19.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.03.2023 - 09:55
La delegació del comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús de programari espia com Pegasus viatja avui i demà a Madrid per reunir-se amb autoritats, diputats i periodistes arran dels casos d’espionatge en massa que s’han revelat, entre els quals, el Catalangate, que afecta desenes de periodistes, advocats, polítics i representants de la societat civil vinculats a l’independentisme català.
La missió ha estat marcada per les maniobres del PP i el PSOE, que han vetat entrevistes amb víctimes del Catalangate, i pel buit que n’han fet tots els poders de l’estat espanyol. De fet, el president del comitè Pegasus, el neerlandès Jeroen Lenaers, va reconèixer dijous les dificultats que havien tingut en l’organització de la missió: “He d’informar-vos que aquesta missió ha estat una de les més difícils d’organitzar a causa de la moció de censura contra el govern espanyol. Treballem molt intensament per poder tancar l’agenda i reunir-nos amb prou interlocutors.”
Sobre això, la delegació s’ha trobat com la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, ha fet coincidir la moció de censura de Vox amb la visita dels eurodiputats a la cambra, de manera que ha estat gairebé impossible que la missió hagi pogut fer res.
Si bé en l’agenda original preveien de reunir-se amb ministres del govern espanyol, que suposadament van ser espiats amb Pegasus, com ara Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, a més del president espanyol, Pedro Sánchez, finalment, amb l’excusa de la moció de censura, solament hi haurà una trobada amb el secretari d’estat d’Afers Europeus del govern espanyol, Pascual Navarro.
També havien de parlar amb el Defensor del Poble espanyol, Ángel Gabilondo, però també els ha plantat, i els ha enviat Andrés Jiménez Rodríguez, cap de l’àrea de Seguretat i Justícia d’aquesta institució, i no es podran trobar tampoc amb cap representant del CNI, tot i que d’entrada havien previst de reunir-se tant amb la directora actual com amb l’anterior.
La de l’estat espanyola és la sisena missió organitzada pel comitè, després de les d’Israel, Polònia, Grècia, Xipre i Hongria. Les conclusions de la comissió d’investigació, amb un esborrany molt crític amb les autoritats espanyoles, i que inclourà recomanacions, es votarà en comissió el 26 d’abril. Més tard, la qüestió es votarà al ple del Parlament Europeu.
La reunió amb representants catalans
Aquesta mateixa tarda, els eurodiputats es reuneixen a la seu del Parlament Europeu a Madrid amb membres de la comissió Pegasus del parlament català: d’ERC, hi haurà Marta Vilalta i Josep Maria Jové; per part de Junts, Albert Batet i Josep Rius; de la CUP, Montserrat Vinyets i Xavier Pellicer; del PSC, Òscar Aparicio; dels comuns, Lucas Ferro, i Alberto Tarradas de Vox.
La primera jornada acabarà amb una trobada amb tres periodistes espanyols: Miguel González, d’El País, que és qui va publicar les filtracions del CNI per fer veure que l’espionatge fou legal i circumscrit a divuit persones i no a les seixanta-cinc que denunciava Citizen Lab; Juanma Lamet, d’El Mundo, i Javier Chicote, de l’ABC, que ha qüestionat repetidament la credibilitat de l’informe de Citizen Lab i ha dit que el Catalangate era una maniobra de Puigdemont.
Les úniques víctimes amb qui parlaran de manera oficial seran el president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret, i possiblement també el regidor a l’Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall. D’espiats, a més d’Albert Batet, que forma part de la comissió Pegasus del parlament, també es reuniran amb la diputada de Junts al congrés espanyol Míriam Nogueras i el d’EH Bildu Jon Iñarritu, com a membres de la comissió de defensa del congrés espanyol.
Tot i els casos d’espionatge, no hi ha cap entrevista amb membres de la societat civil catalana espiats amb Pegasus, ni d’Òmnium ni de l’ANC. Ni de cap dels advocats o professionals que també van ser víctimes de l’espionatge il·legal. En canvi, els eurodiputats sí que es reuniran amb la cap de l’àrea de Drets Humans, Justícia i Afers Interns d’Amnistia Internacional Espanya i representants de dues entitats que no tenen res a veure amb l’escàndol Pegasus: l’associació Rights International Spain i l’organització ultraespanyolista Fundación Civismo.
Sobre aquesta qüestió, l’ANC, Òmnium, ERC, Junts i la CUP van denunciar la setmana passada en un comunicat conjunt davant el comitè Pegasus els “intents evidents” de l’estat espanyol d’obstaculitzar l’avenç de la missió. Per la seva part, el president de la Generalitat entre el 2018 i el 2020, Quim Torra, va demanar divendres a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, al president de la Comissió Pegasus, Jeroen Lenaers, i a la ponent de l’informe de la Comissió Pegasus, Sophie in ‘t Veld, que es reunissin amb les víctimes, com ell mateix, perquè considerava que hi havia una absència important dels espiats.
Els membres de la missió Pegasus
Els noms de les persones amb qui s’entrevisten els decideix la majoria de diputats de la comissió, en què els grans grups tenen molt de pes: el popular i el socialista, amb una forta presència d’espanyols, a més del grup de Renew, en què hi ha la ponent, Sophie in ‘t Veld, molt crítica en el seu informe preliminar amb el paper d’Espanya. Els membres de la missió seran la ponent mateixa, el president de la comissió, Jeroen Lenaers (PP europeu), l’eurodiputada d’ERC i vice-presidenta de la comissió, Diana Riba, l’austríac Hannes Heide (grup socialdemòcrates), la polonesa Roza Thun (Renew), l’eslovac Vladímir Bilčík (PP europeu), i els eurodiputats espanyols Juan Ignacio Zoido (PP), Ibán García del Blanco (PSOE) i Jorge Buxadé (Vox).
