Demanen que Rajoy sigui encausat per organització criminal per crims d’estat a Andorra en l’operació Catalunya

  • L’Institut de Drets Humans d’Andorra i Drets presenten una ampliació de la querella contra Rajoy i demanen que s'hi encausi un comandant de la Guàrdia Civil

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
19.10.2023 - 11:26
Actualització: 19.10.2023 - 16:24

“Hi ha un crim d’estat que cal investigar fins a les darreres conseqüències pel bé del nostre país, i en defensa de la sobirania i independència d’Andorra.” L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat Drets han engegat una nova ofensiva a la justícia andorrana perquè s’acabi jutjant i condemnant l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per l’operació Catalunya, entre més ex-responsables polítics i policíacs, com l’ex-secretari d’estat d’Interior Francisco Martínez, així com l’ex-director de la policia espanyola Ignacio Cosidó.

Tots ells són investigats a la Batllia d’Andorra per haver ordenat pressions als responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per a aconseguir els suposats comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol amb l’amenaça del tancament del banc. L’acusació popular que va presentar la querella no s’atura, malgrat els impediments amb què s’ha trobat en la justícia espanyola la magistrada instructora a l’hora de cursar la comissió rogatòria per prendre declaració a tots els investigats i disposar de prou informació per a continuar la investigació. En efecte, ara han presentat una ampliació de la querella en què demanen que a tots ells també se’ls imputi el delicte d’associació il·lícita, que equivaldria al delicte d’organització criminal del codi penal espanyol; que sigui investigat el comandant de la Guàrdia Civil Basilio Luis Sánchez Portillo i que sigui cridat a declarar com a testimoni (de moment) l’ex-ministre d’Economia espanyol Luis de Guindos. 

Havent constatat que després d’un any no ha comparegut cap dels querellats davant la justícia andorrana pels delictes d’amenaces, coaccions, xantatge, extorsió, falsedat documental i coaccions a òrgans constitucionals, l’IDHA i Drets demanen que se’ls imputin més delictes i que s’ampliïn les diligències a fer de la magistrada. Perquè amb tota la informació que han recollit i que exposen en un extens escrit d’ampliació de la querella al qual ha tingut accés VilaWeb, constaten que “l’estat espanyol va dur a terme a Andorra, un estat sobirà i independent, una operació d’estat fora de les seves fronteres, violentant la sobirania i la independència del nostre estat, perquè l’estat espanyol és en guerra amb el nacionalisme català”. 

Diuen que van pretendre d’aconseguir “la informació bancària dels líders independentistes catalans per tal de frenar el procés d’independència de Catalunya, perquè al nostre país no era possible de manera legal d’aconseguir-les atès el secret bancari”. I per això van funcionar com una organització delictiva, estructurada, jeràrquica i organitzada, amb un objectiu concret, pel qual van arribar a intimidar no tan sols els ex-responsables de la BPA, sinó també membres del govern.

Per totes les noves proves recollides durant aquest any, mitjançant enregistraments de l’ex-comissari espanyol José Manuel Villarejo, del seu diari, i de les compareixences que han fet els querellats en comissions parlamentàries al congrés espanyol, aquestes entitats demanen en l’ampliació de la querella que a tots els investigats se’ls imputi el delicte d’associació il·lícita. 

Segons que argumenten, fou Mariano Rajoy qui va dirigir aquesta operació, com a president, perquè va ser ell qui es va reunir amb l’ex-cap de govern Antoni Martí unes quantes vegades “i va ser ell qui va venir al nostre país els dies 7 i 8 de gener del 2015 de visita oficial, unes setmanes abans de la nota del FinCEN, cosa que mai cap altre president del govern del país del sud no havia fet amb aquesta insistència i urgència”. Amb “un pla preestablert amb un objectiu definit”: aconseguir la informació bancària dels dirigents independentistes catalans de l’entitat BPA; concretament, de la família Pujol, d’Artur Mas i els seus familiars, i d’Oriol Junqueras i els seus familiars. 

“Podem afirmar que totes les persones que hi van intervenir, des de Rajoy mateix fins al darrer policia, passant per tots els càrrecs polítics de responsabilitat que hi van estar implicats, van actuar com una autèntica associació il·lícita, perquè l’operació que van dissenyar tenia, a més de la fase política i diplomàtica, la seva fase delictiva, i tots els seus membres ho sabien i n’estaven al cas. I ara n’han d’assumir les conseqüències.” Diuen que els querellats van haver de posar en marxa una operació dirigida pel govern espanyol, “una autèntica operació d’intel·ligència politico-policíaca –com la va definir Villarejo– fora de les seves fronteres que va acabar essent un fiasco, perquè a la BPA, l’objectiu de l’operació, no hi havia comptes bancaris de dirigents independentistes, més enllà dels diners dels Pujol que corresponien als ingressos del desembre del 2010 i el gener del 2011 que havien sortit d’Andbank, però no pas els del juliol del 2014 que van exigir al CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, de manera reiterada.”

En l’ampliació de la querella demanen que s’hi afegeixi com a investigat el comandant de la Guàrdia Civil Basilio Luis Sánchez Portillo, pels delictes de falsedat de documents i pel d’associació il·lícita. Consideren que fou ell qui va falsejar els informes que es lliuraven a les autoritats nord-americanes per fer veure que la BPA havia facilitat operacions vinculades amb l’emblanquiment de diners provinents d’organitzacions criminals. Fou l’acusació pública que va fer el departament del Tresor dels EUA mitjançant una nota que va desencadenar la intervenció de la BPA. 

Els querellants també demanen que se citin com a testimonis, a més de l’ex-ministre Luis de Guindos, l’ex-cap de govern Antoni Martí, l’ex-ministre de Finances Jordi Cinca, l’ex-ministre d’Afers Estrangers Gilbert Saboya, l’ex-ministre d’Economia Jordi Alcobé i l’ex-secretari d’estat de comerç del govern espanyol Jaime García Legaz, entre més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor