Del Majestic al Llobregat: el preu de pactar

TEMA DEL DIA
Metropolità. Un mes després de les eleccions espanyoles, el PSOE i ERC continuen negociant, aquesta vegada a Barcelona. Dues reunions en vint-i-quatre hores, una de clandestina a la Zona Franca de Barcelona, que presideix l’ex-secretari general del PSC Pere Navarro com a agraïment als serveis prestats, i una altra a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que presideix simbòlicament la batllessa Ada Colau, però que controlen els socialistes, amb el 47,7% de la representació del consell. El ministre José Luís Ábalos i la portaveu Ariadna Lastra han vingut a Barcelona però han evitat d’entrar al centre de la ciutat. Tant la Zona Franca com la seu de l’AMB són darrere Montjuïc, més enllà del Morrot, tocant al Llobregat. Les reunions a Madrid es van fer al congrés espanyol, però a Barcelona no s’han fet al parlament. ERC ha preferit més intimitat, més austeritat i, de passada, situar les converses en un territori, el metropolità, que ha convertit en objectiu estratègic. Al consell de l’AMB és la tercera força, amb el 16,67% de la representació.

En qualsevol negociació política, l’escenari forma part del missatge. CiU va optar per la solemnitat escollint l’hotel Majestic per oficialitzar el pacte amb el PP de José María Aznar. Després de dos mesos de negociacions, CiU i el PP van fer un sopar el 28 d’abril en aquest cèntric establiment del passeig de Gràcia, on CiU solia celebrar les victòries electorals. No n’hi va celebrar gaires més. Tot i que el PP va complir el pacte, fins i tot abans d’acabar-se la legislatura, a les eleccions següents, el 1999, el partit més votat va ser el PSC, malgrat que Jordi Pujol va revalidar la presidència de la Generalitat per última vegada amb els vots del PP i l’abstenció, curiosament, d’ERC. A les següents, el PSC va continuar essent el partit més votat i aquesta vegada, tot i tenir menys escons que CiU, que n’havia perduts deu, va aconseguir fer president Pasqual Maragall amb el suport d’ERC i ICV.

El pacte del Majestic va portar beneficis concrets per a l’autogovern, com ara el traspàs del trànsit als Mossos d’Esquadra i la supressió del servei militar, però l’exhibició que en va fer CiU va ser un error, perquè fou una demostració de sintonia amb un partit manifestament anticatalanista que a més, quan va deixar de dependre dels catalans, va recuperar l’espanyolisme desacomplexat. El Majestic va significar l’inici del final de CiU i ERC n’ha pres bona nota. De moment, amb el PSOE no hi ha exhibicions de sintonia, sinó fotografies distants, amb taules amples, i poques encaixades de mans. A la sortida de les reunions no es fan declaracions, sinó que tot es limita a comunicats escarits, que s’han de llegir entre línies. Encara és aviat per a saber si hi haurà acord, però és molt probable que ERC eviti escenes d’eufòria. No confia en el PSOE, però també considera que el cost del desacord seria molt alt. Es negocia mirant de reüll a Luxemburg, on hi ha en joc la immunitat de Junqueras i de Puigdemont. Això allarga el calendari que el PSOE té pressa per a tancar. La setmana passada Pedro Sánchez va donar per fet l’acord i va fer trontollar les negociacions. Al dirigent del PSOE ja li va bé aquesta austeritat mediàtica per mirar apaivagar les crítiques de Madrid que l’acusen de cedir al ‘xantatge’ dels independentistes.

El PSOE vol un acord que vagi més enllà de la investidura, que inclogui el pressupost de l’estat i que ERC garanteixi l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez tota la legislatura. Un compromís que ERC no pot assumir sense contrapartides molt clares, tangibles, visibles per al seu electorat, que no acceptaria una renúncia. De moment, el comunicat d’avui constata ‘avenços en la definició dels instruments necessaris per a canalitzar el conflicte polític’, que se suposa que vol dir que es va concretant el com i el què de la mesa de negociació política, però la paraula ‘mesa’ no hi surt enlloc. També afegeix que s’ha d’abordar a partir del respecte i el reconeixement mutu, que vol dir que Pedro Sánchez haurà de trucar a Quim Torra per reprendre el diàleg institucional. ERC ha aconseguit que el PSOE canviï de llenguatge, però cal veure com traduirà en fets aquests compromisos verbals. Mentrestant, Junts per Catalunya no vol ser l’excusa perquè el PSOE s’aixequi de la taula i ha retirat, a petició d’ERC, una proposta sobre l’autodeterminació que s’havia de votar al parlament aquesta setmana. És moment de gests, de mots xifrats; però, ara com ara, de fets cap.

