26.01.2022 - 12:00
|
Actualització: 26.01.2022 - 17:56
Any rere any, molts mitjans es fan ressò d’índexs com el que publica The Economist, que estableix que Espanya és una “democràcia plena”, per sobre de països com França o Bèlgica. Això contrasta amb les denúncies de la repressió que han fet organismes i entitats com ara Amnistia Internacional, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i el Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa, que sembla que són poc presents a l’hora d’elaborar aquests índexs.
Ara, després d’haver fet un informe sobre la fiabilitat d’aquesta mena d’estudis, un grup d’economistes catalans ha conclòs que no tenen mecanismes prou sòlids per a controlar els biaixos, prejudicis o fins i tot manipulacions que poden condicionar les opinions dels experts que hi participen. A partir d’aquest report, dues-centes personalitats han signat un manifest que denuncia que es qualifiqui Espanya de “democràcia plena”. Consideren que les nombroses “violacions recents dels drets humans” són incompatibles amb aquesta etiqueta. “No pot ser que uns índexs formats per opinions es presentin com si fossin fets, homologacions tant vàlides com les de l’ONU”, ha dit l’economista Eduard Gracia en la presentació de l’informe. “Són evidències molt febles que no es poden contraposar, com s’ha fet a Espanya, a evidències molt més sòlides sobre la situació, com les que tenim”.
L’informe es titula “Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a ‘democràcia plena‘” i ha estat elaborat per Eduard Gracia, Oriol Martínez, Jaume Pérez, Josep Reyner, David Ros i Lluís Verbon. S’hi analitza la metodologia seguida per dos dels índexs més destacats sobre qualitat democràtica, The Economist Intelligence Unit (EIU) i Varieties of Democracy (V-DEM), de l’Institut Universitat de Göteborg. Aquesta darrera classificació col·locava Espanya davant de Finlàndia, Irlanda, el Regne Unit, els Països Baixos, França, Alemanya, Islàndia i Àustria el 2020.
La metodologia dels índexs de qualitat democràtica
A més d’elaborar anàlisis quantitatives sobre aquests índexs, els responsables del report van demanar als equips d’EIU i de V-Dem la metodologia concreta que havien seguit. Tan sols V-Dem va participar en un intercanvi “obert, franc i transparent”, diuen els autors. Destaquen que tots els índexs s’elaboren a partir d’enquestes amb opinions d’experts, però que el de V-Dem és el més rigorós i amb un gran nombre de paràmetres, i que per això són especialment destacables les mancances trobades. Tot i que consideren que l’arquitectura dels índexs V-Dem és ferma, conclouen que hi ha molt poc control sobre els criteris de classificació. “Aquest índex en concret té en compte molts paràmetres diferents per a valorar la qualitat de la democràcia, però si un expert dóna un 5 o un 9 a l’hora de valorar un paràmetre en concret, no queda clar com es justifica aquesta puntuació”, ha explicat Gracia.
Per qüestions de seguretat, els experts se seleccionen confidencialment i no tenen l’obligació de proporcionar cap fonament per a les seves avaluacions ni de justificar els canvis que puguin fer posteriorment, cosa que en algun cas han beneficiat l’estat espanyol. “Si no es pot garantir que les avaluacions dels països compleixin criteris estàndard comuns, tot el concepte de comparació entre països perd sentit”, diu l’informe. El problema principal és que, si els experts no han de justificar les seves observacions, no hi ha manera d’eliminar biaixos o prejudicis: “Les qualificacions es converteixen, anant molt bé, en opinions personals glorificades i, anant molt malament, en una fantàstica oportunitat de manipulació.”
Consideren especialment preocupant que els experts siguin seleccionats anònimament i arbitrària en casos com el català, perquè el fet que les víctimes de la repressió en un estat concret formin part d’una minoria fa més probable que els experts triats segueixin l’opinió majoritària, de rebuig a aquesta minoria.
Quant a l’anàlisi d’EIU, el report fa una comparativa entre els paràmetres objectius que es van utilitzar a Dynamic patterns of human rights practices, un estudi sobre la protecció dels drets humans que mesura assassinats, incidents de repressió i sancions internacionals, i els paràmetres subjectius de l’EIU com l’Índex de Llibertats Civils, basat en opinions subjectives. Tenen una correlació baixa entre si: poc menys del 40% de l’índex subjectiu de llibertats civils de l’EIU es pot explicar amb dades. En el cas de l’estat espanyol, els criteris objectius assenyalaven que el 2017 tenia aproximadament el mateix nivell de respecte als drets humans i civils que Hongria. En canvi, la visió subjectiva de l’EIU assenyalava que Espanya anava molt més endavant.
La repressió, invisible del 2017 ençà
L’informe posa un èmfasi especial en l’evolució dels índexs de V-Dem d’ençà del 2017, quan la repressió contra l’independentisme va començar a créixer. En el report del 2017, V-Dem sí que reduïa la puntuació d’Espanya com a democràcia liberal en un 8%. Però els anys següents la puntuació va anar augmentant de manera constant.
De fet, als investigadors també els va cridar l’atenció que en la base de dades de l’índex fins i tot s’havien arribat a modificar les avaluacions a posteriori, donant a l’estat espanyol una puntuació més generosa que la que s’havia publicat a partir del 2017, sense cap justificació d’aquests canvis. “De manera sorprenent, el 2020 les puntuacions dels anys anteriors es van rectificar després d’haver suprimit la gran caiguda del 2017 i convertir-la en un accident menor”, indiquen. “Quan se’ls va demanar explícitament la raó d’aquest canvi, el pilar d’informació es va interrompre”, ha explicat Josep Reyner a la presentació de l’informe. El grup d’economistes explica que l’equip de V-Dem no va saber explicar el perquè d’aquesta evolució i va subratllar la confiança que tenia en els seus experts.
