Nous transvasaments: el Delta desenterra la destral de guerra

L’episodi del temporal Glòria va fer que més de dues mil hectàrees de terra del delta de l’Ebre quedessin sota l’aigua salada. Les imatges van omplir televisions i diaris. Semblava que l’impacte de les fotografies del Delta preocupaven tothom. Una vegada més, només ho semblava. Les intervencions que s’han fet per a pal·liar els efectes del Glòria, malgrat que a primer cop d’ull puguin ser vistoses, desperten crítiques severes, sobretot del moviment ecologista. ‘Les intervencions puntuals al Delta són llençar els diners públics’, diu l’històric i conegut activista Manel Tomàs, qui explica que les obres post-Glòria, com la restauració del Trabucador en la qual s’han mogut 350.000 m3 de sorra per restablir la barra de sorra de manera urgent i les dunes artificials fetes pel govern espanyol a la Bassa de l’Arena per protegir els cultius d’arròs, ‘només responen a interessos privats’. Tot i això, reconeix que els batlles fan la seva funció. ‘És normal que un alcalde vetlli pels interessos del seu poble, jo això no ho critico’, diu Tomàs, qui demana un lideratge polític que superi l’òptica local i tingui visió de territori.

Aquest lideratge s’intenta, però no s’acaba d’aconseguir. De fet, l’episodi de tempestes del gener ha donat protagonisme a la Taula de Consens, creada el 2018 i que agrupa per primera vegada els batlles dels set municipis del Delta i les dues Comunitats de Regants, però que deixa al marge els ecologistes.‘Ja som al mes d’agost i advertim que si no s’hi posen seriosament abans de la tardor, al novembre tornarem a tenir episodis de llevantades que agreujaran els efectes del Glòria’, diu el portaveu de la Taula de Consens, Xavi Curto, qui ens mostra la regressió del Delta en un dels espais on és més evident, la Bassa de l’Arena a l’hemidelta nord, una de les platges devorades pel mar a pocs metres dels camps d’arròs. ‘Les persones que vivim aquí necessitem actuacions urgents’, diu Curto, qui explica que és hereu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), però que l’objectiu ara ha de ser seure amb els representants polítics perquè finalment inverteixin a l’Ebre.

Tomàs troba insuficient el Pla Delta elaborat per la Taula, que inclou la urgència de l’ampliació de la zona de platja per a fer front a les llevantades i la mobilització de sorra al Delta per a protegir les zones més afectades per la regressió. ‘Entenem que tinguin pressa per defensar interessos particulars, però si es queden aquí, no solucionen el problema del territori’, diu Tomàs. No ajuda el fet que aquests dies s’hagi sabut que el ministeri espanyol traslladarà aviat un pla per al Delta redactat a Madrid que no deixarà gaire veu als veïns. En aquest sentit, la PDE adverteix que les actuacions al Delta poden acabar essent ‘moneda de canvi’ en les negociacions per al nou Pla Hidrològic Nacional espanyol (PHN) que ha d’entrar en vigor el 2021 i que tot fa preveure que no inclourà canvis significatius en la cultura de regadiu i de transvasaments històrica. ‘Entre un govern del PP i del PSOE, només canvia la lletra petita, però la filosofia és la mateixa’, diu Tomàs, qui creu que la crisi econòmica postcovid no beneficiarà les inversions a la zona.

L’escàndol dels nous transvasaments

‘El Delta de l’Ebre ja no és un espai natural, sinó una zona de producció’, assegura Francesc Bellaubí (Tortosa, 1971), expert en geoètica i doctor en Ciències Naturals per la Universitat d’Osnabrück (Alemanya). ‘Ara la lluita de classes és una lluita ambiental. La terra és com si fóra la classe obrera. Està espoliada, ultratjada, trepitjada. No es pot parlar de la qüestió ambiental independentment de la qüestió social’, assegura.

Gairebé sis mesos després, s’han fet públics moviments polítics que alerten de futurs transvasaments d’aigua del riu Ebre, fet que demostra que l’alarma del gener no ha fet reconsiderar cap política ambiental per a preservar aquest espai natural únic al sud d’Europa. De moment, el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) tramiten una nova transferència d’aigua (de 4,99 hectòmetres cúbics d’aigua), en aquest cas a Cantàbria, i el govern català ha signat que l’aigua de l’Ebre es pugui transferir també a la Conca de Barberà per abastir nou municipis de la Baixa Segarra. Un pla al qual s’oposa la plataforma local d’aquesta comarca Volem Aigua Potable, que considera que la solució, més que portar aigua de l’Ebre, seria potabilitzar l’aigua del subsòl.

