26.04.2016 - 02:00
La cursa presidencial nord-americana no s’atura. Avui les primàries dels partits demòcrata i republicà continuen per cinc estats de la costa nord-oriental dels EUA: Connecticut, Delaware, Maryland, Pennsilvània i Rhode Island. La majoria són territoris petits amb pocs delegats, però n’hi ha un que té una importància econòmica proporcionalment desmesurada: Delaware, amb nou-cents mil habitants, és la seu fiscal de més d’un milió d’empreses. I no són empreses qualssevol: en el primer estat que va ratificar la constitució dels EUA, el 7 de desembre de 1787, hi ha enregistrades dos terços de les cinc-centes companyies nord-americanes més importants a la borsa.
Les xifres de l’anomenat ‘First State‘ són pròpies d’un paradís fiscal, com és considerat de fet Delaware per moltes organitzacions i països. Les empreses hi paguen un 0% de taxes sobre els beneficis d’inversions i de propietat intel·lectual. A més a més, el secretisme hi té un pes important: a Delaware, com al Panamà, hi ha una gran facilitat per a crear amb la màxima rapidesa empreses fictícies o filials, sovint per mitjà de testaferros o intermediaris i sense cap obligació de donar informació sobre els propietaris reals o d’exercir una activitat a l’estat. Tot plegat explica que no hi hagi pràcticament noms de ciutadans nord-americans en els ‘papers de Panamà’, perquè ja tenen el propi paradís ‘offshore’ a mig camí entre Nova York i Washington.
Tot i que l’estat de Delaware ja oferia des del segle XIX moltes facilitats perquè les empreses s’hi instal·lessin, no ha estat fins aquestes últimes dècades que les autoritats locals no han modificat la legislació per a proposar serveis propis d’un paradís fiscal.
Aquesta opacitat és justament en el punt de mira del president sortint, Barack Obama. A través del secretari adjunt del Tresor dels EUA, Robert Stack, la Casa Blanca impulsa un nou reglament per a obligar els accionistes de societats domiciliades als estats de Delaware, Nevada i Wyoming a revelar la seva identitat. Fa poques setmanes, Stack expressava en una entrevista a Le Monde la intenció de la mesura: ‘Volem presentar aquesta reforma ràpidament. És important que els EUA s’inscriguin en el moviment de transparència mundial. No és lícit que es creï una entitat al nostre territori sense que tinguem la possibilitat de saber qui n’és l’accionista i per a què s’utilitza.’