Més casos sorprenents
La posició que ocupa Espanya en aquestes classificacions no és l’única que crida l’atenció. V-Dem va augmentar la classificació dels Estats Units quan Barack Obama va assumir el càrrec fins al nivell més alt de la història del país. Una puntuació que es va mantenir fins el 2016, amb la victòria de Donald Trump. Els autors de l’informe consideren sorprenent que la puntuació fos tan alta, tenint en compte que Barack Obama va mantenir els mètodes antigihadistes de George Bush, no van canviar apreciablement les agressions racistes de la policia, no va tancar Guantánamo i el sistema constitucional va continuar igual durant el seu mandat.
Tampoc no han trobat cap explicació fonamentada amb dades que justifiqui que la puntuació caigui, durant el mandat de Trump, fins al nivell més baix gairebé des de la guerra del Vietnam. “És cert que els drets humans es van degradar substancialment en el curs de la presidència de Trump, però tant? Objectivament, és difícil de justificar aquestes avaluacions només sobre la base de fets observables”, expliquen.
També citen el cas de Bèlgica, que segons l’EIU es troba molt per darrere d’Espanya en termes de drets humans. Els autors del report consideren que això es podria explicar pels llargs períodes sense govern a Bèlgica, els gabinets ministerials de curta durada i un govern de coalició de quatre partits. Aquesta imatge també contrastaria amb el cas espanyol, amb governs més estables i monocolors.
També són més ben reconeguts pels índexs d’EIU els països que han seguit “polítiques d’austeritat socialment dures, però econòmicament ortodoxes” per sortir de la crisi, com ara Irlanda, Portugal, Grècia, Xipre, Lituània, Finlàndia, Itàlia o Espanya, en comparació amb països com Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia o Croàcia, sovint dirigits per partits populistes o per coalicions que els impliquen. En uns altres índexs, la influència de l’economia també sembla important, segons els experts. Un estudi del 2017 sobre les puntuacions democràtiques de Freedom House concloïa que els països alineats amb la política exterior dels Estats Units tendeixen a obtenir més bones puntuacions a Freedom House que no en uns altres indicadors.
El relat mediàtic sobre cada país
Per a explicar casos com aquests, els responsables de l’informe posen èmfasi en la influència del relat que els mitjans de comunicació fan de cada país en un moment en concret. Això podria explicar les diferències entre els índexs durant els mandats d’Obama i Trump, i també el fet que els països amb dirigents populistes tinguin, generalment, més males puntuacions, com també és el cas de Viktor Orbán a Hongria. Ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez no s’han presentat mai a la premsa com a dirigents populistes, i els autors de l’estudi creuen que això pot tenir-hi una certa influència. “Són capaços (o hi estan disposats), aquells experts anònims, de separar el desplegament publicitari dels mitjans de comunicació sobre el govern d’un país de l’avaluació objectiva de les credencials democràtiques?”, es demanen al treball.
Una “eina política”
Per tot això, els autors del report consideren que aquestes qualificacions s’han convertit en una “eina política” que pot acabar essent utilitzada per premsa i governs per reforçar un relat concret sobre cada país. En el cas de l’estat espanyol, per a reforçar la idea que no hi ha presos polítics ni exiliats. Estan preocupats per la possibilitat que, en la mesura que les institucions que estableixen aquests rànquings pretenen de ser influents, puguin deixar el seu procés d’avaluació més obert a la influència dels poderosos i dels mitjans de comunicació que donen suport a les seves opinions per dir-los allò que volen sentir.
“És trist que, en adherir-se a una metodologia defectuosa, aquests índexs afegeixin confusió en un camp on el seu objectiu original i declarat era precisament millorar la transparència”, conclouen els autors. Defensen que allò que ha de tenir pes a l’hora de fer aquestes valoracions són els fets contrastats, i no les opinions dels experts. “Encara és més trist que una eina tan deficient doni al govern d’una democràcia defectuosa amb un respecte insuficient als drets humans, com ho és Espanya, els mitjans per afirmar que és, contra tota evidència, una ‘democràcia plena’.”
El manifest
El manifest, per la seva banda, lamenta i denuncia aquesta situació i demana als autors dels índexs un canvi en la seva metodologia que impliqui controls més robusts per tal d’evitar el risc de biaix. El manifest el signen economistes, professors d’universitat, catedràtics, filòlegs, psicòlegs i polítics, entre més. “Hem unit la indignació que teníem i per això hem publicat aquest manifest”, ha afegit l’economista David Ros a la presentació de l’informe.
Alguns noms destacats del manifest són el del vice-rector de la UB, Agustí Alcoberro; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; l’ex-diputat i advocat Eusebi Campdepadrós; el jurista i professor Hector López Bofill; l’advocat i diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas; el jurista Jaume Renyer; el diputat de Junts Joan Canadell; l’economista Jordi Goula; l’ex-diputat i enginyer Josep Puig; l’ex-diputada i professora d’universitat Montserrat Palau; l’advocat i cònsol major del Consolat de Mar Jordi Domingo; i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, entre més.
