The Washington Post · Aaron Blake

Els demòcrates van entrar en un territori desconegut ahir arran de l’anunci per part del president Biden que posaria fi a la campanya de reelecció tan sols unes quantes setmanes abans que el Partit Demòcrata l’hagués de nomenar formalment com a candidat.

El desenllaç més probable, de bon tros, és que la següent en ordre jeràrquic –la vice-presidenta, Kamala Harris– assumeixi el càrrec. Els demòcrates –incloent-hi Biden i Bill i Hillary Clinton– van fer pinya ràpidament amb Harris com a candidata del partit. Però Barack Obama, per la seva banda, va refusar de donar-li suport immediatament.

Sigui com sigui, els demòcrates hauran d’incloure el nom d’un candidat més a la llista, el de vice-president. Molts noms, probablement, sonaran per a totes dues posicions.

Repassem les opcions en ordre aproximat de probabilitat. Per a ser clars, els demòcrates recorreran a molts d’aquests noms tan sols si el partit decideix que Harris no és a l’altura de la tasca; de fet, algunes de les alternatives possibles ja li han donat suport públicament.

Gretchen Whitmer

La governadora de Michigan va dir que no estava interessada a ser la candidata dels demòcrates, tot i que això fou abans de la renúncia de Biden. Però això no vol dir que Whitmer no pugui ser susceptible a la pressió per a presentar-se, atès que sembla complir tots els requisits que el partit s’ha marcat per als comicis.

Whitmer és una governadora que prové d’un estat frontissa en què Biden era set punts per darrere de Trump en els sondatges recents. Whitmer ha guanyat les seves dues curses electorals a l’estat per un marge d’uns 10 punts. La demòcrata gaudeix d’una popularitat a l’estat entre un 54% i un 61%, segons els sondatges d’enguany. I és més experimentada i té un perfil més alt a escala nacional que molts altres governadors demòcrates emergents, com ara el de Pennsilvània, Josh Shapiro, i el de Maryland, Wes Moore.

A part de Harris, el nom de Whitmer és el que sembla tenir més sentit per als demòcrates, si més no sobre el paper.

A favor: popularitat i experiència contrastada en un estat frontissa.

En contra: manca d’interès aparent en el càrrec, si més no ara com ara.

Josh Shapiro

El governador de Pennsilvània, que va donar suport públic a Harris ahir mateix, compleix molts dels mateixos requisits que Whitmer: és un governador popular d’un estat frontissa que és respectat de manera gairebé universal dins el partit.

Però hi ha algunes diferències clau, que podrien ser avantatges o desavantatges segons la perspectiva que adopti cadascú: és un home, té menys experiència que Whitmer (va ser elegit governador per primera vegada el 2022) i té reputació com a moderat.

Shapiro també seria el primer jueu a encapçalar una candidatura presidencial, després de la històrica nominació de Joe Lieberman com a candidat demòcrata a la vice-presidència el 2000.

A causa del seu estatus relativament nou en l’escenari nacional, molts analistes situen Shapiro com una opció per al 2028. Però el fet que 3 votants de cada 10 de Trump a Pennsilvània l’aprovin, segons un sondatge publicat enguany, podria ajudar a decantar la balança.

A favor: potencial per a ser el candidat amb més acceptació per part del públic general.

En contra: manca relativa d’experiència.

Pete Buttigieg

Un fet que sovint passa per alt en el currículum del secretari de Transport és que gairebé va proclamar-se guanyador tant de les primàries presidencials d’Iowa com de les de Nou Hampshire l’any 2020, quan tan sols era el batlle d’una ciutat de mida mitjana del l’Oest Mitjà (South Bend, a l’estat d’Indiana).

Si el partit cerca l’antítesi de la incapacitat de Biden per a posar el focus en les mancances de Trump, la trobarà en Buttigieg. Les seves discussions amb els presentadors de Fox News i els republicans del congrés sovint s’escampen com la pólvora entre els cercles demòcrates. Buttigieg és, en unes altres paraules, un gran orador.

El gran inconvenient de Buttigieg és que no sembla ser el candidat idoni per a revertir o frenar les dificultats incipients dels demòcrates amb les minories racials, i particularment amb els votants negres. Buttigieg va rebre molt poc suport d’aquests grups durant les primàries del 2020, i el seu mandat com a secretari de Transport en l’administració sortint no sempre han estat flors i violes.

A favor: ferocitat retòrica inigualable contra Trump i el Partit Republicà

En contra: poc atractiu entre els votants de minories racials.

Gavin Newsom

El nom del governador de Califòrnia, que també va avalar la candidatura Harris abans-d’ahir, fa temps que apareix a les travesses demòcrates.

Quant a la capacitat de plantar cara a Trump i els republicans, Newsom sembla compartir moltes de les qualitats Buttigieg, tot i que s’ha afanyat a aclarir que no competiria per la nominació demòcrata amb Harris. Sigui com sigui, resulta improbable que el partit decideixi que la resposta a tots els seus problemes és un governador de Califòrnia i ex-batlle de San Francisco, una ciutat que tot sovint és el blanc de les crítiques republicanes.

A favor: perfil ideal per a un candidat presidencial.

