13.08.2021 - 08:22
|
Actualització: 13.08.2021 - 08:23
La delegada del govern a Girona, Laia Cañigueral, ha proposat de reduir la massa forestal que hi ha a la demarcació amb la reintroducció d’activitats econòmiques com els conreus i les pastures. En una entrevista a l’ACN, ha dit que és fonamental garantir la “supervivència de les activitats econòmiques” que es reintrodueixin i això implica fomentar que la gent compri productes de proximitat. La delegada ha recordat que hi ha un 62% de l’extensió de la demarcació ocupada per massa forestal i la gestió “cada vegada és més complexa”. Per altra banda, Cañigureal ha garantit que els conreus no es veuran afectats per les noves plantes d’energies renovables i ha apuntat per construir-les en sòls urbanitzables no desenvolupats.
La demarcació de Girona té un 62% de terreny que és zona forestal. A priori no hauria de ser un problema, però quan cada vegada hi ha menys gestió d’aquests boscos i la temperatura augmenta cada any, es converteix en un risc. Per això, la delegada del govern ha apostat per potenciar diferents usos en aquestes parcel·les a partir de la reintroducció dels conreus i les pastures.
Segons que ha explicat, els espais agrícoles i ramaders “faciliten que siguin tallafocs” naturals en cas d’incendi. El cas més evident va ser en l’incendi del Cap de Creus, en què Cañigureal ha recordat que les franges de protecció que hi havia al voltant dels nuclis habitats van ser fonamentals perquè les flames no devoressin les cases.
Però més enllà de les franges de protecció, els Bombers també van poder actuar i intervenir en l’incendi des de terrenys on hi havia bestiar pasturant. Per això creu que el govern ha de fomentar que es vagin fent parcel·les amb conreus i pastures que siguin “una barrera en casos d’incendi”. Per fer-ho, la delegada vaticina que caldran sinergies per tal que diferents actors es posin d’acord, però també caldrà un canvi de mentalitat.
El motiu és que Cañigureal considera que per fomentar els nous usos, han de tenir “una supervivència econòmica pròpia”. Això vol dir que cal “un canvi de mentalitat” entre la ciutadania i apostar pels productes locals per fer que “la gent s’hi guanyi la vida”.
Un dels exemples que ha posat la delegada és la pastura de la vaca de l’Albera. Es tracta d’una raça de vaca autòctona que s’adapta molt bé a la singularitat d’aquest massís de l’Alt Empordà. Ara, però, cal que la carn de vedella d’aquestes vaques estigui ben valorada pels consumidors i que la gent esculli aquest producte de quilòmetre zero a les carnisseries.
Plantes renovables en polígons industrials
La delegada ha aprofitat per defensar les extensions de conreus davant de les noves plantes d’energia renovable. Alguns projectes proposaven crear granges solars en terrenys on avui hi ha camps. Davant d’aquestes propostes, Cañigureal ha defensat els agricultors i ha considerat imprescindible la preservació dels conreus que hi ha actualment a Girona. “Fa un any i mig on hem vist la importància de la sobirania alimentària”, ha afegit la delegada.
Per això creu que les noves plantes d’energia renovable es poden situar en sòls urbanitzables que no s’han desenvolupat. “Hi ha molts polígons industrials que no s’han desenvolupat, potser caldria aprofitar aquests terrenys”, ha apuntat la portaveu de la Generalitat a Girona.
Cañigural ha assegurat que aquesta és una de les directrius amb les quals treballa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l’hora de confeccionar el nou decret que s’hauria de presentar aquesta tardor.
A més, la delegada ha detallat que en aquest document, el departament vol potenciar les comunitats energètiques facilitant-ne els tràmits administratius. Laia Cañigueral creu que aquest tipus de producció energètica implica “un canvi de model”, ja que la generació de l’energia deixaria d’estar en mans d’oligopolis.
Malgrat tot, la delegada ha defensat que tot el territori està a favor de la transició energètica ho valora com una “oportunitat” de canviar de combustibles fòssils a fonts verdes, però sempre amb “el màxim consens del territori”. Una de les vies per aconseguir-ho seria un “mínim percentatge d’acceptació dels propietaris” on es projectin les plantes.
