18.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.05.2023 - 19:55
Els estudiants universitaris tenen molta llibertat, però poca organització. Això pot ser contraproduent per a aquells que solen ajornar tasques fins a nivells potencialment perjudicials per a la seva educació. Uns estudis han demostrat que almenys la meitat dels estudiants universitaris ho fan.
Però obtenir mals resultats acadèmics no és l’única conseqüència negativa de deixar la feina per a més endavant. Algunes recerques indiquen que hi ha una relació directa entre la deixadesa i la mala salut. Concretament, s’associa amb nivells més alts de tensió, estils de vida menys saludables i retards a l’hora d’acudir al metge per problemes de salut.
En canvi, no és prou clara la relació de causa a efecte. La deixadesa és l’origen d’una mala salut física i mental perquè la gent, per exemple, ajorna el començament d’una nova rutina d’exercici o la visita a cal metge per un problema de salut? O és a l’inrevés, que la mala salut física porta la gent a ronsejar perquè no té energia per a fer la tasca ara?
Per mirar de resoldre aquest enigma, vam fer un estudi longitudinal. És a dir, una recerca que seguia els individus durant un període de temps, prenent mesures en uns quants moments de l’estudi. Vam parlar amb 3.525 estudiants de vuit universitats d’Estocolm (Suècia) i voltants, i els vam demanar que emplenessin qüestionaris cada tres mesos durant tot un any.
Deixadesa i problemes de salut
El nostre estudi tenia per objectiu investigar si els estudiants que ronsegen tenen més risc d’una mala salut mental i física. Dels 3.525 estudiants que hi van participar, 2.587 van respondre al qüestionari de seguiment nou mesos després i se’n van mesurar diversos resultats de salut.
Per a entendre com es relaciona la deixadesa amb l’evolució de la salut, els estudiants amb més tendència a fer el ronso al començament de l’estudi es van comparar amb els estudiants amb menys tendència. Els resultats van mostrar que els nivells més alts de deixadesa s’associaven amb símptomes una mica més elevats de depressió, ansietat i estrès nou mesos després.
Els estudiants amb més nivells de deixadesa també eren més propensos a sofrir dolors incapacitadors a les espatlles o als braços, més mala qualitat del son, més solitud i més dificultats econòmiques. Aquestes associacions es mantenien, fins i tot, tenint en compte factors com ara l’edat, el sexe, el nivell educatiu dels pares i els diagnòstics físics i psiquiàtrics previs.
Tot i que no es va associar fortament cap estat de salut concret amb la deixadesa, els resultats assenyalen que pot afavorir els problemes de salut mental, el dolor incapacitador i un estil de vida poc saludable.
Com ja s’ha esmentat, en estudis anteriors només s’havia avaluat els participants en un moment donat. Per això era difícil de saber quina de les dues condicions es va produir primer: la deixadesa o la mala salut. En demanar als estudiants que responguessin a qüestionaris en diversos moments, podíem estar segurs que els alts nivells de deixadesa hi eren presents abans de mesurar la seva salut.
Però encara és possible que hi hagi factors que no hem tingut en compte en l’anàlisi que expliquin la relació entre la deixadesa i els problemes de salut posteriors. Els nostres resultats no són una prova definitiva de causa a efecte, però ho fan pensar amb més força que els anteriors.
Es pot tractar
Hi ha bones notícies per a qui ronseja habitualment. Els assaigs clínics han demostrat que la teràpia cognitivo-conductual és eficaç per a reduir la deixadesa.
Aquests tractaments ajuden l’individu a superar la deixadesa dividint els objectius a llarg termini en objectius a curt termini. Per exemple, es poden gestionar les distraccions (com ara apagar els telèfons mòbils) i mantenir el focus en una tasca malgrat experimentar emocions negatives.
Això requereix un cert esforç i no és una cosa que hom pugui fer complint un termini concret. Però fins i tot els petits canvis poden tenir un gran efecte.
Podeu intentar-ho: per què no comenceu avui deixant el telèfon mòbil en una altra habitació quan us hàgiu de concentrar en una tasca?
Eva Skillgate és professora associada d’epidemiologia a l’institut Karolinska i catedràtica de ciències de la salut a la Universitat Sophiahemmet d’Estocolm (Suècia).
Alexander Zorental és professor associat i director d’estudis al Departament de Psicologia de la Universitat d’Uppsala, i també editor en cap de la revista Cognitive Behaviour Therapy.
Fred Johansson és estudiant de doctorat i psicòleg llicenciat a la Universitat Sophiahemmet, i se centra en els factors de risc dels problemes de salut mental entre els estudiants universitaris.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