En contra: fàcil de caricaturitzar com un progressista elitista de Califòrnia.

Andy Beshear

Segurament ningú ha vist augmentar tant la reputació aquests darrers mesos com Andy Beshear. Això és, sobretot, per un fet incontestable: el governador de Kentucky es va presentar a la reelecció el 2023 i va aconseguir revalidar el càrrec en un estat molt conservador.

Beshear seria un gran contrast amb Biden per l’edat (té tan sols quaranta-sis anys) i podria oferir un cert atractiu per als votants indecisos, atesa la fita d’haver guanyat en un estat profundament conservador sense escorar-se gaire cap a la dreta. Beshear fins i tot va reivindicar el suport a l’avortament durant la campanya del 2023, cosa que hauria estat impensable en unes altres eleccions.

Beshear seria una elecció pragmàtica, potser fins i tot més que Shapiro. Però no és clar com seria rebut entre la base demòcrata, més progressista, a qui el partit necessita per injectar optimisme a la candidatura.

A favor: bona reputació entre demòcrates i indecisos (i també molts republicans).

En contra: manca d’experiència a escala nacional.

Jared Polis

El governador de Colorado i ex-congressista comparteix moltes de les credencials bipartidistes de Shapiro, i també és jueu. Va ser el primer home obertament gai del país a ser elegit governador, i el seu historial com a governador és convincent. També ha guanyat àmpliament les eleccions estatals en dues ocasions: per dos dígits el 2018 i gairebé per vint punts el 2022. Alhora, ha expressat de manera clara interès per fer el salt a la política nacional algun dia.

Però Polis no prové d’un estat frontissa, i no té el potencial electoral que semblen tenir uns altres homes blancs que també han sonat per a la nominació, com ara Shapiro.

A favor: un historial sòlid com a candidat i governador.

Molt en contra: home blanc de perfil baix que no prové d’un estat frontissa.

JB Pritzker

No hi ha gaires demòcrates als Estats Units que estiguin familiaritzats amb el governador d’Illinois, i Pritzker no té –ni de bon tros– el potencial d’uns altres candidats d’aquesta llista.

Sigui com sigui, Pritzker ha demostrat cert interès a fer el salt a la política nacional. I, si la cursa s’allarga, ofereix un avantatge diferencial: és molt ric, amb un patrimoni de milers de milions de dòlars. Això podria ser un factor clau si Harris no acaba essent la nominada, cosa que podria impedir legalment al Partit Demòcrata d’accedir als fons de campanya de la candidatura de Biden.

A favor: molts diners.

En contra: és una opció poc engrescadora.

Mark Kelly

El senador d’Arizona no ofereix als demòcrates l’atractiu que sí que oferiria una dona o un candidat pertanyent a una minoria racial, però combina alguns dels punts forts de Whitmer i Shapiro amb una biografia personal convincent.

Kelly és un ex-astronauta de la NASA i el marit de l’ex-congressista Gabrielle Giffords (demòcrata, Arizona), que va sobreviure a un tiroteig a Tucson el 2011. També va aconseguir guanyar tant el 2020 com el 2022 en un estat frontissa, Arizona, que ara com ara sembla decantar-se per Trump als sondatges, però que els demòcrates voldrien tornar a posar en joc.

Kelly té un perfil baix a escala nacional i no ha començat a aparèixer a les travesses fins fa ben poc. El seu perfil potser podria tenir més sentit com a candidat a la vice-presidència. Però si allò que el partit cerca és una opció relativament segura, el seu nom té cert sentit.

A favor: poc susceptible als atacs republicans.

En contra: perfil baix a escala nacional.

Joe Manchin

El senador de Virgínia Occidental, que fa poc es va convertir en independent i es retirarà del senat després de les eleccions d’aquesta tardor, considera de reincorporar-se al Partit Demòcrata i presentar-se a la candidatura, segons que va informar diumenge a la nit The Washington Post.

Es fa difícil de veure per què els demòcrates optarien per un demòcrata força conservador –algú que, al cap i a la fi, va considerar oportú de donar-se de baix del partit fa tan sols dos mesos. Però potser podria argumentar-se que cap candidat tindria més èxit entre els indecisos i els ex-votants republicans, i Manchin té una experiència dilatada com a ex-governador.

A favor: és l’única persona d’aquesta llista que ha indicat que podria presentar-se a la candidatura.

En contra: manca de sintonia amb la majoria de votants i operatius demòcrates.

Més possibilitats: si el procés s’allarga, podrien aparèixer més noms. Entre els quals hi ha el del governador de Carolina del Nord, Roy Cooper; el governador de Maryland, Wes Moore; la secretària de Comerç, Gina Raimondo; el governador de Minnesota, Tim Walz, i el senador Raphael G. Warnock, de Geòrgia. Després hi ha Michelle Obama, l’opció més fantasiosa per al partit. Les probabilitats que Obama es presenti a la candidatura són minúscules, però és cert que és la primera dama recent més popular dels Estats Units, segons un sondatge de YouGov de final del 2023. I, a diferència d’unes altres alternatives a Biden, Obama consistentment supera Trump als sondatges.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb