03.01.2018 - 13:55
|
Actualització: 04.01.2018 - 07:45
Milers de persones han sortit als carrers d’arreu de l’Iran per donar suport al règim dels aiatol·làs, després de diversos dies de protestes antigovernamentals. Els manifestants portaven la bandera de la república islàmica i imatges del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei. Els crits més repetits eren ‘líder, estem a punt’, ‘mort als sediciosos’ i ‘no volem ser com Síria’.
Hi ha hagut manifestacions arreu del país, però el règim ha exposat mediàticament aquelles que han tingut lloc on han arrelat més les protestes antigovernamentals: Kermanshah, Bushehr, Abadan o Gorgan. Ací podeu veure imatges d’Ahwaz, la capital de la província del Khuzestan (sud del país i fronterera amb l’Irac):
🔴📺 pic.twitter.com/SdBjSzWd7A
This is #Ahvaz , Thousands of people held rally for supporting their leader , Imam #Khamenei , you can’t see these rallies in world media !!!” We won’t be like Syria ” #Iranprotests #Iran #اهواز #تظاهرات #تظاهرات_سراسری
— hadi🔎🕎✡️ (@Zolfegar12) 3 de gener de 2018
Les manifestacions de suport al règim volen desacreditar les protestes que van esclatar el 28 de desembre arran de la inflació i la desocupació. Però cal tenir en compte que arriben després de la crida feta pels Estats Units a la comunitat internacional perquè donés suport a les protestes. De fet, l’ambaixadora nord-americana davant de l’ONU, Nikki Haley, ha demanat una reunió d’urgència del Consell de Seguretat per a analitzar la situació. ‘La gent clama per la llibertat i no els podem girar l’esquena’, ha assegurat.
Khameni acusa els EUA i Israel
D’altra banda, Ali Khamenei ha acusat els EUA i Israel d’haver ideat un complot contra la república islàmica. Ahir, en un missatge televisat, va dir: ‘L’enemic sempre espera una oportunitat i un esquerda per a infiltrar-se i colpejar la nació iraniana.’ A més, va dir que havien fet servir tots els mitjans possibles, és a dir diners, armes i serveis d’intel·ligència, per a provocar una crisi política a l’Iran.
In recent events, enemies of #Iran have allied & used the various means they possess, including money, weapons, politics &intelligence services, to trouble the Islamic Republic. The enemy is always looking for an opportunity & any crevice to infiltrate &strike the Iranian nation. pic.twitter.com/HIXtudRAue
— Khamenei.ir (@khamenei_ir) January 2, 2018
El president Hassan Rouhani (reformista) ha desitjat que les protestes s’acabin aviat, però de moment ja han estat un cop fort a la seva política exterior aperturista: el president francès, Emmanuel Macron, ha suspès la visita oficial a Teheran. En diversos missatges, Rouhani ha expressat la comprensió per les protestes contra el malestar social i la situació econòmica. Tanmateix, ha advertit que el pes de la llei cauria sobre aquells que la vulneri i causin avalots.
Protestes populars sense dirigents
Les protestes antigovernamentals van començar el 28 de desembre a Meixad, una ciutat situada a l’extrem orient del país i una de les més conservadores. Els manifestants que van sortir al carrer aquella nit eren de classe popular, els més afectats per l’augment de preus i la desocupació. Dos mals endèmics de l’Iran d’ençà que se’n va decretar l’embargament internacional. Les protestes es van estendre per tot l’Iran i han arrelat sobretot lluny de Teheran, en capitals de província com Isfahan o ciutats de segona fila com Tuyserkan.
Durant les protestes, s’han fet crides contra l’establishment polític, però els clams per un canvi de sistema no han estat la consigna principal. El Moviment Verd, que va encapçalar les protestes del 2009 contra la reelecció de l’ex-president Mahmud Ahmadinejad i que reclamava la democratització del país, no s’ha posicionat. Qui sí que s’ha unit a la revolta són algunes minories ètniques com ara els kurds, els àrabs o els luris. Denuncien la discriminació social que pateixen per part de la majoria persa.
D’ençà del 28 de desembre, les protestes s’han radicalitzat i hi ha hagut forts enfrontaments entre manifestants i la policia iraniana. Les autoritats han admès fins ara vint-i-una víctimes mortals i més de 450 detencions. Segons el govern, el 90% dels detinguts són menors de 25 anys (el país té més d’un 40% de desocupació juvenil). Malgrat que les autoritats han anunciat l’arrest d’alguns líders de les protestes, la veritat és que és un fenomen certament heterogeni i no té cares visibles com el Moviment Verd: Mir-Hossein Mousavi (sota arrest domiciliari), Mehdi Karroubi (sota arrest domiciliari) i Muhammad Khatami (silenciat mediàticament).
