Ser demòcrata és ser pacifista

El pacifisme és el moll de l’os de qualsevol alternativa democràtica d’ençà del segle XIX. De fet, va ser la bandera de les opcions que van defensar la igualtat entre persones i pobles d’ençà de la primavera europea, que a Galícia va començar un mes d’abril del 1846. No debades, els qui van sotmetre pobles, aniquilar cultures, enfrontar nacions i explotar persones van recórrer a la violència com a mètode de lluita i van exercir el terror com a pràctica contra els adversaris.

Les tradicions polítiques progressistes sempre han fet de la pau un eix central de la seva alternativa programàtica. Sense sortir de Galícia, n’hi ha prou de donar un cop d’ull a la declaració de principis del Partit Galleguista, fundat i dirigit per Daniel Castelao i Alexandre Bóveda, per a trobar-hi com a eixos rectors de la seva proposta política l’autodeterminació política i també l’antiimperialisme, federalisme internacional i pacifisme.

Castelao, un home que va viure entre tres guerres, mai no va dubtar a declarar-se pacifista i a considerar el “militarisme” una de les “tres plagues” que assolaven l’estat espanyol, juntament amb el clericalisme i el capitalisme. I així continuem, amb sectors majoritaris de l’opinió política que estan d’acord amb la guerra per a resoldre el conflicte entre Rússia i Ucraïna i que defensen l’enviament d’armament per a apagar amb gasolina un incendi que ve de lluny.

Els sondatges que hem anat veient aquestes darreres setmanes sobre la guerra, situen canaris, catalans, gallecs i bascs com els qui estan més en contra de la solució militar a l’est d’Europa. De fet, un estudi d’opinió fet per Electomanía assenyala que aquests quatre pobles rebutgen majoritàriament d’allistar-se a l’exèrcit espanyol en cas d’invasió de l’estat per un tercer país.

Vicent, Martxelo, la fotografia es repeteix. La mateixa ciutadania que unes altres vegades ha expressat un rebuig majoritari a la monarquia, que va atorgar menys percentatge de vot a Vox, que es va mostrar més contrària a contribuir al sosteniment de l’Església Catòlica i que es va expressar més favorable al dret d’avortar és la que avui continua brandant la bandera del pacifisme.