La democràcia, atacada al Brasil: cinc preguntes sobre l’assalt del congrés i el paper de l’exèrcit

Milers de persones d’extrema dreta, partidaris de l’ex-president del Brasil Jair Bolsonaro, van assaltar el congrés, el Tribunal Suprem i el palau presidencial del país el 8 de gener de 2023.

Amb unes imatges semblants a les de l’assalt del 6 de gener de 2021 al Capitoli dels Estats Units, hom va veure els manifestants aclaparant i colpejant la policia i trencant el perímetre de seguretat dels edificis.

Fa setmanes que Bolsonaro fou desposseït del càrrec, després d’unes eleccions que van fer tornar l’ex-president d’esquerres, Luiz Inácio Lula da Silva. The Conversation ha demanat a Rafael Ioris, expert en política brasilera a la Universitat de Denver, que expliqui la importància de l’atac i què pot passar d’ara endavant.

Qui hi ha darrere l’assalt al congrés brasiler?

Diumenge vam veure que milers de partidaris de Bolsonaro –els que comparteixen la ideologia d’extrema dreta– provaven de fer justícia pel seu compte, després de les eleccions recents.

Tot i que Bolsonaro no era a la capital durant l’atac –era a Florida–, crec que ell és el responsable final de tot això que ha passat. Quan era al poder va fomentar la desconfiança en les institucions polítiques, va defensar el tancament del congrés i va atacar el Tribunal Suprem, dues de les institucions que ara han estat objectiu dels manifestants.

Hi ha més gent al darrere. Fa setmanes que hi ha protestes que són finançades, per exemple, per grans terratinents i grups empresarials, que han ajudat a pagar el transport de milers de seguidors de Bolsonaro a la capital, Brasília.

I en acabat hi ha el paper dels militars. Les principals figures militars han donat suport a l’extrema dreta de Bolsonaro durant molt de temps i fins i tot recentment han exhibit un suport rotund a diverses manifestacions en favor d’un cop d’estat, que es van fer poc abans de l’atac en algunes ciutats.

La manca de seguretat a l’hora d’impedir l’assalt d’institucions clau a la capital també fa que ens demanem: van ser negligents o en van ser còmplices?

Es pot intensificar el paper de l’exèrcit?

La seguretat al carrer no és responsabilitat de les forces armades, però el suport continuat de l’exèrcit a Bolsonaro ha ajudat a donar legitimitat a les seves opinions entre els membres de la policia militar estatal. I era justament la policia militar que tenia l’encàrrec de controlar les manifestacions a Brasília.

Els bolsonaristes demanen una intervenció militar per anul·lar allò que consideren –sense proves– que són unes eleccions fraudulentes que van fer arribar Lula al poder.

L’esperança de tots és que els alts membres de l’exèrcit, molts dels quals han expressat suport a Bolsonaro i simpatia per les protestes que hi ha a prop de les bases de l’exèrcit, donin suport a l’expulsió de Lula.

En el curs de la història, les forces armades del Brasil han deixat clar prou vegades que no accepten el domini civil. El darrer cop militar va ser el 1964. És clar que les circumstàncies d’ara són diferents. Aleshores, en plena guerra freda, el cop d’estat tenia el suport d’uns quants governs externs, inclosos els EUA.

Bolsonaro va establir vincles amb l’exèrcit brasiler traslladant militars clau a llocs de govern. Generals de dretes amics de Bolsonaro es van convertir en ministres de Defensa, cap d’estat i fins i tot ministre de Salut en el moment culminant de la crisi de la covid-19. A més, es calcula que uns 6.000 militars actius han obtingut llocs de feina no militars en el govern aquests darrers vuit anys.

Alguns generals de la marina i de la força aèria, especialment, han donat suport a les protestes. D’ençà de les eleccions, els generals han proclamat que les manifestacions que demanaven la intervenció militar eren legítimes.

És just de dir que segments de l’exèrcit brasiler van encoratjar tot això que ha passat.

Tanmateix, en el moment decisiu les forces armades van fer silenci. Potser l’exèrcit va alimentar la protesta, però quan s’havia de decidir de fer un cop d’estat tradicional (amb tancs al carrer), no va passar.

Aleshores, és un intent de cop d’estat?

Aquesta és una pregunta clau. Els fets del 8 de gener semblaven més aviat una protesta violenta i descontrolada: la destrucció a l’interior d’alguns edificis ho testimonia.

Però feia setmanes que la protesta es preparava i havia estat ben finançada. Es van pagar centenars d’autobusos per a dur els seguidors de Bolsonaro a la capital. I l’objectiu expressat de molts era la intervenció militar. Per tant, diria que s’assembla més a un intent de cop d’estat.

Què ens diu l’atac sobre la democràcia al Brasil?

El Brasil es troba en una cruïlla. Amb la presidència de Bolsonaro el país va retrocedir en democràcia, perquè la confiança en les institucions es va erosionar per l’atac del president mateix i pels escàndols de corrupció. I vora la meitat del país el va votar malgrat l’historial que té de soscavament de la democràcia. Però l’elecció de Lula sembla indicar que encara hi ha més gent que vol reconstruir les institucions democràtiques al país després de quatre anys de Bolsonaro.

Per tant, aquest podria ser un punt d’inflexió. Els mitjans de comunicació del Brasil s’han pronunciat amb força a denunciar les accions dels manifestants. En els dies i setmanes vinents, hi haurà investigacions sobre els fets i esperem un cert grau de responsabilitat. Serà clau la capacitat de Lula d’abordar els elements antidemocràtics de l’exèrcit.

Són vàlides les comparacions amb l’atac del 6 de gener al Capitoli dels Estats Units?

El trumpisme i el bolsonarisme comparteixen un relat d’eleccions robades, amb partidaris de la dreta que donen suport, per exemple, al dret de tenir armes, o bé al manteniment de les estructures familiars tradicionals.

Una diferència important és el paper dels militars. Tot i que alguns d’antics van assistir a l’atac del 6 de gener a Washington, les principals figures militars nord-americanes el van condemnar. L’objectiu als Estats Units no era la intervenció militar, a diferència de l’atac d’abans-d’ahir a Brasília.

Però hi ha paral·lelismes clars: en tots dos casos vam veure grups i individus d’extrema dreta i poderosos que es negaven a acceptar la direcció d’un país i provaven d’assaltar les institucions de poder.

Ara em pregunto si també hi haurà paral·lelismes en els esdeveniments després de l’atac.

Als EUA, les autoritats han fet una bona feina castigant molts dels implicats. No estic segur que vegem això mateix al Brasil, perquè potser s’haurien d’enfrontar a grups poderosos dins les forces militars i policíaques de tot el país. Els representants democràtics, doncs, seran essencials per a donar suport a la tasca de defensa de la democràcia al Brasil.

Rafael R. Ioris és professor d’història moderna de l’Amèrica Llatina a la Universitat de Denver. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.