer colorectal metastàtic avançat amb inestabilitat de microsatèl·lits, va comparar l’eficàcia com a monoteràpia i en primera línia de pembrolizumab enfront de la teràpia estàndard, una teràpia combinada de quimioteràpia i anticossos monoclonals.
El primer que es va poder constatar va ser una millora evident i significativa en el temps lliure de progressió de la malaltia: es va passar de 8,2 mesos en el tractament estàndard a 16,5 mesos en el braç de l’estudi que emprava pembrolizumab en monoteràpia, més del doble de temps. La taxa de resposta confirmada al tractament era superior, i passava del 33% en la teràpia estàndard al 43% administrant pembrolizumab.
El 22% dels pacients que van rebre el tractament de pembrolizumab van presentar algun tipus d’esdeveniment advers. En canvi, aquesta taxa va pujar fins al 66% en els pacients que van seguir el tractament estàndard que inclou quimioteràpia.