MÉS QÜESTIONS
Baldoví avisa el PSOE que no doni per fet el suport de Compromís. El diputat de Compromís Joan Baldoví ha tornat a avisar al PSOE que la seva formació decidirà el vot a la investidura si hi ha un acord sobre el finançament valencià. Com que aquest acord encara no hi és, diu que encara no ha decidit el vot. Avui s’ha reunit amb el rei d’Espanya, a qui ha recordat que és la vuitena vegada que va al Palau de la Zarzuela en una ronda de consultes, tantes com Felipe VI ha fet en el seu regnat. La reunió s’ha avançat mitja hora a causa del buit que ha deixat el representant del BNG, Néstor Rego, que ha declinat de participar en les consultes amb el rei espanyol, igual que ERC, EH Bildu i la CUP. Compromís està disposat a votar a favor de la investidura del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, constatada la bona disposició del PSOE a arribar a un acord de legislatura, però ho condiciona a resoldre l’infrafinançament i més qüestions, com ara un acord pel finançament estatal de la dependència i més suport al sector agrari valencià.

El judici per l’accident del metro de València començarà el 27 de gener. El judici contra vuit ex-directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per l’accident del metro del 3 de juliol de 2006 a València, on hi hagué 43 morts i 47 ferits, començarà el 27 de gener. Al judici hi haurà 300 testimonis i experts. Segons la diligència d’ordenació signada pel jutjat penal número 6 de València, de la qual ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià, la vista durarà fins el mes de juliol. El jutjat ha establert inicialment 66 sessions diàries per a la vista oral. El judici es farà a la sala Tirant de la Ciutat de la Justícia de València. El calendari acordat, que pot ser modificat, reserva les primeres sessions –els dies 27, 30 i 31 de gener– a l’exposició i resolució de qüestions prèvies. Les declaracions dels acusats es faran els dies 4, 5, 6, 7 i 10 de febrer. Entre l’11 de febrer i el 8 de juliol es practicarà la prova testifical i pericial. Finalment, el 13 de juliol –i els dies posteriors, si convingués– es farà el tràmit de la prova documental, les conclusions i els informes. La vista es clourà quan farà 14 anys de l’accident. El mes de febrer passat, la jutgessa del jutjat d’instrucció número 21 de València, Nieves Molina, que es va encarregar de la recerca del sinistre, va dictar l’obertura de judici oral contra vuit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre els quals l’ex-gerent d’FGV, Marisa Gracia, després de la petició del ministeri fiscal i les acusacions particulars.

El govern balear presenta la llei de residus a la COP25. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el director general d’Educació Ambiental i Residus, Sebastià Sansó, han explicat el contingut de la llei de residus i sòls contaminats en la primera assemblea de la comunitat Pel Clima, la plataforma que es proposa d’aplicar amb ambició els acords de París a l’estat espanyol. La plataforma s’ha presentat a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP25 que es fa a Madrid. Mir i Sansó hi han participat convidats per la fundació Rezero i la fundació Ecología y Desarrollo (ECODES), uns dels impulsors d’aquesta iniciativa. El conseller Mir, molt satisfet de poder-hi participar, ha dit: ‘Quan vam presentar l’avantprojecte de llei, molts ens van dir agosarats i van assegurar que Europa no ho permetria.’ En canvi, avui la normativa encaixa amb la nova directiva de plàstics d’un sol ús europea i permet que les Illes Balears siguin referent a la COP25. Per una altra banda, Sansó ha assegurat que la prevenció i la reutilització són els punts principals d’aquesta llei, perquè són’ les eines més efectives per a lluitar contra el canvi climàtic pel que fa a la producció’. Mir ha aprofitat l’assistència a la COP25 per fer reunions diverses.

La vaga per les pensions deixa sense tren Catalunya Nord. El trànsit ferroviari s’ha tornat a interrompre a Catalunya Nord per la mobilització contra el projecte de reforma de les pensions que promou el govern d’Emmanuel Macron. No hi ha hagut cap tren entre Perpinyà, Narbona i Carcassona. Els trajectes s’han hagut de fer amb autobusos habilitats especialment. D’ençà de dijous de la setmana passada, la SNCF recomana als viatgers que ajornin els desplaçaments. El TGV que fa el trajecte entre Barcelona i Montpeller també s’ha interromput.

LA XIFRA
45 dones andorranes que han anat a avortar a Catalunya han estat ateses per La Xarxa de la Meri, impulsada per l’entitat feminista Stop Violències. La xarxa va néixer fa un any, coincidint amb el dia internacional pels drets humans

TAL DIA COM AVUI
El 10 de desembre de 1903, Marie Curie obtenia el premi Nobel de física pels seus descobriments sobre les radiacions. És la primera dona que va obtenir aquest guardó i la primera a utilitzar el terme ‘radioactivitat’.