Del Glòria a la covid

El Glòria i la covid no són tan sols dos fenòmens naturals que se succeeixen en el temps de manera immediata creant devastació, sinó que hi ha gent que hi veu una relació directa. És el cas de Sofia Rivaes: ‘Els humans ens hem dedicat a trencar els equilibris amb l’entorn perquè hem decidit que la natura és al nostre servei. Si tu comences a intervenir en un riu per treure’n profit, a la llarga això causarà problemes’. Rivaes és responsable de la Reserva Natural de Riet Vell, ubicada a l’hemidelta sud i vinculada a l’associació ecologista SEO Bird Life. Mentre observem les cries de flamencs des d’un mirador ornitològic i les plantacions d’arròs ecològic de Riet Vell que enguany tenen més mill i xufla que uns altres anys a causa de les pluges, Rivaes ens explica que els efectes del Glòria i la covid-19 són, en última instància, conseqüències del mateix: la invasió humana de les àrees naturals salvatges. ‘Ara parlem dels sediments del Delta, però a la Camarga han arribat a la conclusió que els tractaments químics per a eradicar els mosquits i més dípters perquè no afectin el turisme acabaran afectant tot l’ecosistema’, adverteix aquesta biòloga portuguesa que fa anys que viu al Delta i que comparteix jornades de treball tant amb joves voluntaris internacionals com amb pagesos locals. Xano és un d’ells. Ha treballat tota la vida a l’arròs i veu clar que ‘els camps s’han de treballar amb les mans i no tirant-hi verí’, filosofia que comparteix amb els ecologistes que consideren que s’ha d’optar per la qualitat de l’arròs en lloc de la producció a gran escala.

També cal tenir en compte que l’impacte de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus ha deixat una petjada important en l’economia ebrenca. Tot i que l’estat d’alarma no es va decretar fins el 13 de març, les dues últimes setmanes i mitja del trimestre han estat prou per a registrar un descens de l’ocupació a les Terres de l’Ebre. El Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre que elabora la Càtedra Local i Regional de la URV (CELiR) confirma una tendència que afecta els grans sectors de l’economia del territori. Els més damnificats han estat l’hostaleria i la construcció, amb una davallada del 14,6% i el 12,5%, respectivament; seguits pel sector dels serveis empresarials, que ha baixat d’un 3,6%; el sector primari, d’un 3,2%; i el comerç, d’un 2%.

‘El temporal Glòria va fer malbé les muscleres, i la pandèmia m’ha impedit de vendre la meitat del musclo’, explica Agustí Bertomeu, president de la Unió de Productors de Mol·luscs del Delta. Els productors no són optimistes tampoc quant al turisme. ‘El turisme, encara que sigui de proximitat, tindrà problemes. La gent no anirà ni als EUA, ni al Brasil, però els qui vénen aquí també vénen amb por i no consumeixen tant’, diu.

En canvi, es preveu que les Terres de l’Ebre no sigui pas de les destinacions turístiques més perjudicades per la pandèmia. Pel que fa al turisme, el pes del mercat domèstic és del 82,63%, el més gran de totes les marques turístiques catalanes. De fet, conscients d’això, molts ajuntaments de la zona han fet campanyes publicitàries per a atreure els turistes de proximitat. El debat sobre el tipus de turisme que pot afavorir la preservació del Delta també és més que actual. ‘Fins i tot quan es parla d’ecoturisme, el Delta continua essent un recurs’, diu Bellaubí. En la mateixa línia s’expressa Rivaes: ‘Hem de poder mantenir les nostres activitats econòmiques, però competint amb qualitat, no amb quantitat. Ha de ser un turisme que doni valor a allò que tenim, no podem permetre el turisme multitudinari, de polsereta, no podem convertir-nos en Salou.’

Una terra històricament explotada

La catàstrofe del Glòria va posar de manifest l’oblit institucional històric en un territori que ha acollit alguns dels projectes i plans ambientalment més polèmics del Principat, com són les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, els parcs eòlics de la Terra Alta, el fallit projecte marí Castor a la costa d’Alcanar i el mateix transvasament d’aigua de l’Ebre. Projectes que, en alguns casos, han tingut la complicitat dels dirigents polítics locals, preocupats pel desenvolupament econòmic de la zona. ‘Ens relacionem amb la natura de la manera com ens relacionem amb els altres. I com passa a l’Àfrica, qui està espoliat no té més remei que explotar la seva natura’, clou Bellaubí.

‘I després del Glòria i la covid-19, què?’ es pregunta Rivaes. ‘Ja sé que la meva serà una vida de resistència’, diu, i explica que el conflicte del Delta podria resumir-se en una frase: ‘Hem d’aprendre que no podem continuar creixent indefinidament a costa dels nostres recursos.’ Ara bé, Bellaubí alerta que la consciència ambiental inclou també no concebre els recursos naturals com a propietat dels habitants d’una terra en concret. ‘Si pensem així, podem caure en l’ecofeixisme’, explica, i relata que la cura de l’entorn natural s’ha d’exercir en la proximitat, però ha de tenir un abast global. Precisament, aquesta ha estat la funció històrica del moviment antitransvasament ebrenc, un dels moviments socials més estudiats aquestes darreres dècades al Principat, que va aconseguir d’aturar el PHN ideat pel govern d’Aznar l’any 2000, i que ara escalfa motors per tornar a fer front aquesta tardor als plans d’especulació de l’aigua que deixen el Delta, un cop més, a l’abisme de la desaparició.