28.10.2020 - 15:31
|
Actualització: 28.10.2020 - 16:16
De bon matí, El Confidencial, que és, diguem-ho així, un diari, anuncia que ha començat una gran operació policíaca de la Guàrdia Civil contra un grapat de dirigents independentistes. És un mètode que s’ha fet habitual i, com sempre, serveix per a ‘explicar’ els fets primerament, de manera que la resta de mitjans van darrere seu i, així, es justifica una operació que té més pa que formatge. Tant fa per quin motiu detinguin la gent, perquè allò que queda és l’explicació preparada i amanida per fer efecte. Encara que estigui tan plena de contradiccions, com passa avui, que acaba creant una situació ridícula.
La primera afirmació, presentada amb tota mena de detalls i explicacions, és que l’operació és, ni més ni menys, que el desmantellament de Tsunami Democràtic. Poca broma. Llàstima que al migdia, quan apareixen els comunicats oficials del Ministeri d’Interior espanyol, aquell que havia de ‘sit and talk’, Tsunami Democràtic ha desaparegut del tot. Ni una línia.
Mentrestant, però, durant hores i més hores, els noms dels detinguts hi són vinculats. Alguns mitjans espanyols, especialment, ho aprofiten per a servir-se del recurs a la violència i passar imatges espectaculars d’incidents. Primer objectiu aconseguit: Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler, Xavier Vinyals i tots els altres són uns violents. Llufa penjada. I ben adequadament, perquè no quedin dubtes de com en són, de dolentots, es deixa caure de passada que hi ha oberta una investigació que acusa el Tsunami Democràtic de terrorisme i, fins i tot, es recupera aquell rumor vell i interessat que relacionava Xavier Vendrell amb Terra Lliure. Cercle tancat. Llacet posat.
De sobte, però, hi ha un gir de guió inesperat. Ara resulta que tot plegat té a veure amb una desviació de fons per a pagar l’exili del president Puigdemont. Ep. La mateixa gent que fa el Tsunami paga Puigdemont? I aleshores fan córrer que s’ha aconseguit d’interceptar una conversa telefònica en què es diu que Puigdemont necessita set mil euros. Ai, caram. Set mil euros? Amb això, Juan Carlos no pagaria ni la factura de l’esmorzar a Abu Dhabi… I tanta furgoneta, tanta escopeta, tant de guàrdia civil mobilitzat per set mil euros? Vols dir?
Potser per això, de sobte, aquesta pista també desapareix i no se’n torna a parlar més. Màgicament, també, i sense cap explicació. A Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont, l’alliberen i quan el deixen anar pot explicar que els uniformats li preguntaven per un pagament del Fòrum Crans Montana, a Suïssa, fòrum del qual Alay, professor d’estudis asiàtics de la UB és assessor… per a afers asiàtics. Molt sospitós que un professor d’afers asiàtics assessori sobre afers asiàtics, no ho veieu?
I, quan pensàvem que no podia embolicar-se més, aleshores apareixen els russos… Els russos, sí senyor. I ja tenim Oriol Soler reunit amb Julian Assange, amb Edward Snowden i amb el Kremlin i tot. I la Guàrdia Civil, aleshores, anuncia a bombo i plateret que l’operació es bateja oficialment com a operació Vólkhov. Que sona rus. Però no era pel Tsunami? Vólkhov? Vólkhov és una ciutat a prop de Sant Petersburg. 46.000 habitants. Un nus ferroviari. La primera planta elèctrica de la difunta Unió Soviètica. Però per què? És que un agent ha fet allò que feia Quim Masferrer a ‘El Foraster’, de tirar un dard sobre el mapa, i ha caigut allà? O n’hi havia prou de posar qualsevol cosa que sonés rus? Ho hem cercat i tot i sí: hi ha un polític que es diu Vólkhov. Però, oh!, és opositor… I imaginar-se Oriol Soler reunit amb Putin i un opositor dins el Kremlin és tenir molta imaginació. Per l’opositor, que estaria mort abans d’entrar-hi. És clar que amb la Guàrdia Civil qualsevol cosa és possible. Com ho van dir, això, els jutges del cas Trapero? Ah, sí: les dades de la investigació de la Guàrdia Civil no es corresponen amb la realitat. Aleshores investigava Tácito-Baena. Ara investiga Tácito-Baena.
El cas és que quan encara no ens havíem recuperat de la impressió russa, patapam!, aleshores apareix una finca propietat de Xavier Vendrell. I es publica una història llarga, rocambolesca i ben aminada de corrupció, fosca, negríssima, amb l’ajuntament involucrat, amb festes amb tota la classe política sopant-hi, noms en negreta l’un rere l’altre i vinga noms i més noms i noms i tot de noms. I on apareix? A El Confidencial, és clar. Som-hi! Nou canvi de rumb: ara el cas tracta de corrupció. Tots són una colla de corruptes i Carrizosa, en alguna televisió, comença a bramar sobre el 3%, és clar que sí. Ni amb el joc aquell de la boleta que s’amaga podrien arribar a marejar més en menys temps.
En només cinc hores han detingut vint-i-una persones, i això si que no és cap broma, a les quals acusen de ser Tsunami Democràtic, de desviar fons al president Puigdemont, de confabular-se amb Rússia per aconseguir la independència i de corrupció per una finca. Tot. Sorprenentment, però, l’assassinat de Kennedy, tot un clàssic en aquests films, encara no ha aparegut en escena.
Humm… Calla, calla, que encara no sabem si acusaran d’això David Madí…
