16.07.2019 - 05:20
És sabut que el químic, enginyer i empresari Alfred Nobel va inventar la dinamita. Amb els seus invents i la seua explotació comercial va amassar una important fortuna. Segons el seu testament, datat el 27 de novembre de 1895, els interessos d’aquell capital havien de ser anualment distribuïts en forma de premis entre aquells que hagueren proporcionat el major benefici a la humanitat.
Exactament 72 anys i un dia després que Nobel firmara el seu testament, la jove doctoranda de la Universitat de Cambridge Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Va fer el descobriment amb un radiotelescopi que ella mateixa havia ajudat a construir, juntament amb un grup d’estudiants i tècnics, treballant sota la direcció del professor Antony Hewish del Mullard Radio Astronomy Observatory, el seu director de tesi.
«Exactament 72 anys i un dia després que Nobel firmara el seu testament, Jocelyn Bell va observar el primer púlsar»
El radiotelescopi estava constituït per una sèrie d’antenes formades per fils d’aram entrellaçats, enganxats a estaques clavades en terra i situades adequadament en una extensió d’unes dues hectàrees. El receptor enregistrava els senyals en paper continu, amb què imprimia 30 metres per dia d’observació. Jocelyn Bell havia d’analitzar aquestes dades a consciència. L’objectiu del radiotelescopi era estudiar els quàsars, fonts de ràdio molt compactes recentment descobertes. Les antenes eren sensibles al centelleig de la radiació procedent dels quàsars provocat per partícules carregades del medi interplanetari. Bell va detectar durant l’estiu de 1967 un estrany senyal que es repetia ocasionalment i que va anomenar «a bit of scruff». Aquesta paraula anglesa, scruff, s’utilitza col·loquialment per a referir-se a una persona descurada. El senyal resultava molt estrany.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Vicent J. Martínez, catedràtic d’Astronomia i Astrofísica. Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
