El delta de l’Ebre més veritable, guiats per Sebastià Juan Arbó

“El poble era petit, de cases velles i carrers retorts, amb records aquí i allà de la guerra civil i restes de muralles a la part alta.

Tocant al poble passava el riu; passava ample, majestuós, amb les seves aigües verdes, llises, entremig dels salzes, dels àlbers i els canyars, en un paisatge bellíssim d’hortes i arrossars, amb les muntanyes al fons.”

Així comença la narració “Mentre es passa el riu”, de Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 – Barcelona, 1984) inclòs en el llibre Narracions del Delta, que l’escriptor va publicar a l’editorial Selecta el 1965.

Ara, l’editorial Proa ha decidit de recuperar aquest volum i incloure-hi més narracions ambientades en aquesta contrada geogràfica, un treball preparat per Joan Antoni Forcadell que permet al lector contemporani de llegir les primeres vuit narracions originals d’Arbó; tres més que va incloure en la versió castellana del volum i encara quatre texts esparsos més, publicats en premsa o inèdits, que ha trobat en els arxius de l’escriptor. En total són quinze, les peces que s’han posat a l’abast del lector.

En el pròleg de la primera edició, l’escriptor mateix ens diu: “Sempre m’havia semblat que no era jo un escriptor amb condicions per a la narració curta; tenia la impressió, en efecte, que el gènere no encaixava amb les meves facultats, i molt a desgrat meu, havia decidit renunciar al conte.” L’autor es lamentava de no ser un conrador habitual d’aquesta mena de narrativa, primerament, perquè com a lector admirava molts grans contistes i després perquè el conte permetia d’expressar tot d’idees en un sol text i, alhora, tenir alguna mena de projecció nacional i internacional per mitjà de les antologies.

Més projecció

“A part d’això, vaig sentir-ho també per la major possibilitat de difusió que ofereix aquest tipus de narracions a través de periòdics i revistes, i avui sobretot per la ràdio i la televisió, perquè contràriament al que pretenen alguns –no a allò que pensen–, a mi m’agrada per als meus llibres la major possibilitat de difusió, i això en tots els ordres; mai no he pretès, en efecte, escriure per a minories, baldament que, a vegades, ens hi veiem obligats. En tot cas, sempre serà contra el propi desig i contra la pròpia voluntat.”

Sebastià Juan Arbó havia estat sempre i sobretot novel·lista, encara que va escriure també biografia, teatre, poesia i texts de circumstàncies. Arbó va néixer a Sant Carles de la Ràpita en el si d’una família de pagesos jornalers i a dotze anys es varen traslladar a Amposta, on va començar a treballar i anar a l’escola. Els propietaris de la casa on vivien varen posar a la seva disposició la biblioteca. Va anar a Barcelona a fer el servei militar, va començar la carrera com a periodista a diferents mitjans i just després va començar la trajectòria com a novel·lista. El 1931 publicà L’inútil combat i més endavant Terres de l’Ebre i Camins de nit, les seves obres en català més conegudes. La guerra del 1936-1939 va ser un sotrac i no és fins al 1947 que reprèn l’activitat en català i castellà amb Tino Costa, una de les obres més importants de la seva producció. El seu debut en català es considera una obra precursora de l’existencialisme. En castellà, va arribar a guanyar el premi Nadal amb Sobre las piedras grises, del 1948. A partir del 1965, amb el volum Narracions del Delta, va tornar al català i el va anar alternant amb el castellà.

El procés de confecció del material d’aquestes narracions és curiós perquè en molts casos prové de treballs que Arbó ja havia publicat o escrivia. Algun crític havia apuntat que en l’obra d’Arbó hi havia capítols que per si sols podien llegir-se com a contes i l’escriptor va entomar el repte de preparar el volum.

“Narracions del Delta és, doncs, un llibre format, sobretot, d’episodis solts, espigolats d’ací i d’allà de tota la meva obra; alguns de l’obra publicada; altres, de la que tinc per publicar, d’obres que estic escrivint; no obstant això, uns i altres han estat, la majoria, modificats, unint allò que estava desunit, suprimint allò que sobrava i afegint el que mancava; arrodonint, en una paraula, el conte, de manera que fins i tot els publicats poden, en molta part, considerar-se també inèdits.”

Segons l’editor Joan Antoni Forcadell, amb les narracions que va aplegar, unes quantes que va afegir a la versió castellana del llibre i unes altres que va publicar en premsa (i que també s’inclouen al volum), els relats varen aconseguir un dels objectius que buscava l’autor: “Li serví per a figurar en antologies de contes a escala nacional i internacional, i se n’arribaren a traduir contes al rus i a l’italià.” Forcadell afegeix: “L’edició de Totes les narracions del Delta que proposem pretén de donar coherència a tota aquesta constel·lació de versions de contes publicats i a les narracions disperses en premsa, pràcticament desconegudes, i a aquelles totalment inèdites que tenen com a marc geogràfic el Delta de l’Ebre i que s’han conservat completes.”

Narrativa d’un espai

“Des dels límits del terme d’Amposta en els horts de la Carrova i resseguint-ne el canal, passant més tard pels vorals de l’Encanyissada, per entrar finalment a la Ràpita i acabar a la platja del Suís, aquest llibre és un veritable passeig literari pel Delta de l’Ebre de l’època, que funciona, tal com reconeixia l’autor mateix, com un mostrari de trets essencials i més representatius de la seva narrativa i de les problemàtiques humanes, en el rerefons social, polític i econòmic de l’època, que s’abatien sobre els habitants d’aquesta zona de Catalunya i que la troballa de narracions inèdites ens anima a redescobrir.”

A més, aquesta edició dels texts d’Arbó també permet de descobrir-los en una llengua molt més pròxima a l’original. Tal com explica Forcadell: “El text publicat de Narracions del Delta s’amarava encara d’aquests hipercultismes. La lectura dels originals desvela que, tot i que molts cops són obra del mateix Juan Arbó, uns altres són, efectivament, el resultat d’un tamisat editorial aliè que tendeix a farcir el text d’ultracorreccions i a desfer-lo d’expressions genuïnes, castellanismes i dialectalismes. Això és especialment greu quan són fragments dialogats, en què l’estandardització del model lingüístic va en detriment de la puresa i la versemblança de la parla de la gent del Delta de l’Ebre. Per això, seguint el criteri de l’autor i basant-nos sempre en els testimonis de les narracions com a prova de la seva voluntat, s’han restituït totes aquelles lliçons originals i genuïnes que s’havien suprimit a Selecta (1965), de manera que es mantenen les alternances en les formes lingüístiques que s’observen en el cos de la narració dels originals, i se n’esmenen els arcaismes. En els diàlegs s’han restituït també totes les variants originals i s’ha regularitzat i estès l’ús de les formes dialectals en cas d’alternances.”