01.06.2024 - 10:18
|
Actualització: 01.06.2024 - 11:34
La població de Barcelona va créixer per segon any consecutiu el 2023 i arriba als 1.702.814 habitants (un 2,6% més que l’any anterior) segons la lectura del padró a primer de gener d’enguany, el valor màxim d’ençà del 1991. El salt endavant de la població recau en el moviment migratori, amb un augment d’un 10% d’empadronats amb un passaport diferent de l’espanyol, un total de 430.000, que representen més del 25% dels ciutadans, un màxim en la història recent de la ciutat. En canvi, el nombre de naixements va ser el més baix d’ençà de l’any 1939, 11.000, per bé que la reducció de la mortalitat a nivells del 2019 ha suavitzat el saldo natural negatiu. El padró també registra un màxim històric de persones centenàries, que superen el miler per primera vegada a la ciutat. El creixement de població ha estat heterogeni, però generalitzat, a tots els barris i tots els districtes de la ciutat.
L’evolució demogràfica de la ciutat de Barcelona continua la dinàmica de l’any anterior, caracteritzada per un saldo natural en nombres negatius que contrasta amb el dinamisme del moviment migratori, sobretot respecte de les entrades. La síntesi de totes dues forces és que el guany de població empadronada a la ciutat és resultat d’un saldo natural negatiu de 3.661 persones i d’un de migratori i administratiu positiu de 54.205.
Quant al saldo natural negatiu, María Jesús Calvo Nuño, cap del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades sobre el padró municipal 2024, matisa que el ritme de davallada s’ha amortit aquest darrer any perquè la baixa natalitat s’ha vist en part compensada per una xifra més baixa de defuncions.
El nombre de naixements continua a la baixa, i els poc més d’11.000 del 2023 són el valor més baix d’ençà del 1900 (amb el parèntesi del 1939, al final de la guerra del 1936-1939), però, en canvi, després d’un bienni d’estabilitat la mortalitat disminueix fins a les 14.700 defuncions, la xifra més baixa d’ençà del 2019.
Més de 1.000 barcelonins centenaris
L’edat mitjana de la població és de 44,5 anys, molt semblant a la d’aquests darrers quatre anys. Això no obstant, la lectura del padró mostra que per primera vegada s’ha assolit un màxim de persones centenàries a la ciutat d’ençà que n’hi ha registres: són 1.007, un 10,4% més que un any enrere, amb un pes relatiu aclaparador de dones; el 83,7%. Els barris que concentren més gent centenària en termes absoluts són la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Gervasi-Galvany, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família, Sarrià i la Vila de Gràcia.
D’una altra banda, continua augmentant el nivell formatiu de la població: un 36,3% dels empadronats de setze anys o més té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. Entre les dones, aquesta proporció s’enlaira fins al 38%.
Més d’un 25% d’estrangers
Per primera vegada, un de cada quatre barcelonins té un passaport diferent de l’espanyol. El nombre ha augmentat d’un 10,4% el 2023 fins a assolir aquest nou màxim de més del 25% dels empadronats. Són en total 432.556 dels 1,7 milions de barcelonins.
A Barcelona hi ha ciutadans de 180 nacionalitats a banda de l’espanyola, quatre de les quals van entrar al padró municipal l’any passat per primera vegada: Brunei, Comores, Belize i Corea del Nord. La segona nacionalitat de Barcelona en nombre d’empadronats continua essent la italiana (50.052 habitants), seguida de la colombiana (28.551 habitants), la paquistanesa (més de 24.000) i la xinesa (amb gairebé 22.000 habitants). Per primera vegada d’ençà del 2015 creix sensiblement (un 0,1%) el percentatge de població de nacionalitat espanyola, ha apuntat Calvo.
També ha crescut de manera semblant el percentatge d’empadronats nascuts a l’estranger, situats ara per sobre del 33% (un de cada tres), amb 573.000 en conjunt. A més, en la franja de 25 anys a 39 els nascuts a l’estranger són gairebé el 60% dels empadronats. “És un salt endavant en tots dos col·lectius”, constata Calvo, que també remarca que en paral·lel continua baixant el percentatge d’habitants nascuts a la ciutat, ara és del 46% i fa cinc anys que són menys de la meitat dels empadronats. “Són taxes elevades”, reconeix la responsable municipal. “Els factors tractors d’atracció són diversos, tant les circumstàncies dels països d’origen com allò que la ciutat pot oferir, des de llocs de feina fins a un entorn segur.”
El perfil més habitual dels immigrants són adults joves (entre 25 anys i 40) que declaren tenir estudis superiors (45%). Un 83% tenen un passaport diferent de l’espanyol, però només un 63% ve de fora de l’estat espanyol. Dit d’una altra manera: abans d’empadronar-se a Barcelona han viscut en altres ciutats catalanes o espanyoles.
La distribució dels estrangers en el territori és desigual: l’Eixample, Sant Martí i la Ciutat Vella són els districtes amb més gent amb passaport diferent de l’espanyol en termes absoluts. En termes relatius, la Ciutat Vella destaca molt per sobre, amb un 54% del total. La població estrangera presenta una estructura de gènere força equilibrada, amb una lleugera preeminència masculina i força variabilitat segons la nacionalitat.
Els noms més populars
Per ordre de popularitat, els noms més triats pels nadons l’any 2023 van ser, per a nenes, Olívia, Sofia, Júlia, Lucía, Martina, Emma, Gala, Ona, Mia i Chloe. Entre els nens, encapçalen el rànquing Mateo, Liam, Lucas, Leo, Pol, Martí, Max, Bruno, Marc i Biel. Amb lleugeres variacions d’ordre, són els mateixos del darrer quinquenni.
